Uncategorized

Topar amb tu mateix: la grandesa de la meditació

Una de les aportacions més positives de la meditació rau en una troballa qualificable de moltes maneres però certament poc expressable per la seva grandesa: la desidentificació amb l’ego. Les descripcions queden curtes i tendrament ridícules després de certs moments de consciència plena en què el meditador assoleix un estat de calma, tranquil·litat, confiança pròpia i amplitud enormes.

Com que es fa difícil d’explicar em remetré a una descripció sobre la meva experiència personal recent: un vespre entre setmana, m’assec al puff del menjador, després de sopar, en la postura adequada i preparada per relaxar-me totalment i oblidar l’estrès i les obligacions diàries. Posada en situació i amb la intenció de fer bé els deures de la meditació m’inicio en la pràctica.

– OK: anem a observar els pensaments… ah això ha estat un pensament.
– Perfecte ja he detectat un pensament, ara a veure què surt. No paro de retransmetre la meditació semblo una periodista… vaja SÓC una periodista…
lion
En aquest moment recordo frases variades sobre alguns dels millors llibres de meditació del moment que alerten sobre l’ego: “Tu no ets tot allò que tu mateix penses que ets. Ets la persona qui pensa tot això“, “No ets la teva professió, ni la teva situació social ni familiar. Ni tan sols ets qui creus ser. Ets la consciència que roman al darrere“.

– OK ara m’he equivocat… ara no sóc periodista… se suposa que no tinc la carrera després de tants anys de dedicació? Llavors qui se suposa que sóc? QUI?
– Mmm… aha perfecte t’has deixat guiar per llibres de pseudfilosofia i això NO funciona: ni estic més relaxada ni tinc ganes de dormir, ni tan sols estic contenta, de fet això de tant pensar m’està tornant boja… això NO EM FUNCIONA.

Enmig del diàleg tens i aferrissat entre jo i el meu ego alguna cosa em diu que si JO estic enfadada, disgustada o tensa és perquè aquest JO és precisament l’ego que se’m manifesta. Caic, doncs, en LA idea de rebre amb amabilitat, confiança i tendresa aquesta nova troballa.

– Estas enfadada… d’acord. Explica’m per què…

La resta tan sols és pràctica contínua i dedicada. Allò més important: entendre que l’ego se’ns manifesta a totes les persones, de totes les maneres, en totes les situacions: sempre és amb nosaltres. I que l’ego és aquest JO que se’ns presenta CONSTANTMENT en la nostra vida diària. No l’hem de rebutjar: hem d’entendre, a través de la pràctica, que nosaltres no som pas aquest pensament sobre nosaltres mateixos sinó aquella consciència que l’observa, que l’estima, que li demostra compassió. Aquella consciència que, efectivament, el considera com a tal: com un pensament més.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s