Uncategorized

El mindfulness, en llenguatge planer

Una de les coses més fonamentals sobre la ment és que sempre es distreu. La ment està sempre a la recerca de més. Més diners, més llibertat, més felicitat… el nostre focus sempre està apuntant a alguna cosa, sovint a una cosa que estem pensant, sentint o fent, o molt probablement a una cosa que necessitem.

El primer pas en l’atenció plena o mindfulness és reconèixer que la ment està vagant d’un lloc a un altre. Tot el temps. La ment sempre està ocupada intentant entretenir-se amb tot tipus de distraccions com pensaments i somnis, etc. La ment és com una llanterna: podem veure què està il·luminat per un moment i després veure una altra cosa si la llanterna assenyala un nou objecte, i després en un tercer de diferent i en un quart, etc… Aquesta és la base que fomenta l’estrès.

A continuació us presento un petit exercici d’atenció plena de dues etapes que pot ser utilitzat per submergir i millorar el procés de ser conscient.

Primer pas : Concentració
Per ajudar la ment a estar relaxada i més conscient, pot ser útil aprendre a enfocar la pròpia ment en una sola cosa durant un període de temps llarg. Hi ha diverses maneres de fer això.

– Els monjos i monges que han estat seriosos en la seva pràctica han utilitzat oracions i mantres durant segles. Alguns exemples podrien ser: Om Mani Padme Hung, Om Ma Hung, Kyrie Eleison, Om Shanti, Shanti, Shanti, que siguin recitats mentalment o verbalment, una i altra vegada.

– També es pot simplement posar un objecte davant teu i tractar d’enfocar la pròpia ment en l’objecte sense pensar. Només cal mirar-lo i ser totalment conscient que se’l mira. I quan t’adones que has perdut el teu enfocament… només has d’anar de nou a enfocament –i sense pensar.

– També: concentreu-vos en la respiració. Sentiu la sensació de l’aire que entra i surt del cos. Observeu el que fa el cos quan respira o només centreu-vos en el fet que esteu respirant.

No heu d’utilitzar hores i hores cada dia fent això, escolliu qualsevol objecte on enfocar la ment i passeu-hi un parell de minuts tractant de concentrar la ment només en aquest. És probable que advertiu que aquest exercici no és tan fàcil, però no patiu. Quan us adoneu que heu perdut l’enfocament, simplement relaxeu-vos i torneu a la tasca.

Segon pas: deixar que tot sigui com és, sense interferir-hi
Rebem una gran quantitat d’informació a través dels nostres sentits, uns inputs que ens empenyen a oblidar-nos de nosaltres mateixos durant el processament de tota aquesta informació. Així que: deixeu que tot marxi. Imagineu que esteu vivint en una casa amb una porta davantera i una altra al darrere. Les portes estan sempre obertes. La “gent” entra per la porta principal i se’n va per la porta del darrere. No convideu aquesta gent a prendre el te! Deixeu que els pensaments, sentiments i sensacions que vénen se’n vagin sense interferir en res.

Tenim la tendència a convidar a prendre el te al pensaments i involucrar-los en discussions internes només per acabar manifestant: això és el que penso, aquesta és la meva opinió. Però en realitat només tractem de mantenir la nostra imatge interna sobre “qui sóc jo”. Rebutgem el que no ens agrada i ens identifiquem totalment amb el que ens agrada. Tendim a confondre les nostres imatges internes del que som amb el que realment som! Però, qui és el que crea aquestes imatges interiors sobre nosaltres mateixos?

El punt d’inflexió en l’atenció plena és canviar la consciència de les coses que entren en la ment per incloure qui o què és conscient del que està passant en la ment.

Coneixeu i viviu cada situació amb una ment oberta. No jutgeu. No cal esperar, no us en penedireu. No analitzeu. No rebutgeu el que és –no es pot, de totes maneres. El mindfulness és total acceptació d’allò que és, sense importar la cosa que sigui. No dir que sí i també no dir que no. Deixeu que els pensaments vinguin i deixeu també que se’n vagin.

L’única cosa que necessiteu per a ser qui realment sou és, en realitat, deixar-vos anar de tot allò que creieu que sou.

El pensament i l’emoció tendeix a allunyar-nos del moment present. Això no vol dir que no haguem de pensar i de sentir sinó que he de ser conscients que pensem i sentim. Aquest tipus de presència tendeix a aclarir el que està passant en la ment perquè ens fa capaços de mirar darrere dels pensaments i sentiments per descobrir les necessitats subconscients ocultes a l’ombra d’aquests pensaments i emocions.

No hi ha res fora d’aquest moment, de totes maneres! El passat no existeix en cap altre lloc que en el present i el futur és només una expectativa, una imatge en la pròpia ment. No contamineu el moment present en permetre que l’ego el canviï!

En llenguatge planer, l’atenció plena o mindfulness és no tenir afecció a tot el que passa per la ment.

David Fonsbo

Podeu llegir l’article original clicant el web Pocket Mindfulness, d’Alfred James.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s