Uncategorized

‘Bodhicitta’ o altruisme: posar a lloc els pensaments

Avui, mentre em dirigia a una trobada amb unes persones properes a la meva família m’ha sobtat un pensament insistent i empipador. Em trobava gaudint d’un matí assolellat després d’una llarga nit de son reparadora i bàsicament he sortit de casa radiant. A poc a poc la sensació de fortalesa i seguretat minvava mentre sorgia, de nou i com sempre, la sensació de vulnerabilitat i inestabilitat per quedar-s’hi.

Amb la pràctica continuada de la meditació ens podem trobar amb un problema que, de fet, no és problema com a tal: no podem evitar mai més els nostres pensaments, no els podem obviar més. L’elecció de la pràctica meditativa suposa potenciar l’atenció que prestem als nostres pensaments i a tot allò que genera la nostra ment, de manera que quan alguna cosa que ens molesta, ens desagrada, ens irrita o ens provoca els pitjors dels sentiments no ens hem podem amagar dels seus origens.

Ens trobem de cara amb la realitat: progressivament ens tornem uns autèntics mestres en saber detectar què pensem, com ho pensem, per què ho pensem, quines reaccions i sensacions provoca això i si hem evolucionat d’alguna manera en la nostra habitual reactivitat. Per tant: feliciteu-vos si aquest és el vostre cas, ser cada cop més conscient de tot allò que pensem, sigui on sigui, quan sigui i en les circumstàncies que siguin, és fer passes endavant en la pràctica de la meditació.

Avui, però, em proposo anar més enllà. La detecció dels pensaments i de tota l’activitat mental nostra ens pot generar un problema, i aquest és que la meditació ens permeti arribar allà on realment nosaltres no volem arribar. En el meu cas aquest problema s’ha fet evident: durant la progressió d’un matí radiant i esplèndid he acabat observant uns pensaments que m’han creat tristesa i ansietat, sense saber-me mantenir en la posició equànime, equilibrada i distant de la consciència plena. Com recuperar-te ràpidament? Com accedir ràpidament a la consciència plena? I com evitar que això torni a passar?

En la pràctica meditativa, un pensament que ens afecta negativament es tradueix en un pensament (o dos o els que siguin) que ens el creiem de dalt a baix, que no ens el qüestionem. La veracitat que nosaltres aportem a aquest pensament és l’àncora que ens manté lligats al patiment. Aquí rau la clau del problema –i per tant també la clau de la solució. Aquest fet també és l’espurna que genera els eterns i reiteratius patiments de les persones, aquells temes que molta gent mai arriba a superar.

Una imatge del passat moltes vegades és més que suficient perquè tota una reacció en cadena de males sensacions i sentiments es dugui a terme, i ens apareix sense ni adonar-nos que la imatge en si no és dolenta, no és tampoc bona, no és res: no és un agent que executa una acció, no és la culpable que tu et mantinguis angoixat, irritat, molest o deprimit. La culpable és la nostra afecció a aquest pensament o imatge, el nostre aferrament a aquesta idea, és el fet de no qüestionar-nos si allò que ens passa pel cap és real o no ho és. Donem per descomptat que allò que recordem del passat és el que realment va passar, i que allò que imaginem del futur (sobretot el futur més proper) és realment el que ens espera. I no és així. I fins i tot moltes vegades el rebuig que prestem a aquests pensaments pot ser tan fort que, tot i que sabem que són pensaments que no es corresponen amb la realitat, no ens permetem ni tan sols el poder-los tenir voltant pel cap.

En aquestes circumstàncies i quan ja ens trobem alterats, cap salvavides ni remei no ens serveix de res. Ja no cal que ens repetim que els pensaments són irreals, que només són fum, que són imaginacions: no hi ha res a fer, la nostra lluita per obviar-los o desestimar-los és absurda. És aquí on la pràctica de la bodhicitta (com ho anomenen els budistes) o altruisme és idònia. Tot i que a nivell intel·lectual o com a concepte puguem entendre que els pensaments només són pensaments, si ens hi aferrem o els rebutgem poden resultar-nos molt empipadors. L’altruisme, encara que d’entrada no ho sembli, ens recoloca de nou en la consciència plena.

L’altruisme és la pràctica de generar compassió al dolor i al patiment –i a qualsevol aflicció– dels altres. No cal que sigui dut a terme de manera pràctica, és a dir, no cal donar tots els nostres estalvis als altres, ni regalar la nostra roba al qui no en té, de fet no cal ni donar mig cèntim a ningú. La pràctica de l’altruisme en la meditació és absolutament mental i, d’entrada, és bo que només sigui així.

La qüestió, en la pràctica meditativa, és tenir clara la definició exacta d’altruisme: aquest concepte indica “generar compassió al dolor i al patiment –i a qualsevol aflicció– dels altres” i aquesta definició de “els altres” també inclou la nostra persona. Per dir-ho clarament: l’autocompassió també és una forma d’altruisme. La bodhicitta inclou tots els éssers vius com a receptors d’un amor i compassió infinits, i és en la pràctica d’aquest altruisme que el meditador comença a entendre a nivell pràctic per què els pensaments només són com fum i no tenen consistència, per què nosaltres no som el nostre ego i per què hem de mostrar compassió envers situacions o persones que creiem que no el mereixen.

L’altruisme et recorda que l’ego no és real, que les concepcions que pots tenir sobre tu mateix són inventades i que allò que resta quan tot pensament se’n va és l’única realitat, allò que queda: la consciència, el teu tu. No em sé explicar gaire més… la pràctica és sens dubte el millor camí per a entendre una cosa que conceptualment no es pot explicar. Us deixo l’explicació de Pema Chodron sobre què és la bodhicitta:

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s