Uncategorized

O s’entén emocionalment o no s’entén res

La part pràctica de la meditació és l’única part de la meditació. La bona sintonia que hi pogueu trobar entre la pràctica i certes explicacions i expressions, tant artístiques com del tipus que siguin –les expressions artístiques són grans vies de canalització de la consciència–, representa només una expressió, una còpia o metàfora, en cap cas substitueix la pràctica. Llegir molt sobre meditació no ens farà millors meditadors ni més savis. Una dita budista ho sentencia dràsticament: “El dit que assenyala la lluna no és la lluna”.

L’accés a la consciència té més d’emocional que no pas de mental. Les explicacions, les dreceres de la ment, les imatges i les argumentacions són la part més superficial de l’experiència meditativa –de qualsevol experiència. La base emocional és on el meditador hi pica pedra: on treballa de debò en la consecució de l’aplicació de la consciència en qualsevol moment de la seva vida.

Per a entendre qualsevol text que parli de meditació, de mindfulness, de consciència plena o de qualsevol pràctica referent a la vida amb consciència cal entendre’l emocionalment. Què fem amb les emocions, les persones? Bàsicament el que podem, el que creiem, el que hem imitat i el que ens han ensenyat. A dia d’avui encara som presoners de les emocions. Naixem i, sense cap guia ni mestre, vivim experiències que ens marquen pautes de control emocional, sense saber que les pautes ens les marquem nosaltres mateixos, i obviant que les marquem escollint-les i que les perpetrem a voluntat.

Tracteu les emocions com es mereixen ser tractades. La comprensió emocional és l’obertura total a la vivència de l’emoció i comporta la identificació pròpia amb l’obertura en si, amb l’espai que és escenari, i no pas amb l’emoció. Això no implica negar l’emoció, implica negar la identificació de la persona amb l’emoció. La desidentificació porta amb ella la revelació clau: per què negar el patiment? Per què qüestionar-se res, quan aquesta és una feina pròpia de la ment? Per què valorar si puc o no triar tenir una emoció? Per què lamentar-se per tenir-ne una de dolenta?

La comprensió emocional té poc a veure amb la comprensió mental, i estem avesats a la ment en bona mesura, per això ens resulta un exercici difícil. La comprensió emocional no segueix les guies de la comprensió mental i implica una pèrdua progressiva: deixar de ser un personatge (un gran i elaborat personatge amb història, matissos, rancúnies, temors…) amb trets característics, amb amics, familiars i companys, amb possessions i deutes, amb amors i odis. En un general ningú no desitja perdre progressivament, i menys perdre la seva pròpia història, la que hom s’autoatribueix. Aquest és un dels grans obstacles de la meditació: perdre progressivament i a voluntat. Alhora, però, la pèrdua és la garantia que es guanyarà saviesa, salut, benestar i profunda alegria.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s