Uncategorized

Deixa de centrar-te en la teva actuació!

Després d’una parada per motius de força majors (un refredat de por) reprenc de nou el blog sense abans advertir que els estats de malaltia també són un molt bon moment per a potenciar la pràctica de la meditació. Aquest tema però el deixo per a un altre dia.

Avui reprodueixo un interessant article de Peter Bregman aparegut a la revista de la Universitat de Harvard el passat 24 de gener. Bregman és assessor estratègic de direcció d’empreses i expert en lideratge de grups. Autor, també, de 18 Minutes: Find Your Focus, Master Distraction, and Get the Right Things Done.

Tot i que en aquest text no es parla explícitament de meditació sí que s’esmenten els resultats d’aquesta. La pràctica de la meditació en consciència plena aporta més capacitat per a viure en l’experiència i alleuja la sensació d’actuació.

Deixa de centrar-te en la teva actuació

La nit abans del nostre casament, Eleanor i jo ens vam quedar palplantats en el centre d’una gran sala, envoltats de la nostra família i els nostres amics més propers. No hi havia cap raó particular per a sentir-nos incòmodes, això havia de ser només un assaig. Tot i això, estàvem al centre d’atenció i les coses no anaven bé. Ni el rabí ni el cantant havien arribat i nosaltres dos no sabiem com quedar-nos, ni què dir, ni què fer.

Ens havia costat 11 anys ─i un munt de treball─ arribar a aquest punt. Eleanor és episcopal, la filla d’un diaca, i jo sóc jueu, fill d’un supervivent de l’Holocaust. L’única cosa que els nostres pares van estar d’acord abans del casament va ser que no ens havíem de casar.

Viure la vida com si aquesta fos una actuació és una recepta perfecta per a l’estrès i la infelicitat”

[…]
Quan l’assaig del casament va acabar i ja ens sentíem més relaxats, una amiga, la Sue Anne Steffey Morrow, ens va donar a mi i a a l’Eleanor un consell que, a dia d’avui, segueix sent un dels millors que mai he rebut:

“Demà ​​centenars de persones us estaran mirant en el dia més important de les vostres vides. Intenteu recordar això: no és una actuació, és una experiència”.

M’encanta el que em va dir: “Intenta recordar això”. A primera vista, sembla fàcil de recordar, però en realitat és gairebé impossible, perquè molt del que fem dia a dia ho vivim com una actuació. Ens qualifiquen a l’escola i obtenim revisions d’acompliment en el treball per veure com ho hem fet. Ens insten a guanyar carreres, guanyar títols, rebre elogis, i de vegades guanyar fama, tot per la nostra actuació, per com ho hem fet. Ens paguen per la nostra actuació. Fins i tot les més petites coses ─fer una xerrada, tenir una conversa entre passadissos, l’enviament d’un correu electrònic, etc.─ són seguits per la pregunta silenciosa però sempre present: “Com t’ha anat?”

En altres paraules, creiem que la vida és tota ella una actuació perquè, bé, en certa manera així és. Ens sentim jutjats pels altres, ja que, sovint, ho som. I siguem honestos: no és només que se’ns jutgi, la majoria de nosaltres invertim una considerable quantitat d’energia en jutjar els altres també. La qual cosa, per descomptat, no fa sinó reforçar la nostra pròpia experiència de ser jutjats. I alimenta el nostre desig d’actuar més i més.
marriedwalking
Però aquí està la paradoxa: viure la vida com si aquesta fos una actuació no només és una recepta perfecta per a l’estrès i la infelicitat, sinó que també condueix a un exercici mediocre de la nostra actuació.

Si vols millorar en alguna cosa, has d’actuar amb una ment oberta, has d’entrar al joc de l’encert/error, i has d’acceptar de bona gana els fracassos i aprendre de qualsevol resultat.

I una vegada que aconsegueixes un resultat que t’agrada, has d’estar disposat a tornar a començar de zero de nou i provar alguna cosa diferent. Els millors artistes són aprenents de per vida, i la definició d’un aprenent de per vida és algú que està constantment provant coses noves. Això requereix actuar poc la major part de temps de la teva vida i, de manera puntual ─i sovint de manera impredictible─, actuar de manera brillant.

Si veiem, per tant, la vida com una gran actuació els fracassos seran tan dolorosos i aterridors que la teva reacció serà deixar d’experimentar. Però si veiem la vida com una experiència, els fracassos seran només una part d’aquesta experiència.

Si vols millorar has d’actuar amb una ment oberta i acceptar els fracassos”

Què diferencia una actuació d’una experiència? Que tot es troba dins del teu cap.

Estàs provant de quedar bé? Vols impressionar a d’altres o guanyar alguna cosa? Està buscant acceptació, aprovació, elogis, aplaudiments salvatges? És dolorós quan no aconsegueixes aquestes coses? Probablement estas actuant.

Per altra banda, si viu la vida com una experiència tot allò que fas és provar com se sent en fer coses. Només proves de veure què passaria si…

Quan vius la vida com una experiència es poden apreciar els resultats negatius, així com els positius. És clar, l’acceptació i l’aprovació i elogis fan sentir bé, però aquestes coses no determinen l’èxit. L’èxit es basa en si ets capaç de submergir-te i capbussar-te completament en l’experiència, sense importar quina sigui, i si ets capaç d’aprendre d’ella. I aquest és un resultat que sempre es pot aconseguir sense importar el resultat.

Quan actues, el teu èxit és ─de manera preocupant─ de curta durada. En el moment en què s’aconsegueix una fita o es rep una ovació particular, aquesta ja no és rellevant. La pregunta que esdevé interminable és: i ara què?

Quan es viu la vida com una experiència, però, la importància no recau en el resultat final, sinó en el moment. No et trobes perseguint el sentiment de després, sinó que estàs sentint ara mateix.

Com podem deixar de banda l’actuació en favor de l’experiència? Una cosa que m’ha ajudat: diverses vegades al dia acabo mentalment aquesta frase Això és el que se sent quan…

Això és el que se sent quan reps elogis. Això és el que se sent en estas enamorat. Això és el que se sent quan demanes a algú el matrimoni i t’has bloquejat. Això és el que se sent en estar avergonyit. Això és el que se sent en ser apreciat.

Com a experiència, el casament va ser perfecte perquè una experiència sempre ho és”

En dir això, automàticament retorno a l’experiència. L’actuació de cop i volta perd tota la seva importància i la meva ment s’allibera del seva preocupació sobre els resultats. No hi ha mals sentiments, sinó que tots ells fan que la meva vida sigui més rica.

En el dia del nostre casament, vaig seguir el consell de Sue Anne. I quan ho penso ara ─han passat 13 anys─ els moments que recordo amb més claredat i amb més afecte són les coses que no vam assajar, les coses que van sortir malament però d’alguna manera van donar al casament la seva vida. Fins i tot el nostre assaig, que clarament no va sortir segons allò planejat (amb el seu rabí desaparegut), va ser perfecte.

Com a actuació, no tinc ni idea de com jutjar-ho. Però com a experiència, el casament va ser perfecte. Una experiència sempre ho és.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s