Uncategorized

Connectar amb el moment present amb el mindfulness

He estat practicant la meditació d’atenció plena durant molts anys. No obstant això, practicar durant la meva vida diària encara pot ser un repte, especialment quan estic molt ocupada.

Això ha fet que em pregunti per què ens costa mantenir aquestes coses que sabem que són tan bones per a nosaltres. En un món on l’elecció és aclaparadora, i l’accés a les possibilitats a través d’Internet crea una obsessió amb la connexió, s’ha fet més difícil mantenir la concentració. I és a través d’aquesta hiper-connexió amb el món exterior que estem perdent la connexió amb nosaltres mateixos.

La meditació ofereix una forma de desconnectar del corrent incessant d’informació i el soroll, ja sigui extern o intern, i ens recorda que hi ha un lloc per a residir-hi que està més enllà del temps i més enllà d’haver d’estar en un altre lloc. La meditació ens apropa al simple miracle de la consciència sense necessitat d’una reorganització tràgica per a arribar-hi.

Amb quina freqüència us atureu en el moment present i sentiu gratitud pel sol fet que podeu veure? Segur quevau poder assaborir l’últim menjar que vau menjar? Vau estar realment escoltant l’últim amic que estava parlant amb vosaltres, o estaveu ja pensant en el que volieu dir-li a continuació?

“El miracle d’estar vius: no cal anar enlloc, ni cal fer res més, ni cal ser ningú”

Per què tot això té importància?
És important mantenir-se en el moment perquè perdre la connexió amb nosaltres mateixos i amb el nostre propòsit de vida genera estrès i ens posa en risc de depressió, una malaltia que, segons l’Organització Mundial de la Salut, es preveu que sigui el segon problema de salut més gran al món el 2030. La meditació és una manera de seguir ancorats a nosaltres mateixos. És un antídot a la velocitat de coet de la tecnologia, que és un recurs meravellós, però també pot ser una distracció insidiosa des del moment.

Hi ha molts mites que envolten la meditació. També hi ha moltes formes diferents de meditació. Una cosa que tenen en comú, independentment de la meditació que es practiqui, és que no existeix el concepte com un meditador “bo” o “dolent”. És el món de la dualitat, el bo i el dolent, que la meditació ens ajuda a transcendir, encara que sigui per uns moments.

La propera vegada que us senteu a meditar i penseu que ho esteu fent malament, plantegeu-vos una pregunta: qui pensar el pensament ‘jo ho estic fent malament’? D’on ve aquesta idea en realitat? Proveu a girar la seva atenció per un moment a l’espai des del qual sorgeixen els pensaments.

És difícil al principi. […] Aquest ‘jo’ que tan fermament creiem que som nosaltres mateixos, amb el què ens identifiquem amb tanta força, és com la contaminació escumosa que sura sobre el mar immens, és una expanssió de la nostra consciència. A mesura que s’aprofundeix la meditació, aprenem a fer un busseig profund més enllà de la xerrameca mental, superficial, per a arribar a un lloc que és tranquil, quiet i posat a terra.

Exhalant com si fos el nostre últim alè, amb la meditació ens introduïm en el miracle d’estar vius: no cal anar enlloc, ni cal fer res més, ni cal ser ningú.

Elise Bialylew
Consulteu l’article original clicant aquí.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s