Tècniques

La respiració (II)

El seguiment de la respiració és una de les tècniques més efectives per als meditadors, i és la més recomanada per als principiants. Tal i com explica Matthieu Ricard al programa Redes que vaig penjar a l’anterior post, l’atenció centrada en la respiració permet momentàniament deixar de banda tota la resta de pensaments, emocions, sentiments, etc., que ens poden distreure.

En el cas de la meditació basada en l’atenció a la respiració, aquesta obliga el meditador, inicialment, a centrar tota l’atenció del cervell en les sensacions que provoca el simple fet de respirar. S’aconsella tancar els ulls i seguir els passos previs per a assegurar una sessió de meditació en condicions.

Un cop establerts aquests requisits, cal centrat l’atenció en notar com entra l’aire pels orificis nasals o per la boca. Notar la temperatura inicial de l’aire. Percebre com aquest omple lentament els pulmons, com aquests darrers eixamplen el tòrax. Notar com posteriorment l’aire és expulsat pel nas o la boca, tranquil·lament. I tornar a repetir el procés.

Aquest exercici és molt bàsic i fàcil però planteja en realitat un gran repte: al cap de pocs minuts de practicar-lo els pensaments, emocions, etc., que ens passen pel cap tornen a centrar la nostra atenció. Tornem, de nou, al nostre fil mental habitual: a pensar per què la nostra cap ens ha fet treballar més hores de les que toquen, o per què els fills no ens obeeixen, o tornem a sentir-nos sols o violentats per la darrera discusió amb el veí o amb algun familiar o la parella. Els exemples poden ser infinits.

Cal obligar-nos, doncs, a tornar a centrar la concentració exclusivament a les percepcions de la respració, sobretot durant els primers minuts de la sessió. Per què? Quin és l’objectiu? Què s’aconsegueix? Passat un temps determinat concentrats en la respiració la nostra atenció perceptiva fa un canvi, canvia de lloc, descansa en una amplitud màxima, vasta, en una laxitud i tranquil·litat bàsiques.

Es pot dir que, passats uns minuts de pràctica, el meditador ha forçat el cervell a restar en l’atenció plena (awareness), és a dir, el meditador obliga el seu cervell a treballar en la tasca de percebre una activitat. La conseqüència és que el cervell abandona la seva activitat normal o per defecte que exercita la major part del seu temps: deixa de criticar, jutjar, lamentar, etc. I, en efecte, deixes de patir en el moment en què el cervell resta en l’atenció plena.

Aquest estat mental, de percepció de l’activitat mental ─l’estat mental basat en observar, sense vincular-se a allò que s’observa─ és l’estat de l’atenció plena. Cal restar en aquest estat el màxim de temps possible per a assolir millores en la qualitat de vida del meditador. Si la qualitat de les sessions és l’òptima, els resultats s’evidencien en poques setmanes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s