Uncategorized

No puc practicar la meditació, per què?

Les dates actuals moltes vegades ens impulsen a fer nous desitjos, noves fites i crear-nos objectius amb la consecució de l’inici d’un nou any: allò que de manera comuna s’anomena els propòsits d’any nou.

Des d’Aprendre a Meditar us emplaço a pujar-vos al tren de la pràctica de la meditació o mindfulness i que comenceu des de ja mateix a detectar tot allò que la vostra ment genera. Amb tot, la pràctica de la meditació presenta molts dubtes i dificultats que qualsevol practicant, per poc temps que porti, haurà pogut començar a constatar.

Aquí deixo una petita llista amb les problemàtiques amb què jo m’he trobat al llarg d’aquest quasi any i mig de pràctica:

NO TINC TEMPS: La pràctica de la meditació sovint topa amb un calendari estricte que no pot ser mai violat, no només per motius de feina, sinó pel gran repte que de vegades pot suposar la vida moderna per a les famílies d’avui dia. Pares dependents, horaris laborals eterns, fills i progenitors a qui cuidar, llargs viatges i desplaçaments diaris… la llista d’obligacions acostuma a créixer més que no pas decréixer i el temps per a aficions, per al relax o per a un mateix resta oblidat. Què cal fer?
difficulty
Segons els consells de grans mestres zen de la meditació, la pràctica de la meditació és absolutament necessària per a aquells qui tenen poc temps en el seu dia a dia. I per a aquells qui no tenen gens de temps, encara ho és més. Només cal buscar en un principi uns 10-15 minuts al dia, ja sigui abans d’anar a dormir, just en despertar, al mateix llit, a l’hora de dinar, en cas que ho hagueu de fer sols, o mentre us dutxeu, conduiu o viatgeu en transport públic. Aquest problema se soluciona generalment amb més i més pràctica: com més mediteu més entendreu o sereu conscients de què la rigidesa del vostre calendari diari depèn únicament i exclusiva de vosaltres mateixos.

NO HO SÉ FER / NO ESTÀ FET PER A MI: Després de vàries sessions el practicant pot trobar que bàsicament aquest entreteniment no va amb ell, que realment s’hauria d’haver decidit pel golf, el cel·lo, la guitarra acústica o qualsevol altre hobby que s’adeqüi més amb la seva personalitat. Val a dir que la pràctica del mindfulness en si no és considerada com un entreteniment més, sinó com una activitat terapèutica que, a més, ajuda a dur una vida més saludable i feliç.

Les bones notícies: no cal ser de cap manera ni fixar-se cap objectiu vital ni tenir cap virtut especial per a practicar la meditació. No existeixen persones aptes i no aptes per a la seva pràctica ni la facilitat de pràctica va relacionada amb l’edat: només és necessari ser una persona amb una ment i estar decidit a millorar la qualitat de teva vida. Com encarar-se al problema: entendre la barrera com una auto-imposició més de la ment: tan tangible com els núvols o la boira.

CONTINUO IGUAL QUE SEMPRE: LA MEVA MENT NO HA CANVIAT DE PENSAMENTS: Aquesta és una de les grans barreres, al meu entendre, amb què poden topar els practicants del mindfulness. Un cop iniciat en la pràctica, el meditador pot creure que tot i els beneficis que n’ha pogut extreure (descens de l’estrès, minimització de l’hipertensió, atenuament de la depressió, una major capacitat de socialització, etc.) el seu cervell està estancat en una única manera de ser: la pràctica del mindfulness no pot canviar totalment la meva malaltia/estrès o el meu continuu estat d’ànim baix/alterat.

D’entrada només es pot confiar en la capacitat meditativa d’altres persones experimentades, que diuen que aquesta pràctica és una constant evolució i sempre una millora de la salut mental i física. Amb tot, la pràctica de la meditació no ha de ser una eina per a aconseguir acomplir objectius ni ha d’enquadrar-se en cap llista de desitjos personals, per la qual cosa cal que el practicant desmunti aquesta barrera mental amb una llei de màxima importància per al meditador: els nostres desitjos i expectatives sobre la meditació poden suposar els nostres màxims obstacles. S’ha d’assolir la concepció que tots aquells problemes o inconvenients que ens han empès a iniciar-nos en la pràctica són la conseqüència d’haver fet cas i haver seguit fil per randa els nostres pensaments i emocions. Ara, però, hem abandonat aquesta manera de viure. Per tant: abracem allò que ens passa pel cap, acceptem-ho amb comprensió i calidesa. I després deixem-lo anar.

LA MEDITACIÓ ÉS UNA ‘FRIKADA’ ESTRANYA / SÓC L’ÚNIC QUE HO PRACTICA / ÉS UNA MODA PASSATGERA / NO CONEC NINGÚ QUE M’AJUDI: Aquest és el handicap més primerenc i bàsic amb què podem topar. Si bé és cert que és una pràctica poc estesa, cada cop són més els afeccionats a l’actual Europa, i als EUA ja compten amb més de 6 milions de practicants i les universitats més prestigioses estudien embadalides les seves “màgiques” propietats a favor de la salut i el benestar.

La clau: sigueu els primers de la vostra comunitat d’amics/veïns/família en difondre aquesta pràctica i lluireu per la vostra originalitat. Tot i això, una dada per a la sorpresa: la gran majoria dels centres cívics de la capital catalana compten amb cursos sobre meditació, ioga i altres tècniques de control corporal i mental a preus increïblement accessibles. Multitud de centres privats promouen aquesta pràctica a Catalunya. I allò millor per als qui presenten vertaderes dificultats: internet en va ple d’informació. Atreviu-vos!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s