Uncategorized

El dubte i la impossibilitat de les opcions

Les qüestions que més m’han atormentat a la vida han estat sempre fruit del dubte. El dubte i les seves mil opcions. I si caic? I si no sóc capaç de fer-ho? I si la gent veu que no sóc com creuen? L’ansietat i l’angoixa s’arrapen com dos imans a la fredor metàlica del dubte. Allà on hi hagi dubte hi desapareix la pau. La pau mental i qualsevol cosa que pugui néixer d’aquesta.

El dubte és una font, en sí no és res ni bo ni dolent, és només el conducte per on hi passen un munt de pensaments i sensacions que TAMPOC no són dolents en sí mateixos. Però una cosa sí que són: són completament inútils. I cal dir que la pràctica del mindfulness ha estat, per a mi, un gran pas en el camí de frenar els meus moments d’ansietat i angoixa que he arribat a viure.

Ara bé, els resultat que havia obtingut fins ara eren semblants a una minsa separació entre els imans i ferro, una petita victòria però mai definitiva. El mindfulness era alliberador fins que les lleis electromagnètiques tornaven a fer el seu efecte i les peces metàliques tornaven a estar juntes.

La pràctica necessita d’un guia o pot quedar-se estancada. No és un estament irrefutable, és a dir no és cert, però és un advertiment. Com he llegit a molts llibres, la pràctica necessita de la saviesa per a fer-se efectiva, i aquesta saviesa ha de saber-se aplicar a cada cas concret. Un mestre o guia per tant és idoni. En el meu cas l’ombra del dubte sempre m’ha acompanyat: “I si em torna passar allò? De fet podria ser pitjor, encara!”, “Al cap i a la fi si a altres els hi ha passat per què no t’hauria de passar a tu? Ets millor que algú altre? No”, “Qui t’assegura res en aquesta vida?”.

Un dubte és una llosa, un sac de pedres, que seleccionem de la imaginació i que decidim posar-nos-el a l’esquena. Sí, sona a ‘coaching new age’, a ‘si tu vols, pots fer-ho’, a les modernes ‘motivational quotes’ que acostument a fallar-te en els moments més delicats, però és una realitat que ESPERA ser revelada A CADA MOMENT per tu mateix. No te la creus? En realitat no et dones l’oportunitat de creure-te-la. Un dubte és la total subordinació nostra a la nostra pròpia ment i a tot allò que genera. Un dubte suposa atorgar el teu poder a un altre, amb la mala bava que aquest ‘altre’ ets tu mateix en la teva imaginació. És a dir atorges la teva energia a un pensament, és a dir: l’energia l’entregues a la teva ment tu mateix.

“De les mil opcions que aixeca un dubte només existeix una única realitat, i aquesta és que totes les opcions SÓN impossibles”

Observar els nostres pensaments “com si fóssin fum, com si no fóssin res, com si no fossin reals” és el primer pas del mindfulness. És allò que veuràs escrit a tots els llocs on es parli d’aquesta meravellosa pràctica de control mental. El següent pas que t’espera és aquest: no tinguis una fe cega en aquest missatge. No et projectis a tu mateix com a beneficiari de la pràctica perquè el mindfulness sempre és i serà una pràctica, una realitat no apta per a ser descrita.

Els pensaments teus (i de qualsevol) no són com fum perquè ho digui aquest blog o perquè ho digui l’erudit Tich Nhat Hanh: ho són perquè aquesta és la seva naturalesa. Per tant, de les mil opcions que aixeca un dubte només existeix una única realitat, i aquesta és que totes les opcions SÓN impossibles, pel simple fet que són pensaments. Sí, ho has entès bé: és impossible que, si agafes el cotxe, t’estavellis. És impossible que, en pujar a un escenari, facis el ridícul. Sí: és també impossible que una parella t’abandoni. Aquests fantasmes i la resta que genera la teva ment són impossibles.

Haig de justificar més enllà aquesta explicació? Algú dirà: “oh, però el meu veí va agafar la moto fa dues setmanes i es va estavellar”. On queda, però, aquesta explicació? És una història que la teva ment recrea sobre el passat per tal d’entendre’l. Però aquest és inexplicable, ens hi podem apropar i podem arribar a convencions a nivell mundial, però un record MAI no és el passat. En aquest nivell, doncs, els pensaments passen de ser dictadors a ser eines molt útils per a explicar i entendre la realitat. Però només eines que en cap cas poden substituir la realitat. Entén la grandesa de la vida: aquesta mai no et pot fallar.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s