Uncategorized

Present cronològic, present impersonal

Sovint sentim, en ambients de pràctica de la meditació, religiosos i fins i tot científics (com a la física quàntica) que el temps no existeix. Com a percepció que és, el temps cronològic es pot descriure, essent exactes fins al màxim, com una convenció social estipulada fa segles i que guia i marca la manera de relacionar-nos entre les persones. En descobrir i aprofundir en aquesta temàtica, ja vaig dedicar-li una entrada on hi intentava deixar clar el paper que el temps cronològic que hauria de tenir en el nostre dia a dia.

El problema sorgeix, però, quan ens hem de posar a practicar la meditació –del tipus que sigui– i ens hem de proposar “estar en el present”. ¿No havíem quedat que el temps no existia? ¿No dèiem que només era una convenció real?

De la meva assistència el cap de setmana passat a la Jornada Catalunya Medita (també en vaig fer una ressenya) n’he pogut extreure molts coneixements, un dels quals trobo que ha estat clarificador: la distinció entre temps cronològic i temps impersonal.

El primer, com a percepció, s’entén que és una construcció mental que tots compartim i que ens serveix per a portar millor la nostra “vida” –per ser més exactes, per a gestionar i millorar la nostra condició de vida. En aquest temps ens hi movem tots, i hi actuem obviant que hi pugui haver res més, sense ni tenir en compte que és un valor relatiu i inventat.

La meditació ens permet endinsar-nos en el moment present, en l’ara, però per a fer això hem de saber què és el moment present. Aquest no és l’ara cronològic, de fet no hi té res a veure. Sesha, conferenciant que va participar a la jornada Catalunya Medita ho va raonar curosament: el temps impersonal es troba més enllà del temps cronològic.

El present referit al moment actual que després serà una altra cosa, o referit al moment actual que abans era una altra cosa, és un moment actual referenciat, i per tant inventat, construït: no deixa de ser una idea mental i per tant no és el moment present a què ens referim per a meditar correctament. El moment present és el present impersonal i aquest és, de manera resumida, l’únic present que existeix. Es troba més enllà de les idees que el subjecte té sobre el present, i és impersonal perquè també es troba més enllà de les idees que el subjecte té d’ell mateix. I d’aquestes, tots en tenim.

“L’única porta per a accedir al moment present és fer el moment present impersonal”

Tots ens identifiquem amb alguna cosa: un passat no oblidat, una condició social i/o econòmica, un grup d’amistats o familiar determinat, una opció política… El moment actual traspassa tot això i com a tal no pot ser conceptualitzat. Això vol dir que ens podríem passar hores, dies, anys… descrivint l’actual moment present i no en trauríem massa.

Per tant: l’única porta per a accedir al moment present és fer el moment present impersonal, treure-li la seva vinculació amb la persona que pensa o amb els subjectes amb els quals pensa. Això provoca una desvinculació amb la trama mental, i la desconnexió de la persona amb un passat i un futur. La ironia rau en què, desvinculats del temps –cronològic–, arribem a l’únic temps real –impersonal– que sempre ha existit i que sempre existirà: l’ara.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s