Uncategorized

Els altres i tu; tu i els altres

Com podem entendre la realitat que vivim en meditar? És una bona opció incorporar la pràctica de la meditació a les nostres vides però és també del tot cert que a banda de la pràctica meditativa les persones hem de continuar amb les nostres vides “normals” i hem de continuar relacionant-nos entre nosaltres, i treballant, i també hem de continuar cuidant-nos els uns als altres: en definitiva, hem de continuar analitzant la realitat aparent, classificant-la i deduïnt-ne pensaments per a cristal·litar-los en accions.

Si obviem, doncs, l’opció de vendre’ns-ho tot, casa, cotxe i animal de companyia, per deixar-ho tot de banda i anar-nos-en a l’Himalaya a meditar, ¿com podem entendre de nou la nostra “realitat” de sempre? La paraula clau, per a mi, en aquest aspecte és ‘relació’. La meditació ens permet desidentificar-nos amb els nostres pensaments emocions i sensacions, però aquest procés no s’aconsegueix només desitjant-ho. No assolirem aquesta fita seient-nos al coixí i desitjant molt intensament desidentificar-nos amb els nostres productes mentals.

La relació que tenim nosaltres amb els nostres pensaments es mesura a través de l’amor, la compassió, la tendresa que hi apliquem, de manera intencionada, als nostres fenòmens mentals. Conseqüentment, quan ens desprenem de les imatges limitades sobre nosaltres mateixos arribem a un altres estadi: jo no sóc qui sempre he imaginat ser però tota la resta de creacions mentals sobre la “realitat” em remeten constantment a aquesta persona que sempre he cregut ser! No hi ha res a fer!

No us ha passat mai? La desidentificació és perfecta fins que topes amb la veïna que et va dir aquella cosa aquell dia i va provocar que tu fessis tal altra. Tot el món teu és consciència fins que la teva parella torna a tenir aquella actitud que sap bé que et molesta, o fins que el teu tiet et recorda aquella escena familiar que detestes o fins que el teu gos cau malalt i finalment mor.

Totes les persones de les nostres vides som nosaltres mateixos. Ho som en tant en quant cadascun de nosaltres som consciència, però ho som també en els pensaments: cadascuna de les persones que coneixem és indefinible. Com a conseqüència, allò que imagines d’ells són projeccions teves, projeccions pròpies d’allò que tu mateix tens al cap. La teva parella és la teva construcció mental, com ho és el tiet torracollons o el teu estimat animal de companyia.

Fins que no entenguem que en realitat els pensaments que ens desperten els altres ens remeten només a nosaltres, no aprendrem a valorar els qui ens envolten. Vols conèixer amb qui te’n vas al llit cada nit? Oblida-te’n. Mai no arribaràs a saber-ho.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s