Uncategorized

La valentia de la meditació

Una de les frases que més ha influenciat la meva pràctica en els darrers mesos prové de ─com no!─ Jon Kabat-Zinn qui, a l’hora de definir què és exactament això que anomenem meditació en mindfulness, va assegurar: “When you hear the word mindfulness you have to hear the word heartfulness or you’ll misunderstand it as simply one more cognitive exercise” (“Quan sentis la paraula mindfulness –consciència plena– has de sentir heartfulness –cor ple–. En cas contrari, hauras malentès la pràctica com un exercici cognitiu més”).

Totes aquelles definicions i concepcions prèvies que haguem adquirit sobre la meditació i el mindfulness ens han de desparèixer, per això és tan complicat parlar sobre meditació –i tan arriscat fer-ne un blog i esperar que t’entenguin i que sigui útil pels demés! Per a millorar en la pràctica cal abandonar l’exercici de projectar-nos en un futur i cal deixar de posar totes les nostres esperances en la meditació: “Quan sigui més expert seré més feliç”, “Quan porti 3 anys de pràctica podré superar el meu problema”, etc…

La meditació no és cap miracle, encara que alguns ho poguem (m’hi incloc) explicar de manera confusa. En efecte, la meditació té part d’exercici cognitiu però va més enllà: suposa enrefiar-te’n per complet del teu cor, de la teva capacitat d’estima per tot allò que percebs, suposa el relax total i absolut en el moment present, l’acceptació i benvinguda de tots els fenòmens que ens presenti la vida, suposa un gran sí al moment present i suposa, sobretot, fer les paus i teixir una amistat amb aquelles velles enemistats que duem dins nostre i que sempre ens persegueixen (les aversions) i deixar de desitjar que la vida sigui allò que ens indiquen els nostres desitjos (fixacions).

Meditar és posar en pràctica la benvinguda a allò que odiem, allò que ens molesta, acceptar amb tendresa i compassió les nostres pors i no rebutjar-les ni compadir-nos de nosaltres mateixos. Suposa eixamplar la pròpia definició nostra en els altres per a eradicar l’odi, la culpa, l’agressivitat, la tristesa, amb l’únic objectiu d’evitar el dolor propi i dels altres, i la confusió. Suposa, en resum, una valentia màxima que només s’aconsegueix amb pràctica i més pràctica i sempre pràctica. Mediteu cada dia, 5 minuts com a mínim si no podeu més, i permeteu obrir-vos a tota l’experiència.

Però, per què caldria fer una cosa com aquesta, i a més a més a diari? Per què tant d’exercici, tant d’esforç? La motivació última, per descomptat, prové de l’interior de la pròpia persona, d’entrada ho has de desitjar i ningú no ho pot fer per tu, però des d’aquest blog vull destacar una aportació molt vauosa d’un espai també valuós sobre l’eixamplament de la consciència, el blog Word From the Well. A la darrera entrada, la seva autora ens explica com és una ment entrenada en meditació i una que no ho està, una que es manté constantment oberta i una que permanentment cau en les mentides de les seves limitacions. Ho explica així:

Expansive perception is open. You are open to new experiences, possibilities, growth, and learning. Your basic belief about life and reality is that it is good. You trust the universe, and have faith that there is a purpose and meaning to your life, and life experiences. You are playful, and humorous. You have a strong desire to expand your own health and well-being, and the well-being of others. You are deeply appreciative of all that is good in life. You can appreciate the “simple things.” You awaken in the morning with a sense of excitement about what the day will bring, and fall asleep at night with a sense of satisfaction.

Limiting perception is closed. You dislike change, you have no desire to be challenged or to grow. You crave comfort and safety, and only take in information that confirms the beliefs you already have, asking you to learn nothing. You don’t think have to grow because you’re already a “grown-up,” and growing is something only children do. You believe you “can’t teach an old dog new tricks.” You are often humorless, and take yourself very seriously. You complain all the time, about everything. Nothing is ever good enough for you. Life is terrible. The world is broken beyond repair. You live in a “dog-eat-dog” world in which you must fight and claw your way to getting and holding on to what is yours. Other people are the competition, the enemy. There is no meaning or purpose. Faith is for naive fools. You don’t take good care of yourself; why bother. You wake up in the morning with a sense of dread, and at night you are so plagued by anxieties and terrors that you sleep poorly, if at all.

(La percepció expansiva és oberta. La ment està oberta a noves experiències, possibilitats de creixement i aprenentatge. La seva creença bàsica sobre la vida i la realitat és que tot és bo. Pots confiar en l’univers, i tenir fe en que hi ha un propòsit i un significat en la teva vida i experiències de vida. Et converteixes en algú juganer i humorístic. També tens un fort desig d’ampliar la teva pròpia salut i benestar, i el benestar dels altres. Estas molt agraït per tot el que és bo de la vida. Es poden apreciar les “coses simples”. Pots despertar-te al matí amb una sensació d’entusiasme pel que portarà el dia i dormir a la nit amb una sensació de satisfacció.

Per contra, la percepció limitada és tancada. No t’agrada el canvi, no tens cap desig de ser qüestionat ni de créixer. En aquest estat de ment busques sense cessar la comoditat i la seguretat, i només prens en consideració la informació que confirma les creences que ja tens, negan-te a aprendre sempre. No creus que hagis de créixer, perquè ja ets un “adult”, i aprendre és una cosa que només fan els nens. Creus que “no es pot ensenyar a un vell gos nous trucs”. Sovint et manca el sentit de l’humor, i et prens a tu mateix molt seriosament. Caus en la queixa tot el temps i res és mai prou bo per a tu. La vida és terrible. El món s’ha trencat sense remei. Vius en un món en què cal lluitar i obrir-te camí per a aconseguir i conservar el que és teu. Les altres persones són de la competència, són l’enemic. No hi ha sentit ni propòsit. La fe és per als ximples ingenus. No tens molta cura de tu mateix, per què molestar-te? Et despertes al matí amb una sensació de temor, i a la nit estas tan ple d’ansietats i temors que dorms malament, si és que ho fas.)

Ens hi podem identificar en alguna de les frases del segon paràgraf? Podem reconèixer que tots, en certa mesura, entenem la vida com la segona opció que presenta el text, una vida encadenada constantment a la informació de la nostra percepció limitada? Quan va ser la darrera vegada que vas aixecar-te amb ganes de viure tot allò que el dia portés amb ell? Quan va ser el darrer cop que vas sentir-te entusiasmat? Word From the Well, però, revela el més important que s’assoleix amb la percepció de la vida en consciència plena: l’opció de tria que s’aconsegueix. Ambdues percepcions vitals són opcionals, són triables, són rebutjables, ambdós estils de vida són igualment assolibles, tu decideixes quin vols. En aquest sentit, la meditació et permet poder triar com vols viure, si prefereixes viure amb una ment oberta o si, per contra, prefereixes romandre atrapat en la presó de la percepció limitada. Una autèntica opció de valentia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s