Uncategorized

Entrevista a Yongey Mingyur Rimpoxé

EL 21 de maig de 2009 l’impulsor de les pràctiques meditatives a una de les empreses més importants del món, Google, el conegut Chade-Meng Tan, va trobar-se amb un dels Rimpoxés més famosos, coneguts i joves de l’actualitat: Yongey Mingyur Rimpoxé.

De la trobada, Tan va fer-ne una entrada al seu blog on hi va publicar aquelles qüestions clau per a la pràctica de la meditació i el mindfulness. A mode d’entrevista informal, Tan va preguntar-li al mestre Rimpoxé alguns dels dubtes i de les dificultats més substancials de la meditació. A continuació us deixo allò més destacat.

Chade-Meng Tan: La profunditat de la ment i la pràctica d’aquest home és gairebé incomprensible per a mi. Parlar amb ell és com parlar amb un vell savi. Tot el temps que vam estar conversant vaig oblidar-me que ell és un home jove. Ara, després de la trobada, em sento profundament humil, però d’una manera que ha reforçat molt la meva pròpia confiança en mi mateix. Com transformar les dificultats?

Yongey Mingyur Rimpoxé: La percepció de les dificultats ha de canviar perquè les dificultats són coses bones que ens ajuden en el nostre creixement espiritual . El secret consisteix a transformar les dificultats en el creixement. Hi ha 3 passos per a fer això:

1 . Shamatha (calma mental). Aplicar shamatha i, amb aquesta ment estable, fer prendre consciència de la dificultat. Assegureu-vos que la dificultat d’un objecte de meditació.

2 . Compassió. Aplicar-nos l’auto compassió. Utilitzeu també la vostra dificultat per a comprendre la dificultat dels altres, tenint l’oportunitat de fer créixer la compassió. Practiqueu el tonglen.

3 . Insight (mirada interior). Mira la veritable naturalesa de la dificultat. Observa la seva buidor i crea una unió entre la dificultat i la consciència/claredat.

C-M. T.: No estic segur de què vol dir exactament “crea una unió entre la dificultat i la consciència”. A mi em sona com passar de l’aferrament de la percepció a la sensació i després passar a la consciència mateixa. En altres paraules, saber i entendre que la meva dificultat no sóc jo sinó meres sensacions i pensaments en el meu cos i ment. És això cert?

Y. M. R.: Això és precisament el que volia dir.

C-M. T.: Per què la meditació dormint no és més àmpliament practicada? Quines són les principals dificultats de la meditació mentre es dorm?

Y. M. R.: Meditació mentre es dorm és en realitat una pràctica difícil. La seva principal dificultat és l’òbvia: que es perd l’atenció estable a prop del punt de dormir. Per tant, és bo tenir uns fonaments de meditació ferms abans de practicar-la: començar per desenvolupar una forta capacitat de mantenir una atenció estable (és a dir, amb moltes sessions i pràctica). Amb tot, el millor moment per a practicar la meditació dormint és quan estàs en una situació en què tens son però no vols adormir-te. Per exemple quan estas dormit enmig d’una reunió avorrida. Un altre bon moment és durant la meditació asseguda.

C-M. T.: En la teva opinió, quin és el futur del Dharma de Buda al món? Quin és el seu paper?

Y. M. R.: La pràctica del Dharma és essencialment 3 coses:
Pau Mental
Cor Obert
Veure la Veritable Naturalesa

I tot és qüestió de la consciència i la compassió. Les pràctiques budistes són cada vegada més estudiades i analitzades per la ciència i això és una cosa molt bona. Sotmetre el budisme al rigor científic ajudarà a que els seus beneficis siguin més accessibles per al món. L’altra cosa que necessitem és la comunitat: tenir comunitats de professionals que ajudin a les persones amb la seva pràctica. Aquesta és una realitat que manca en aquests moments. El meu paper és portar l’autèntic budisme tibetà a la comunitat científica i el món modern.

C-M. T.: Parlem sobre parlar de meditació. Hi ha molta gent que ho desaconsella: per què?

Y. M. R.: Buda va desaconsellar als seus alumnes parlar dels seus propis èxits espirituals però tots podem parlar d’èxits a “nivell subtil”. Aquests inclouen la pau mental i la tranquil·litat, la intel·ligència emocional, la concentració, l’empatia i shamatha (és a dir, les coses que ensenyo en les meves classes). No hi ha cap dany en les discussions obertes d’aquest tipus. Però més enllà d’aquests nivells d’èxits (per exemple, les coses en el “nivell subtil”), és millor no dir-li a la gent què has aconseguit. Part de la raó és que fomenta l’orgull i l’ego al practicant i que això el pot aturar en el seu desenvolupament. Part de la raó és que no hi ha vocabulari satisfactori per a persones que no tenen l’experiència necessària (és a dir, la majoria de la gent). I part de la raó també és perquè aquesta evolució no pot ser descrita a la majoria de la gent, amb la qual cosa provoca que es posi en dubte el propi mestre (provoca reaccions com “de què coi està parlant aquesta persona?”).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s