Uncategorized

Prova de meditar per a enfortir la teva resiliència

Torno a penjar un altre dels escrits de Peter Bregman, assessor estratègic de direcció d’empreses i expert en lideratge de grups. A Aprendre a Meditar ja vaig publicar Deixa de centrar-te en la teva actuació!, un text també aparegut a la Harvard Business Review.

Prova de meditar per a enfortir la teva resiliència

Jo estava tenint un d’aquells dies –potser vostè s’hi sentirà identificat– en què em vaig sentir com un passatger en un tren ràpid, en un vell metro de ciutat, intentant manteninr-me dempeus agafat al passamans i mirant de no perdre el meu equilibri.

Vaig fer una presentació que va ser ovacionada amb un públic dempeus, i vaig sortint-ne sentint-me l’amo d’aquest món. Després d’això vaig llegir un correu electrònic d’algú enfadat i em vaig enutjar. Després d’això, vaig fer una divertida entrevista a la ràdio –i jo estava excitat. Una mica més tard, vaig rebre crítiques dient-me que havia parlat massa en una reunió i em vaig sentir avergonyit i decebut amb mi mateix.

Cada nova experiència em va enviar volant en una direcció diferent, em va fer rebotar en direccions oposades. El concepte de mi mateix estava sent, simplement, un reflex de la meva última interacció. I jo estava fora de control: vaig ser una víctima dels capricis de les circumstàncies.

No estic orgullós d’admetre això, però en el passat vaig tenir un sistema que sempre m’havia ajudat a seguir confiant i a sentir-me bé enmig de la turbulència: em responsabilitzava per les experiències positives que tenia mentre que culpava els altres de les experiències negatives. “La presentació que vaig fer? Sí, sóc bo! Els comentaris que he parlat massa? És evident que aquesta persona té els seus propis problemes”. Ja m’enteneu.
city-stress
El problema d’aquest sistema, esclar, és que es requereix un nivell de rebuig que qualsevol persona amb una mica d’honestedat intel·lectual i un mínim de consciència de si mateix trobaria difícil de sostenir. Amb el temps, la realitat supera l’autoengany.

No podia funcionar. Jo necessitava una mica més de solidesa. I llavors, un dia, assegut en meditació, hi vaig caure: ho vaig trobar. Mentre seguia la meva respiració dins i fora em vaig adonar d’una cosa a la qual jo no hi havia prestat molta atenció abans. I prestar-hi atenció ho va canviar tot.

De què em vaig adonar? De mi mateix.

Quan dic ‘de mi mateix’ no em refereixo a la persona que estava respirant, em refereixo a la persona que estava observant la respiració. Això és una mica difícil de descriure, així que tingueu paciència amb mi en aquest sentit.

El teu Jo no canvia quan les circumstàncies al teu voltant canvien. No ets una persona diferent després d’un elogi d’aquella persona que està després d’un insult. Tu pots sentir coses diferents després de cadascun, però no ets, essencialment, una persona diferent.

Familiaritzar-te i identificar el seu Ser és útil per a tothom però és especialment important per als líders. No es pot conduir un grup sense aprovació d’algunes persones i admiració. O el seu propi dubte i auto-engrandiment. Aquesta és la realitat del lideratge.

[…]

Connectar amb el teu Ser és la clau per mantenir la teva equanimitat, la teva pau, la teva claredat i el teu judici, fins i tot en el moment de circumstàncies canviants i de pressions.

Llavors, com pots trobar el teu Ser?

Un dels grans resultats de la meditació és que amb ella t’exposes al teu Ser. El resultat de la meditació és sorprenentment fàcil de trobar perquè sempre hi és: el Ser mirant.

No us ho cregueu perquè jo us ho estigui explicant, vegeu-ho per vosaltres mateixos: seieu còmodament, tanqueu els ulls i respireu naturalment. Seguiu la respiració a mesura que entra i surt del cos sense pensar en res en particular, excepte en la pròpia respiració.

Molt aviat us adonareu que la ment està pensant en alguna cosa. Potser s’està preguntant què és el que estas fent o com et veus fent-ho. Potser està tractant de resoldre un problema. És possible que simplement se li hagi oblidat recordar alguna cosa a fer.

Qui és la persona que s’adona d’aquests pensaments? Ets tu. Aquesta és el teu ‘tu mateix’. El teu Jo que acaba de donar-se compte que pensa. Així sabreu veure que Descartes estava equivocat quan va dir que ‘jo penso, per tant existeixo’. És més exacte dir ‘veig que jo penso, per tant, sóc’.

La part de tu que observa els teus pensaments i sentiments és ferma i sàvia, i digna de tota confiança. Identificar-se amb el teu Ser estable, predictible, et fa una persona estable, predictible i líder.

Estar connectat amb el teu Ser et donarà el valor per actuar fins i tot en situacions de risc, perquè sabràs, sense importar el que passi, que t’anirà bé. Tot i que tot al teu voltant pot canviar –la quantitat de diners que tinguis, si tens o no una feina, si estas o no casat, i així successivament– el teu Jo encara hi serà, allà, observant.

En altres paraules, fins i tot en el fracàs, tu podràs tenir la capacitat de deixar entreveure a la part de tu que no canvia què se sent en fracassar. Després, quan t’adones que el teu Ser segueix intacte, t’aixecaràs i tornaràs a intentar-ho.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s