Tècniques

Vuit maneres de fer la meditació fàcil i divertida

Sé que la meditació és bona per a mi. Sé que pot fer meravelles per a la ment, pel cos i per l’esperit. Desitjo profundament tenir una pràctica de meditació diària i, no obstant això, puc passar-me mesos sense meditar. De vegades penso “realment hauria de meditar en algun moment del dia” però quan arriba l’hora no ho faig.

El que em passa és el següent: sé perfectament que la meditació és bona per a mi però no la practico. I sospito que no sóc l’única que se sent així. He llegit infinitat de llibres sobre com meditar, he anat a molts retirs de meditació i a classes avorrides. Conec les rutines de la meditació, em conec la vella tècnica de mirar solament la flama de l’espelma, em conec tota la història de “calmar la ment”, “notar la respiració pel nas” i la de visualitzar els propis objectius.

Però també sé que la meditació es viu com una feina extra, com una cosa que m’he de treballar. I com quelcom que és dur. I no sóc mandrosa, és només que no he trobat la manera correcta de meditar, encara. Aquí hi deixo algunes de les maneres de fer de la meditació una tasca divertida en comptes de feixuga.

1 . Proveu la tècnica de 100 respiracions
Aquesta és una tècnica de meditació molt complexa! Preneu 100 respiracions. Compteu-les. Proveu de no pensar en res més.

Sí! És revolucionària aquesta tècnica! I realment funciona per a mi! Aquesta tècnica li dóna al meu cervell alguna cosa a fer (faig recompte! wee!) mentre que la resta del meu cos està aturat sense fer res ni amb la intenció de “voler meditar”.

La lliçó aquí és la següent: hi ha moltes maneres a través de les quals podeu meditar. Exploreu-les per trobar una manera molt fàcil per a vosaltres, i dugueu-la a la pràctica.

2 . Feu la meditació de la migdiada
Aneu en compte, aquesta meditació és complexa. Estireu-vos al llit, sofà o qualsevol lloc còmode on hi toqui el sol amb coixins i mantes. Tanqueu els ulls i no feu res més. Potser caieu adormits, potser teniu un moment d’inspiració zen. De qualsevol manera, serà un moment sublim.

La meditació de la migdiada és una de les meves tècniques favorites i només requereix d’un lloc assolellat, una manta, una tarda i el meu ipod ple de música encantadora. Si els 10 dies de retir de meditació Zen màster consistissin en aquest tipus de meditació, els podria fer perfectament!

La lliçó aquí és la següent: la meditació ha de ser agradable ja que només fem de manera reiterada aquelles coses que realment ens agrada fer!

3 . Utilitzeu la meditació guiada per alarma
Si les 100 respiracions no han de suposar cap cosa especial per a tu, estableix-te un temporitzador de 5 minuts. Llavors medita fins que soni l’alarma. D’aquesta manera, no haureu d’estar preguntant-vos sobre quant temps ha passat o quant temps heu d’estar-vos meditant.

La lliçó aquí és: escolliu una meditació tan llarga de durada com us sigui possible.

4 . Poseu-vos còmodes
En la meva pràctica vaig començar a observar les coses que més em molestaven sobre la meditació –les coses que em desmotivaven en la meva pràctica. I una de les coses molestes va ser aquesta: no m’agrada estar incòmode.

Jo no em crec que a algú li agradi estar-se incòmode. I assegut amb les cames creuades en posició de lotus amb l’esquena recta i els dits en mudra no em sembla una postura gaire còmoda. Em desperta, més aviat, formigueig a les cames i dits, i dolor de cul i d’esquena.

Potser quan jo sigui una mestre guru del ioga això canviarà, però per ara no ho sóc i em molesta la postura. Així que per a mi posar-me còmoda sense quedar-me adormida és un exercici meditatiu.

El que la comoditat suposa per a mi és estar-me asseguda en una còmoda butaca a l’interior d’una casa o al teu pis, o estirar-me en una sala al sol o a la terrassa, o recolzar-me en una paret a l’exterior. La comoditat, però, és quelcom subjectiu.

La lliçó aquí és: meditar no és un exercici de sentir-se incòmode, al revés, és un lloc de descans, de tranquil·litat i de comfort. Així que: poseu-vos còmodes!

5 . “Fingiu” una meditació de 10 respiracions
Quan realment, realment, necessito meditar i sento que no tinc temps per a fer-ho, faig una mica de pacte amb mi mateixa. Em dic a mi mateixa: “Està bé, no cal que meditis per un moment estressant o de dolor. Només em cal fer 10 respiracions.”

I el meu cervell lògic diu: “Deu respiracions? Creus que tinc temps per a deu respiracions de meditació??? M’estàs prenent el pèl! Tinc coses a fer, senyora! No estic en cap retir de meditació hippy!”

I jo li dic: “Oh. Sé que estàs molt ocupada. Però realment sento que necessito això. Tu i jo ho necessitem. A més, només són deu respiracions”.

Cervell lògic: “Està bé. Però només deu. I les compto”.

I llavors fem les nostres deu respiracions i és agradable. I llavors ens aturem allà perquè ens sentim com que ens hem “refrescat” i descansat prou o seguim endavant amb unes deu o vint respiracions més perquè ens senten molt bé.
laughing-in-beautiful-colorful-forest
La lliçó aquí és: comenceu amb un propòsit petit. Tothom té temps per a fer 10 respiracions. Mireu què succeeix exactament. És una petita manera de moure resistències.

6 . Que sigui una recompensa
La meditació ha de ser divertida i fàcil, i ha de fer-vos sentir bé, no ha de ser terriblement avorrida o dolorosa. Calculeu què passa amb la meditació que fa que sigui molt, molt útil per a vosaltres. No mediteu perquè “tothom ho diu” o simplement perquè ho heu de fer, com una imposició. Trobeu una manera que us faci pensar: “Vull meditar!”

Aquesta és la recompensa que jo en trec de meditar: cada cop que faig les 100 respiracions se’m fan avorrides les primeres 59. Però llavors quan arribo a la 60 respiració em sento ja com al nirvana. No sé si és una ràfega d’oxigen al meu cap o simplement que per fi em relaxo: sigui el que sigui, el 60 és bo.

I la respiració 60 fa que les anteriors 59 siguin molt útils i valguin molt la pena. La meva petita recompensa és la 60a respiració.

La lliçó aquí és: trobeu el vostre regal personal en la meditació i recordeu-lo. Useu-lo com una recompensa per a fer la vostra pràctica.

“Comenceu amb un propòsit petit. Tothom té temps per a fer 10 respiracions”

7 . Demaneu ajuda quan la necessiteu
Quan necessito ajuda extra en la meditació faig servir els CD. Són com els meus propis petits guies personals en la pràctica. Proveu diferents CD, guies i tècniques de meditació i veureu quin és el que us funciona. I quan trobeu el que realment us funciona assegureu-vos d’extreure’n la saviesa d’or que conté per a vosaltres.

La lliçó aquí és: no crec que la meditació s’hagi de fer en solitud. Tot és més fàcil amb una mica de suport!

8 . I sobretot…
Recordeu que la raó per la qual ara mateix no mediteu no és perquè sigueu mandrosos. És perquè encara no heu trobat una forma de meditar per a vosaltres que sigui divertida, fàcil i còmoda. Trobeu la manera de fer-ho i llavors veureu que la pràctica és molt, molt més fàcil –realment ho és!

Traieu les parts molestes de la meditació. Proveu les diferents formes que pugueu perquè la meditació sigui tan bonica com sigui possible. I recordeu: vosaltres sou els experts en vosaltres mateixos. Trobeu les coses meravelloses que us funcionen en la vostra pràctica i ignoreu-ne la resta.

Hi ha 6.000.000.000 de camins cap a la felicitat i el teu camí és el teu propi. Que siguis feliç!

Leonie Dawson
Podeu llegir l’article aquí.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s