Recerca científica

La Universitat de Stanford, seguint la pista dels cervells dels monjos budistes

El neuroeconomista de la Universitat de Stanford, Brian Knutson, és un expert en el centre de plaer del cervell que funciona en conjunt amb les nostres decisions financeres ─la biologia que estudia per què ovbies la cafetera de la cuina per passar a gastar-te els 4$ de cafè Starbucks cada dia.

Knutson podria connectar-te a un escàner cerebral, portar-te de compres simulades i dir-te, mirant el teu nucli accumbens ─l’àrea més profunda del cervell associada amb la lluita, la fugida, el menjar i les realcions sexuals─ com es processa el risc i la recompensa, i si ets un malgastador o un garrepa.

Quan els seus col·legues, però, el van veure posar monjos budistes tibetans i monges en la màquina de ressonància magnètica al soterrani de l’edifici de psicologia de Stanford, Knutson va apuntar a un doble objectiu: Knutson segueix interessat en el nucli accumbens, el qual rep un cop de dopamina quan una persona anticipa alguna cosa agradable, com guanyar al póker, però ara vol saber si aquesta àrea del cervell pot il·luminar-se també per raons altruistes.

Quan passes molt temps meditant el cervell mostra un patró de sentir-se segur i més còmode per a apropar-se a les persones”


La compassió cap una altra persona pot tenir el mateix aspecte en el cervell que quan algú espera alguna cosa bona per a ell mateix? I qui millor per provar que els monjos tibetans, que han passat la vida perseguint un estat de desafecció desinteressat?

La meditació de la ciència
L'”estudi de monjo” a Stanford és part d’un camp emergent de la ciència de la meditació que ha tingut tant d’èxit en l’última dècada amb els avenços en tecnologia d’imatge cerebral, i l’interès popular.

“Hi ha molts neurocientífics per aquí a la recerca d’atenció, però no n’hi ha molts que estudiin la compassió”, va dir Knutson. “La visió budista del món pot proporcionar alguna informació potencialment interessant sobre els circuits de recompensa subcorticals implicats en la motivació.”

En observar els meditadors experts, els neurocientífics esperen tenir una millor idea com la compassió es veu en el cervell. ¿El cervell d’un monjo es comporta de manera diferent que el cervell d’una altra persona quan ambdós senten compassió per una altra persona? És l’altruisme innat, o pot ser après?

Amb vista al futur, els neurocientífics es pregunten si la compassió pot ser neurològicament aïllada, si algun dia podria ser aprofitada per ajudar les persones a superar la depressió, per tractar els nens amb hiperactivitat, o fins els psicòpates.

“En aquest moment estem tractant de desenvolupar en primer lloc el mesurament de la compassió, per a un dia poder desenvolupar la ciència al voltant d’aquest concepte”, va dir Knutson.

Reducció de l’estrès
Fa trenta anys, el metge i professor Jon Kabat-Zinn, utilitzat la meditació com a base per al seu revolucionari “Mindfulness-Based Stress Reduction Program”, va posar un grup de persones amb dolor crònic i depressió sota un tractament de meditació. Durant sis setmanes, al soterrani de la Facultat de Medicina de la Universitat de Massachusetts, va estudiar els seguiment d’aquests pacients i es va convertir en un dels primers en demostrar com aquesta pràctica va millorar la salut de pacients amb un dolor intractable. Les seves tècniques de reducció de l’estrès són, a dia d’avui, utilitzades en hospitals, clíniques i per les HMO.

“En els últims 25 anys hi ha hagut un canvi en aquest camp científic, i ara hi ha 300 treballs científics sobre l’atenció plena, també anomenada mindfulness (tècnica de meditació)” va dir Simon-Emiliana Thomas, director científic del Centre de Ciències de Greater Good Universitat de Califòrnia a Berkeley.

Les persones que mediten mostren més domini de l’hemisferi esquerre, segons estudis de la meditació al Centre d’Investigació de les Ments Saludables de la Universitat de Wisconsin-Madison.

“Essencialment, quan vostè passa molt temps meditant, el cervell mostra un patró de sentir-se segur en el món i més còmode per a apropar-se a les persones i les situacions, i alhora es mostra menys alerta i amb menys por, una conducta més associada amb l’hemisferi dret”, va dir.

Efecte sobre l’envelliment
L’estudi científic més complet de la meditació, el Projecte Shamatha dirigit per científics de la Universitat de Califòrnia a Davis, indica que la meditació condueix a una millor percepció i que, fins i tot, pot tenir algun efecte sobre l’envelliment cel·lular.

Els voluntaris que van passar una mitjana de 500 hores de meditació focalitzat l’atenció durant un retir de tres mesos l’any 2007 van detectar millor que les persones del grup de control petites diferències en la longitud d’unes línies mostrades en una pantalla.

ARTICLE PUBLICAT A SFGATE (San Francisco Chronical).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s