Uncategorized

La metàfora matemàtica

L’observació dels fenòmens mentals (pensaments, sensacions, sentiments, etc.) és la base que fonamenta la meditació. A través d’aquesta, els meditadors ens anem acostumant a tot allò que tenim dins del nostre cap però també ens avesem a reconèixer-nos a nosaltres mateixos una altra vegada.

Per què una altra vegada? Com va dir el poeta T. S. Elliot: “No deixarem d’explorar i, al final de la nostra cerca, arribarem al principi i coneixerem el lloc per primera vegada”. Meditar és tan sols (i alhora tant!) això.

Qui no ha viscut moments de felicitat a la seva vida? Jo, per exemple, he viscut una infància extremadament feliç: m’agradava tot de mi i de la vida, fins i tot gaudia d’allò que jo no feia bé o no coneixia. I fins i tot en els moments en què em cridaven l’atenció de petita, i em castigaven o veia que em cauria una grossa, estava feliç de ser qui era, d’haver-me equivocat. “Sabia” que allò que estava “malament” havia pogut fer-ho gràcies a què era jo, i a què tenia la sort de ser-ho.

Aquesta simplicitat d’existència és el lloc on es retorna amb la meditació. Qualsevol persona que hagi viscut moments de felicitat, èpoques senceres o simplement que trobi la felicitat en moments puntuals amb alguna tasca de la qual en gaudeixi sabrà què és trobar la consciència plena en la meditació: retrobar-se amb la seva persona. I qui mai no hagi estat feliç té encara l’opció d’assolir una sort més excelsa: renéixer i donar-se a si mateix totes aquelles oportunitats que sempre havia tingut i mai no havia observat.

“No hem de restar, ni tampoc sumar. Hem de fer la inversa”

L’acció, doncs, que cal tenir en compte és la següent. En tots els llibres de meditació, guies, webs i d’altres trobareu repetidament la instrucció següent: “No cal fer res per a meditar”. Però d’entrada la instrucció pot ser errònia o induïr a la confusió: des del meu punt de vista pot no ajudar. Les tècniques meditatives són accions que porten a terme per a assolir l’estat mental de consciència plena. En si, aquest estat de consciència plena no és cap acció però sí que cal la pràctica meditativa per a arribar-hi, amb la qual cosa hem de forçar, d’entrada, algun canvi al nostre interior.

Per a explicar aquest canvi la metàfora matemàtica pot ajudar a fer-lo en algunes persones. La nostra manera (que creiem única) de viure ─al menys al món occidental─ és seguir tot allò que ens diu el cap. Si sentim enveja entenem que l’objecte de la nostra enveja (una persona) es troba en una situació millor que la nostra persona. Ens ho creiem. I, si aquesta enveja és de llarga durada, creiem ser realment persones envejoses. Al cap i a la fi, seguir aquesta manera de viure és convertir en realitat allò que d’entrada no ho era: no naixem gelosos, però ens hi podem convertir si no aprenem a tractar-ho adequadament.

La meditació implica “fer la inversa” de la gelosia, així com també la inversa de la por, del disgust, del sentiment d’inferioritat, de la ira o de qualsevol dels productes desitjables i no desitjables del nostre cervell. És a dir: no suprimim la gelosia, sinó que l’observem com a fenomen objectiu. I hem de tenir clar que aquest recorregut NO és el camí “normal” o habitual del nostre cervell: tots tendim a fer fora allò que creiem que ens molesta de nosaltres mateixos i dels altres, a negar allò dolent en nosaltres, a no fer cas i ignorar les zones més fosques del pensament. La meditació implica una nova manera d’entendre aquests fenòmens mentals, per això resulta difícil tantes vegades.
fraccio
En un paral·lelisme matemàtic es podria dir que l’aparició de nous pensaments ‘bons’ o desitjables és la suma (+), i que les persones vivim en constant suma: sempre se’ns apareixen noves interpretacions, pensaments, sentiments al nostre cap. I, seguint el mateix fil, la resta (-) seria la tendència normal a reaccionar davant dels pensaments i productes mentals que no ens agraden: negar que tenim por, evitar explicar aspectes negatius de la nostra persona, voler fer fora de les nostres vides aquelles persones que ens pertorben, que ens molesten, que diuen coses que no ens agraden o que ens generen mals sentiments: fugir de tot allò dolent.

En la meditació no hem de restar, ni tampoc sumar. Hem de fer la inversa, que seguint l’exemple matemàtic suposa fer la fracció (¼, ½, ¾…): entendre que existeix una base comuna a totes les sumes i restes, i que es troba en un altre pla diferent d’aquell on es formen els pensaments positius (sumes), i negatius (restes) i neutres, i també aquells sentiments, emocions i tots els productes mentals del cervell (com és l’ego). L’única funció de posicionar-se en el pla de la base comuna és observar les sumes i restes des de l’altra banda de la fracció, des de la presència desperta que cada ésser viu és. Hem de passar al denominador (a baix) i entendre la natura irreal d’allò que passa al numerador (a dalt).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s