Uncategorized

La gratitud com a via

La gratitud és una font inesgotable de recursos. En sentir-nos agraïts –encara que d’entrada pugui suposar-nos un esforç, encara que no sigui l’opció primera que ens vingui a la ment, encara que ens sembli una actitud impostada o falsa– se’ns obre sempre un espai, se’ns crea una treva entre les guerres obertes que tenim al cap.

Heu provat de sentir-vos agraïts per la parella que teniu? O pel dia en què vau conèixer aquell gran amic? O per tenir un animal de companyia tan afectuós? Heu provat de sentir-vos vertaderament agraïts pels fills que teniu? Per haver acabat de pagar aquella eterna hipoteca, per tenir la feina que actualment teniu o per lluir aquesta estupenda melena al cap? Sentir-se agraït és tan universal, fàcil, accessible, ràpid i simple que un cop hagueu pres per costum el sentir-vos-en vàries vegades al dia, us fareu creus per no haver-ho fet abans.

I és que estar agraït és una necessitat, d’aquí provenen els seus beneficis directes –direccionats a tu mateix– i indirectes –cap als altres. L’agraïment obre la ment i això implica multitud de coses: la ment oberta i relaxada permet tenir perspectiva en els problemes, permet descansar en la pròpia persona (descansar en la consciència plena), permet mantenir la calma en moments d’estrès i permet (sobretot, sobretot!) no perdre el món de vista i mantenir el contacte amb la realitat.

Perquè sí, senyors: usant tots els arguments del món haguts i per haver només es pot concloure que la realitat és que ésser aquí, en aquests moments, en aquest planeta, amb aquest nivell d’evolució, com a ésser humà, amb la quantitat d’avenços i amb les facilitats i comoditats que tenim a dia d’avui és tot un miracle esperpèntic, una autèntica loteria, una sort que no admet rival i que no té una “altra cara de la moneda”. Siguin quines siguin les circumstàncies nostres actuals.

L’agraïment ens porta a aquesta constant realitat sense necessitat de mantenir arguments forçats o un etern i pesat pensament positiu. Perquè l’agraïment és un estat mental, l’estat fonamental, el bàsic, el que s’assoleix sense necessitat d’assolir res ni d’arribar enlloc per a ser ningú. Porteu l’agraïment fins a l’extrem: més enllà de celebrar allò que la vida us regala, allò de què us sentiu més orgullosos, proveu de mostrar un agraïment pur i sincer pels pitjors defectes que arrossegueu, pels problemes que esteu tenint, per aquelles persones que us estiguin molestant d’alguna manera o per les mancances que creieu que pot tenir la vostra vida.

Mostrar-vos agraïts no canviarà el fil de la “història” que viviu, no patiu. El veí empipador ho continuarà sent, la factura del lloguer o la hipoteca continuaran arribant a final de mes i els fills adolescents continuaran fent-vos anar de cap. L’agraïment, de fet, tindrà poc a veure amb aquestes mil trames ja que anirà dirigit directament a vosaltres mateixos, als vostres pensaments i emocions, a la vostra manera de funcionar en aquest món.

Mostrar-vos agraïts és una mostra de respecte cap a vosaltres mateixos, cap a allò que la vostra ment genera, cap a totes aquelles il·lusions que creem, cap a tots els somnis que somiem. Mostrar-nos agraïts per aquests pensaments molestos, per aquests malsons que odiem en vida, estimar aquestes històries per a no dormir, ens permetrà el luxe de retornar a la consciència plena en un moment. I la consciència plena, per si sola, evaporarà tota problemàtica (perceptiva i mental) sense que haguem de fer res, perquè, com diu Jon Kabat-Zinn, aquesta és una “olla màgica”. Proveu-ho vosaltres mateixos! family

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s