Uncategorized

El futur de la meditació

El títol de l’entrada d’avui és un bon acudit per a començar el dia. Els meditadors “treballem” en contra de les fixacions i aversions que ens genera l’ego, moltes de les quals venen lligades per la percepció del pas del temps. O sigui que pretenem, amb èxit o sense, assolir estats atemporals de la ment. I de sobte, ens fem un blog per parlar sobre el futur de la meditació. Well done!

Doncs això és el que ha fet aquesta setmana Frank A. Wilczek, astrofísic i Premi Nobel de Física a una entrevista concedida al periodista Lluís Amiguet: “És més còmode viure aferrat a allò immediat i perceptible però quan acceptes el tot i l’integres a la teva vida et proporciona una joiosa harmonia”.

Efectivament, la física i les tècniques orientals de la meditació fa anys que s’han trobat. Possiblement faci dècades, però no va ser fins a les aportacions i aproximacions de científics d’una banda, com el neurobiòleg Francisco Varela, entre d’altres, i monjos budistes de l’altra, com el doctor en Biologia i monjo Matthieu Ricard i ─sobretot─ Yongey Mingyur Rimpoxé, que es va fer visible a totes dues comunitats aquesta conjunció perfecta.
La meditació i la física quàntica encaixen perquè bàsicament parlen sobre el mateix. I han assolit un mateix destí provenint, ambdós camps, de camins diferents. Efectivament no em dedicaré a fer paràgrafs i paràgrafs sobre la via científica que corrobora les pràctiques meditatives perquè no en sóc entesa, molt a pesar meu.

Deixo aquí, però, per a l’interès dels lectors, uns pocs links entre totes dues disciplines aportats per professionals dels dos àmbits:

“La mort i l’angoixa que causa la mort tindrien tot un altre sentit si acceptéssim que el temps no corre sinó que tots els éssers vius estem incrustats en l’espai-temps”. Frank A. Wilczek

“L’existència no passa, sinó que és. L’espai-temps és un tot en el qual tots hi som encastats”. Frank A. Wilczek

“De què estan fets l’espai i el temps? Existeixen de manera absoluta o emergeixen des d’algun lloc molt més fonamental? Com es presenten l’espai i el temps des d’una escala molt inferior? Existeix la unitat temporal més pertita possible?” Yongey Mingyur Rimpoxé

“És molt més fàcil assumir el rol de víctima i assignar la responsabilitat de la pròpia experiència a alguna persona o poder exterior a nosaltres. Però si ens hem de prendre seriosament la ciència moderna haurem d’assumir la responsabilitat pròpia de la nostra experiència moment a moment”. Yongey Mingyur Rimpoxé

“La conclusió dels assajos científics apunten a què allò central en la vida és la circularitat inalienable entre l’acte de conèixer i viure, entre l’univers d’allò viu i el conèixer com a objecte d’estudi. Dit d’una altra manera, el fenòmen de la vida como un tot vol dir, precisament, que l’acte de viure precedeix a l’explicació de l’origen de la vida sobre la Terra. Conèixer precedeix a la comprensió de conèixer vist com a mecanisme biològic i neurona. L’experiència viscuda és la base de l’exploració científica de la concsiència”. Francisco Varela

“L’espai sorgeix com a producte del moviment. L’espai, aquesta cosa davant nostre que ens sembla absolutament objectiva (el pilar de l’objetivitat en física!), és totalment inseparable del fet que necessitem manipular-lo a través d’una conducta motriu”. Francisco Varela

“Res no demostra que jo hagi de morir”. Eduard Punset


Avui, dècades després que la conjunció entre meditació i ciència hagi tingut lloc, la societat continua cega als avenços que aquesta ha fet. Per què no assumir a la vida quotidiana de les persones aquestes qüestions? Wilczek assegura que ell mateix ha trobat en les equacions de la física teòrica una “font de plaer i plenitud”, una experiència que no només està al seu abast, ja que assegura que “qualsevol que observi el món amb la ment oberta pot sentir-ho”.

És més, el Nobel de Física assegura que ell mateix ha trobat en la física quàntica la via per a alliberar-se de l’ego: “Si només penses en la vida com una realització de tu mateix i la consagres al teu únic plaer i la confines en el teu ego, moriras i amb la mort se n’anirà aquest ego enorme. Per això la mort té una part d’alliberació. Però quan has sigut capaç de transcendir-te en la comunitat, en una xarxa que passa de generació en generació de sentit i coneixement, la mort és sols un trànsit“.

Les paraules finals del físic són, sobretot, premonitòries: “Els éssers evolucionats a partir de nosaltres mateixos rectificaran les diverses línies del temps possibles i arribaran a escollir entre elles. ¿Vida eterna? Sí, però no per al jo que concebem actualment”.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s