Uncategorized

L’esforç de posseir l’experiència

La meditació ens permet conèixer-nos molt millor dia a dia. Aquesta setmana, immersa en la meditació de les sensacions més bàsiques del cos, he descobert una cosa molt divertida. I he entès que si és divertida és útil, per això m’he animat a actualitzar. 🙂

Les persones ens afanyem de manera automàtica a posseir la nostra experiència. M’explico. En el meu cas particular, jo fa anys (molts!) que la meva inseguretat m’ha fet sentir cada dia i molt sovint una espècie de tensió dins del coll, just a sota la llengua, a la part més alta de la gola.

Bé, això per a mi no és cap novetat, és una sensació que ve i va, i que més o menys ha estat condicionada pel meu estat d’ànims. Quan em sentia enèrgica, animada, positiva: el “nus” a la gola despareixia. Quan era a la inversa, apareixia i allà s’hi quedava. La particularitat d’aquesta experiència (ara me n’adono!) m’havia fet creure una cosa que per a mi ha estat inqüestionable durant anys: aquest fenomen em passava a mi de manera individual, i l’experiència del “nus” a la gola forma part de mi i és un fenomen reconeixible només per a mi (i per tant, justificable, perquè reconèixer-lo com a propi és justificar la seva experiència).

Però l’experiència no es pot posseir. Mai no podrà ser posseida. No vull dir que sigui una cosa prohibida, en el sentit de ser una norma acceptada per tothom (no pots robar, no pots fer mal a la gent, etc.) sinó que intento explicar que l’experiència és impossible que sigui mai nostra. Nosaltres ens la fem nostra. Això vol dir que nosaltres executem una acció gairebé imperceptible mentre “ens passen coses”, i aquesta acció és la possessió de la nostra experiència.

El budisme i moltes de les escoles no religioses de meditació, de mindfulness i d’altres tècniques l’hi atorguen un nom a aquest fenomen tan humà: l’aferrament. En efecte, aquesta és una acció que fem de manera inconscient però s’ha d’entendre que aquesta acció inconscient és un hàbit après, i això només pot indicar que si s’ha après, també es pot desaprendre.

Feu la prova. Mediteu en la respiració uns 10 minuts. Després passeu a la meditació en consciència plena, també uns 10 minuts (o els que necessiteu). Posteriorment, dediqueu-hi un temps llarg, mitja hora com a mínim, a la percepció única de l’experiència real que percep ara mateix el vostre cos (sensacions de picor, de circulació per les extremitats, la respiració, les tensions als músculs…) i marqueu-vos l’objectiu de desvincular-vos de l’experiència.

Només posant-hi la voluntat de desfer-vos de la titularitat de l’experiència (“això em passa a mi, que sóc tal persona”) podreu obvervar que l’aferrament a allò que sentiu és una acció real, que existeix, que la fem nosaltres de manera molt subtil i que és posterior a la percepció de la sensació –són quasi simultànies, ull! I sobretot entendreu una cosa molt divertida: invertim molt d’esforç en fer una cosa que realment és impossible! Si abandoneu aquest hàbit absurd, us sentireu més enèrgics.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s