Uncategorized

Abandonar el funcionament regular del cervell

La consciència plena és una dels estats mentals més difícils de descriure ja que aquest és en sí una experiència de la ment de total obertura i no pas un estat mental derivat d’un pensament o emoció. Aquest ha estat (i és!) un dels meus errors recurrents a l’hora de meditar.

Moltes vegades sec al coixí i l’únic que faig és esperar. “Vinga, va, ara m’haig de quedar en consciència plena. Haig d’arribar-hi. Ara de cop em relaxaré i estaré feliç”. M’assec esperant resultats, com qui pren tanda a la cua de la peixateria. Esperant una reacció que sorgeixi per si sola del fet que, per fi, he tingut un moment al dia per seure tranquil·la sobre del coixí. En certa manera jo, i la major part de nosaltres, ens hem acostumat a tenir sempre estats mentals “induïts”.

Si ens aplaudeixen a una reunió ens sentim afalagats i aquell moment és d’orgull. Passats 5 minuts, si entrem a un espai estret i escàs de capacitat, però alhora copsat de gent, ens sentim atabalats i desitgem sortir per evitar l’angoixa. En el mateix dia també podem trobar-nos enmig d’una picabaralla gairebé sense ni voler-ho, i llavors podem arribar a sentir odi, menyspreu o aversió. Ben bé la volta al dia en vuitanta móns, que deia Julio Cortázar.

La meditació indueix a un estat mental, sí. I aquest és la consciència plena. Però a aquesta consciència plena no s’hi arriba a través de cap pensament, ni per cap mitjà concret: no s’assoleix amb vestits de túniques, ni tan sols és necessari seure i tancar els ulls. Tampoc no s’obté quan han passat 5, 10 o 20 minuts de coixí, ni és indispensable pensar res en concret per a arribar-hi. No té cap fórmula màgica més enllà de saber trobar la manera d’eliminar les fixacions, les aversions i el total del funcionament regular del cervell amb el qual ens hi identifiquem.

“Fins que no som capaços de qüestionar els nostres pensaments estressants, continuem sent víctimes de les imatges del nostre cervell”

L’observació de tot el nostre panorama mental és el millor camí. I per a l’observació és, doncs, indispensable trobar un espai mitjanament tranquil, sobri, càlid i silenciós. Però un cop la pràctica és fluida, cal traslladar la meditació a tots els àmbits de la vida per tal de dominar en tot moment l’activitat de la nostra ment, i per això és indispensable entendre que cal trencar amb els patrons mentals que tots establim de manera determinada sempre, en cada moment del nostre dia a dia. Aquests patrons són automatismes de la ment que resten memoritzats i que guien el nostre comportament i emocions.

Trencar no implica esborrar o eliminar de la nostra vida aquests pensaments i/o emocions. De fet no cal ni que desapareguin. Tan sols cal detectar-los i fer el canvi necessari: poder observar-los des de l'”exterior”, desidentificar-nos d’ells i entendre que nosaltres no som aquests pensaments i emocions: nosaltres som indescriptibles, immensos i mai reductibles a cap concepció mental.

Com diu Byron Katie: “Qui sóc jo? Ja ho saps? Si ho saps és que no em coneixes. // Mentre continuem pensant que nosaltres som els nostres cossos, no podrem saber mai com som realment: infinits. // Tothom és la imatge reflectida d’ell mateix –el propi pensament retornant cap a tu. // Fins que no som capaços de qüestionar els nostres pensaments estressants, continuem sent víctimes de les imatges del nostre cervell”.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s