Uncategorized

Aplicar la compassió a la meditació

La pràctica meditativa ha d’anar acompanyada de compassió per tal que sigui efectiva. La meditació implica l’observació i la percepció de tota aquella activitat mental nostra que es genera dins del nostre cervell. La compassió ens genera una via de retorn. Què vol dir això?

Si heu aconseguit algun dels podcasts sobre meditació o us heu descarregat algun programa de meditació per a telèfons intel·ligents (o simplement disposeu d’algun guia que us ajudi a practicar-la) haureu advertit que cal, en molts moments, tornar de manera amable a ser conscient dels pensaments des de la consciència plena.

Encara que porteu una setmana meditant o quatre anys, un dels esforços a què més temps s’hi ha de dedicar és a tornar a la consciència plena sense jutjar ni sentenciar, sense lamentar-nos, desanimar-nos ni posar-nos agressius: és a dir, sense generar més activitat mental extra que dificulti encara més la meditació. Aquesta acció s’anomena la via de retorn i no n’hi ha una sinó moltes!
mans
Posem per cas que portem 10 minuts concentrats en observar des de la consciència plena, sense jutjar, tot allò que pensem. Però de cop i volta ens ve a la ment una imatge que ens fa mal, un pare desaparegut, o una exparella que ens va fer mal, o un moment complicat de la nostra vida.

Si som capaços d’observar aquesta imatge sense jutjar i també observar quina emoció ha generat aquesta imatge sense lamentar-nos perquè hagi aparegut, ni sense desitjar que no hagués aparegut (simplement donant la benvinguda a tot allò que ocorre dins del nostre cap) llavors és clar: ho hem fet bé.

Però acostuma a passar que aquella activitat mental negativa recurrent, que periòdicament ens molesta, generalment ens afecta i ens involucra. I ens perdem, de nou, en les nostres trames mentals i ens deixem arrossegar pels sentiments i emocions que aquestes desperten. En aquest moment de la meditació ens cal la via de retorn: cal tornar a observar tot això des de la consciència plena. Aquest pas, si es repeteix molt, ens permetrà restar en consciència plena sempre que nosaltres ho vulguem. Però com fer-ho?

La compassió ens obre la via de retorn. Les nostres imatges de patiment propi i tots aquells pensaments que vénen del passat o del futur (ambdós invencions pròpies) per a despertar-nos inquietud i patiment només poden ser observats des de la consciència plena a través de la compassió. La compassió ens fa ancorar-nos en el moment present: ens diu que el nostre patiment actual és només el fum d’una imatge creada per nosaltres mateixos en aquest moment. La compassió ens desinfla el globus al què hem pujat. Si de cop i volta la mort d’un familiar ens fa sentir-nos tristos o angoixats simplement hem pujat al globus: hem estat conscients de l’aparició d’aquest sentiment lligat a aquesta imatge i hem decidit pujar-hi per a veure on ens hi porta.

Cal baixar del globus i observar aquest espectacle com allò que realment és: com l’aparició d’un pensament, una imatge creada i una emoció vinculades totes a un agent que pateix, que és el teu ego. Desidentificar-nos amb la nostra imatge, amb el nostre ego, també passa per la compassió: si entenem que aquest “jo” que sempre hem cregut ser és només una invenció i deixem, amable i compassivament, que aquest ego faci i desfaci el que vulgui (que pateixi, si ho vol, o que somniï, o que vagi i vingui les vegades que vulgui) haurem fet passes grans en la nostra pràctica.
dalailamaquote
🙂

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s