Recerca científica

La meditació estimula el bon funcionament del cervell

Aquesta setmana, des de l’Institute of Emerging Ethics and Technologies (IEET) Owen Nicholas ens acosta a les aportacions beneficioses que la pràctica de la meditació fa al cervell. Quins canvis provoca? Com afecten a la vida diària del practicant? Aquí teniu una traducció del text original:

La meditació estimula en bon funcionament del cervell
La ciència i la meditació són dues coses que hom podria considerar que tenen res en comú, com poden ser la cal·ligrafia xinesa i la pasta italiana. La ciència, però, ha examinat recentment la tradició oriental per contestar l’antiga pregunta: com funciona la meditació? Hi ha res que realment passi al cervell o “tot és mental”?

Els efectes de la meditació sobre la cognició humana i la salut física s’han convertit en objecte de nombrosos estudis científics en l’última dècada. Els resultats uneixen la pràctica meditativa a la millora de la memòria, la concentració i l’autocontrol, i també a la reducció de l’estrès, la pressió arterial i altres trastorns psicològics.

Per exemple, els investigadors d’UCLA (Univerist of California, Los Angeles) estan estudiant la relació entre la meditació i la resistència a l’atròfia cerebral relacionada amb l’edat. El professor adjunt Eileen Lüders afirma que la meditació “sembla ser un poderós exercici mental amb el potencial de canviar l’estructura física del cervell. […] No només podria causar canvis en l’anatomia del cervell mitjançant la inducció de creixement, sinó que també prevendria la seva reducció. És a dir, si es practica regularment i amb els anys, la meditació pot reduir la velocitat d’envelliment del cervell, relacionada amb l’atròfia cerebral, potser a conseqüència d’un efecte positiu en el sistema immunològic”.

Aquí deixo una llista de resultats dels estudis addicionals:

* Escàners de resonància magnètica al cerevell, abans i després de la meditació dels participants, han demostrat un augment de matèria grisa a l’hipocamp, una àrea important per a l’aprenentatge i la memòria. Les imatges també han mostrat una reducció de la matèria grisa a l’amígdala, una regió connectada a l’ansietat i l’estrès.

* Pacients d’alt risc cardíac van reduir el seu risc d’atacs de cor fins a un 50% amb classes sobre meditació, així com també van reduir a la meitat la probabilitat de patir accidents cerebrovasculars o la mort, en comparació amb un grup similar de pacients que van rebre classes més convencionals sobre dieta saludable i estil de vida. Els meditadors no emmalaltien durant més temps que l’altre grup de pacients, i reduien més la seva pressió arterial sistòlica.

* La meditació redueix l’estrès a causa dels canvis en el cervell que redueixen la presència d’hormones de l’estrès com el cortisol i que atenuen els processos inflamatoris associats amb l’aterosclerosi.

* Els estudiants en situació de risc d’hipertensió que practiquen meditació redueixen la pressió arterial sistòlica en 6,3 mil·límetres de mercuri, i la seva pressió diastòlica en 4 mil·límetres de mercuri de mitja.

* Els meditadors han demostrat una capacitat superior per a la detecció d’estímuls que canvien ràpidament, com les expressions facials emocionals. La mediació també pot fer augmentar els nivells de concentració, ajudant a controlar el fenomen del cervell com ara el parpelleig atencional.

* Els investigadors han trobat que els meditadors, en sentir el soroll/so/crits de la gent que pateix, mostren nivells d’activació en les seves articulacions parietals temporals ─una part del cervell vinculada a l’empatia─ superiors als de persones que no mediten. Crits de lament provocaven en els meditadors reaccions empàtiques més fortes que quan senten sorolls/sons positius i/o neutres.

* La meditació augmenta el gruix de l’escorça en les àrees involucrades en l’atenció i el processament sensorial, com ara l’escorça prefrontal i l’ínsula anterior dreta. El resultat està en línia amb els estudis que mostren que els músics, atletes consumats i lingüistes tots han engruiximent en àrees rellevants de l’escorça.

* L’atenció plena (mindfulness) és una promesa per a aquells qui pateixen trastorn d’estrès post-traumàtic (TEPT), el qual provoca pensaments intrusius, entumiment emocional i hipervigilància. La pràctica del mindfulness també podria conduir a una disminució de l’activitat en l’àrea del cervell implicades en una sèrie de trastorns neurològics, i fins i tot alentir l’aparició de la demència.

* Els scàners realitzats després d’entrenament en meditació van demostrar que les qualificacions de dolor de cada participant es van reduir, amb descensos que van des de l’11 al 93 per cent. Alhora, la meditació redueix significativament l’activitat cerebral en l’escorça somatosensorial primària, una àrea involucrada en indicar com d’intens és un estímul dolorós i on es localitza.

Un interessant debat iniciat pels estudis ha estat el suggeriment de que les creences personals dels investigadors influeixen directament en els resultats i distorsionen l’objectivitat científica. Aquests arguments es desenvolupen en un context similar al del segle XX, quan la psicoanàlisi estava causant un gran enrenou.

A mesura que la ciència tira endavant, les antigues creences s’han convertit en cada vegada més amenaçades, marginades i es van enretirant. Ha estat fàcil per a molts d’imaginar que totes les pràctiques espirituals, la meditació inclosa, poden arribar a seguir el mateix camí residual. No obstant això, aquí hi ha un exemple en el qual la ciència ─lluny de desmantellar una pràctica social─ pot, de fet, donar nova vida a aquesta pràctica mitjançant la informació.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s