Uncategorized

I tu, qui ets?

Sovint penso que no hi ha res millor ni més efectiu que el cervell d’un guinista per a crear personatges, històries, escenes, moments. Els estudiosos i professionals del cinema, de la comunicació audiovisual, de les arts escèniques i de guió bé ho saben, no en coneixeu cap?

Persones amb imaginació infinita, passió per la descripció psicològica dels personatges i per la seva “transició” a través de la pel·lícula o obra, persones apassionades per la relació causa-efecte enstre els esdeveniments i el comportament dels personatges, els perquès de les seves accions, els motius dels seus sentiments. És una feina apassionant en el millor dels sentits.

Però sovint –cada cop més– també penso que aquestes característiques, siguin més o menys evidents, no es troben tan limitades als professionals de les històries, del cinema, del teatre o del camp que sigui. De fet, la imaginació en la creació de personatges és una característica tan humana que tothom la duu a terme. Constantment, tots ho fem. Tots creem persones en la nostra imaginació i els hi posem noms i cognoms, els hi relacionem traumes, excessos, defectes, anècdotes i mil i una etiquetes més a tots i cadascun dels personatges que creem. I com és que ho fem? Perquè tots tenim una ment.

La ment humana no només està preparada per a tenir molta memòria, emmagatzemar una pila d’informació i saber-la ordenar per a recuperar-la quan toqui: és que precisament aquesta és la seva funció primera. La ment coneix, busca, observa, compara i classifica segons criteris propis (que acostumen a anar lligats al propi benefici) i després decideix qui o què és bo, dolent, millorable, etc. De la mateixa manera ho la ment ho fa amb tu mateix. I així neix en la ment de tots els humans l’inici d’una pel·lícula mental molt especial: extremadament especial perquè la seva durada no és la típica de les cintes habituals sinó que dura tota una vida, fins que la ment mor.

Tots vivim la pel·lícula de la nostra vida, amb nosaltres mateixos com a personatge principal i uns quants més com a satèl·lits o secundaris. Tots venim d’algun lloc, tenim una història familiar, un currículum d’infantesa i joventut, una tipus o altre de carrera professional, uns personatges a odiar, uns altres a estimar, etc. Aquesta és la nostra història. I aquí és on hi incideix de manera profunda la meditació: la seva pràctica retorna al practicant la llibertat de poder decidir si aquesta història que tots ens expliquem cada dia és real o no.

Amb la pràctica meditativa la persona deixa de ser una víctima del film. “Què passarà si no puc pagar-me la carrera?”, “Si el fill que espero neix amb alguna malaltia?”, “Si la parella em deixa?”, “Si no puc pagar la hipoteca?”… El protagonista del film –és a dir, tu mateix– pot acabar estressat, deprimit, angoixat o violentat pel guió de la trama que es desplega dins del seu cap.

En aquest punt és on la meditació incideix de manera considerable. Com? En la separació entre guió de la pel·lícula i el guionista, és a dir, la separació entre tota la trama de la pel·lícula vital i el creador d’aquesta mateixa. La meditació posa a lloc la persona més enllà d’allò que la mateixa persona pensa sobre ella mateixa.

Podeu fer un ràpid exercici per a arribar a aquest punt. Podeu agafar paper i boli o posar-vos davant l’ordinador. Llavors us podeu dedicar a escriure una descripció acurada, ni massa llarga ni tampoc sintètica, sobre qui sou vosaltres. Per exemple: em dic Sara García, sóc una jove psicòloga, d’origen marroquí, que adora les películes del Steven Spielberg, que té dos germans, tres cunyats un avi i dues àvies, que sempre he tingut por a les serps, que té pànic a volar, que s’estressa sovint a la feina, que va ser abandonada per una parella, que és mare soltera, etc…

Per a cadascuna de les definicions qüestioneu-vos: és cert que jo sóc aquesta persona? Si responeu que sí, torneu-vos a preguntar: qui podria ser jo si no fós ——– (ompliu el buit amb la característica que sigui). En el moment d’entendre que realment no sou la persona que sempre heu cregut ser començareu a guanyar llibertat, creareu espai mental, deixareu anar el pes del passat, us desempallegareu de les maletes que heu anat arrossegant sense voler-ho, de les etiquietes que us heu imposat. És a dir: accedireu a la consciència plena. A la frescor de la consciència plena que permet a la persona l’entrada de noves experiències sense haver d’arrosegar el pes del passat.

Desperteu del somni, fugiu de la pel·lícula que us heu creat. Això no és sinònim d’haver de negar allò que penses sobre tu mateix: només implica observar-lo des d’un lloc de total llibertat en el qual tu ets el director del film i pots decidir en tot moment qui ets, com ets, on vas i què fas en la teva pel·lícula. La meditació ajuda a identificar-nos constantment amb aquest escenari, amb aquest espai infinit de llibertat, la meditació permet canviar de manera de ser però no per ser una altra persona sinó per a entendre que tots som iguals, tots som una consciència infinita amb capacitat creativa també infinita. Tu decidieixes. Els pensaments, per si sols, no decideixen res. Ja saps qui ets?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s