Sis maneres de brillar, sense importar el com ni el què

Crec que tots nosaltres tenim una lluentor natural que és l’anhel de sortir i expressar-se en les activitats diàries de les nostres vides –en el nostre treball, la nostra creativitat, les nostres relacions, els nostres jocs– i per ser vist per altres. Ser vist, però, no d’una manera superficial, per cridar l’atenció, sinó de la manera més autèntica possible.

En el budisme, la brillantor natural que duem tots dins es diu “naturalesa búdica”, el nostre ser despertat. Aquesta naturalesa és lluminosa, radiant, és la nostra naturalesa original abans que un munt d’escombraries internes i externes s’hi hagin amuntegat amb el temps. […] Marianne Williamson també va descriure a la perfecció aquesta naturalesa:

La nostra por més profunda no és que siguem inadequats.
La nostra por més profunda és que som poderosos sense mesura.
És la nostra llum, i no la nostra foscor, el que més ens espanta.
Ens preguntem, qui sóc jo per ser tan brillant, magnífic, talentós i fabulós?
En realitat, qui ets tu per no ser-ho?
Ets un fill de Déu. El petit joc no serveix en aquest món.
No hi ha res d’il·luminat en encongir-te perquè d’altres persones no se sentin insegures al teu voltant. Tots estem destinats a brillar, com fan els nens. Vam néixer per manifestar la glòria de Déu que és dins nostre. Aquesta no hi és només en alguns de nosaltres sinó que es trobadins de tothom i mentre deixem que aquesta ho faci, inconscientment donem permís als altres per fer el mateix.
A mesura que ens alliberem de la nostra pròpia por,
la nostra presència automàticament allibera els altres.

Aquesta lluminositat natural està dins de tots nosaltres, però sovint ho oblidem o perdem el nostre camí. Quan parlo de brillar sense importar el com ni el què estic parlant de com podem trobar el nostre camí de tornada a aquest estat de brillantor natural. Com podem aconseguir aportar sempre el millor de nosaltres –les qualitats de la compassió, la saviesa i l’amor– fins i tot en circumstàncies difícils i adverses?
[…]
Quan reflexiono sobre el que significa “brillar sense importar el com ni el què”, penso en les persones que són exemples vius d’aquesta qualitat. Si algú mai ha sabut posar en pràctica el fet de brillar enmig de les moltes adversitats, aquesta és Helen Keller.

Helen va perdre la vista i l’oïda a l’edat de 18 mesos i va viure en un món de silenci i foscor durant set anys, fins que la seva mestra Anne Sullivan va ajudar-li a aprendre i a comunicar-se i connectar-se amb el món. Helen va esdevenir una de les dones més inspiradores del segle XX: es va convertir en la primera persona sorda i cega que va aconseguir una llicenciatura i posteriorment va escriure 12 llibres, i a més ha estat activa en la promoció d’una sèrie de temes, entre els quals se’n destaca el de les dones i els drets laborals. Va dir una vegada: “Tot té les seves meravelles, fins i tot la foscor i el silenci, i m’assabento de qualsevol estat en el que em trobo, en la mateixa felicitat de l’ésser”.

Quins obstacles trobem en el camí si volem brillar sense importar el com ni el què?
Crec que els principals obstacles en el camí de brillar són la por i el dubte. Hi ha molts matisos d’aquests fenòmens. Quan vaig començar a pensar en la meva pròpia vida vaig extreure algunes de les coses que em van bloquejar d’aquest resplendor radiant:

“La por i el dubte són les barreres per a l’expressió natural de les nostres qualitats innates”

Tenim por de sobresortir
És més fàcil seguir sent petit i invisible. En sobresortir ens convertim en un blanc més visible pels altres, quan entrem de ple en el nostre poder i presència interiors, i la gent pot projectar les seves coses en nosaltres.
Tenim resistència a rebre
Podem sentir-nos incòmodes en rebre l’amor de retorn que ens pertoca quan prenem la decisió de deixar que la nostra veritable naturalesa brilli. Encara ara ens costa adonar-nos que donar i rebre són dues cares de la mateixa moneda –en realitat estem donant alguna cosa als altres quan fem un pas cap al nostre ésser més profund.
Hi ha raons socials i culturals per fer marxa enrere de la nostra brillantor
Entre les dones i les persones de grups marginats hem rebut en el transcurs de la vida missatges sobre ser “menor que”, sobre romandre callats i sovint hem internalitzat aquests missatges, els hem fet nostres. Es necessita treball real per identificar-los i superar-los.
La nostra afecció als resultats
Podríem crear un rígid conjunt d’expectatives sobre el que volem que ens passi a nosaltres mateixos, als altres, al món. Si bé les intencions són essencials, quan són materialitzades en afecció creem sofriment per a nosaltres mateixos i pels altres. L’afecció a les idees bloqueja el flux d’aquesta brillantor interior que és la nostra veritable naturalesa. Quan ens mantenim fidels a la intenció però estem disposats a ser flexibles pel que fa a la forma en què arribem allà, comencem a crear possibilitats reals d’alliberament.

Sis maneres de brillar sense importar el com ni el què
Exposo 6 pràctiques que podem tenir en compte com a antídots al temor i el dubte.

1) Posa la teva confiança en la veritat de la bondat fonamental.
La idea de “bondat fonamental” ve de la tradició budista Shambhala i és una comprensió fonamental que el món, tal com és, és realment perfecte. Fins i tot en les seves imperfeccions. Flota Maull és un mestre dharma que sap alguna cosa sobre enfrontar-se a l’adversitat i moure’s més enllà d’aquesta, traspassar-la.

Flota va dir això sobre la bondat bàsica:
“Els obstacles de la por i el dubte són les barreres per a l’expressió natural de les nostres qualitats innates de la l’atenció curosa i la compassió. L’acceptació de les coses tal i com són, a partir de la nostra experiència de nosaltres mateixos i de la nostra vida en aquest moment, tal com és, és el primer pas en la relaxació en la nostra bondat innata i confiança. Com més confiança tenim en la bondat fonamental, menys subjectes estem al dubte i la por i menys propensos som a reaccions basades en la por de tot tipus”.

2) Practica.
Una pràctica contemplativa serveix com un procés alquímic que ens ajuda a convertir el plom en or. He escrit sobre això moltes vegades en altres llocs per tant aquí només diré que la pràctica és l’ingredient que pot fer-ho tot possible en la teva vida, incloent-hi el “brillar sense importar el com ni el què”.

3) Estigues profundament enamorat del que fas.
Cada un de nosaltres té una cosa única i magnífica que ha vingut a fer en aquest planeta. I una gran part de deixar brillar la nostra resplendor natural a través nostre té a veure amb estar en contacte amb aquell regal que està en nosaltres. Troba alguna cosa amb la qual et perds completament, que la disfrutes al màxim, pot ser cuinar, la jardineria, l’escriptura o la política. I després fes aquesta cosa amb tot el teu cor.

4) Concentra’t en el que tens i no en el que et falta.
Aquesta és la pràctica del reconeixement i la gratitud. M’encanta el que diu Lynne Twist sobre això: “Allò que apreciem, aprecia”.

5) Adopta la plenitud de qui ets, intima amb les coses que s’interposen en el camí del teu propi resplendor.
Sigues valent de conèixer les teves pors, els pensaments, les emocions i sensacions que et fan por. No sucumbeixis a la temptació de fugir d’ells, ni a substàncies addictives ni tampoc a la negació. Llaura una relació amb ells. Pregunta-los per què són aquí i què es pot aprendre d’ells.

6) Serveix als altres i dona a altres l’oportunitat de brillar.
Això és adonar-se que el propòsit més gran de la nostra vida no és només per a nosaltres mateixos. Quan sortim de la nostra petita petxina i vivim per al benefici de tots els éssers, comencem a brillar. Però recorda: la brillantor passa a través teu però no té res a veure amb tu. Aquest és el punt subtil i més important. Escolteu les històries dels altres. Quan escoltem profundament els altres podem escoltar la nostra pròpia magnificència en els altres, i mentre els elevem, nosaltres també acabem elevats.

Article de Maia Duerr. Podeu llegir-lo clicant aquí.