Uncategorized

Els pensaments i la seva traducció al moment present

La pràctica del mindfulness implica l’observació dels pensaments. Aquesta sentència pot provocar un malentès, però, ja que aquesta observació és activa: ha d’estar basada en el moment present. Com descriu bé Jon Kabat-Zinn, l’observació dels fenòmens mentals ha de ser “on purpose, in the present moment and nonjudjementaly” (amb un propòsit, en el moment present i sense jutjar).

El mindfulness no es distingeix de cap altra pràctica i, com a tal, la seva descripció és dita molt ràpidament mentre que la posada en escena és tota una altra cosa. Què vol dir observar amb un propòsit? Què vol dir en el moment present? Què implica no jutjar?

Intentar adaptar-se a la descripció de Kabat-Zinn pot suposar hores i hores de fer malabars amb els nostres pensaments, hores d’intentar aconseguir algun resultat amb la nostra pràctica, hores de provar de ser qui no ets, hores d’intentar arribar allà on no cal arribar. Pel moment, el meu consell en la pràctica és que traduïu, mentre mediteu, tots els vostres pensaments al moment present. Què vol dir això?

Imagineu que penseu “Vull tenir més diners”. La primera observació d’aquest pensament seria “D’acord jo acabo de pensar això” i fins aquí acabaria l’observació no conscient. Però l’observació conscient en mindfulness o des de la consciència plena implicaria traduir el pensament “Jo vull tenir més diners” a “JO sóc ARA MATEIX una persona que està volent tenir més diners”.

Més exemples:

“No vull estar deprimit” –> “Jo sóc una persona que ARA MATEIX està evitant estar deprimit
“És un fàstic la meva vida” –> “Jo sóc una persona que ARA MATEIX està rebutjant la seva vida
“Vull que em toqui la loteria” –> “Jo sóc una persona que ARA MATEIX està volent ser premiat per la loteria

Quina és la diferència, doncs, en l’observació conscient? Que aquesta et permet tornar a la consciència plena, et permet tornar a ser qui ja ets. Com? En observar que tu ets una persona que està volent quelcom o rebutjant quelcom hi apliques distància, i quan aquesta apareix pots escollir si això és el que realment vols fer ARA MATEIX o si hi renuncies. Amb aquesta traducció es fa més evident que mai una de les quatre veritats que va assenyalar el Buda: el desig és sofriment. Voler i no voler (aferrament i rebuig) són els principals pensaments que ens distreuen del present en major o menor mesura.

Amb el mindfulness podem observar com nosaltres mateixos som els creadors de la nostra realitat: ens trobem observant la creació de la nostra pròpia vida. Si a aquest procés hi apliquem amor, compassió, afecte, intensitat afectuosa… (allò que Kabat-Zinn en diu “on purpose”) llavors assolim una completa acceptació de tots els nostres fenomens mentals i la seva posterior renúncia, en veure que els pensaments que t’arrosseguen només són fum.

Aquestes darreres setmanes he entès que la clau està en separar la persona del pensament, aplicar-hi amor/compassió i fer-ho des del moment present. Espero que serveixi perquè milloreu la vostra pràctica! 🙂

(P.D.: La inspiració d’aquest darrer post està molt basada en el primer llibre de la trilogia Conversations With God de Neale D. Walsch. No és un monogràfic estrictament sobre la pràctica de la meditació però m’ha suposat una gran ajuda per als problemes que em sorgeixen en el camí de la consciència plena. No és, doncs, un llibre d’estricta meditació ni cap guia però trobo molt just esmentar la seva gran aportació i, esclar, el recomano).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s