Uncategorized

Tan, cap de ‘mindfulness’ a Google: “la bondat és bona per als negocis”

Una descripció del treball de Chade-Meng Tan mai no podria superar la majoria dels departaments de recursos humans de les empreses. Com a cap d’entrenament de la ment a Google, el paper de Tan és el d’il·luminar les ments dels seus treballadors, obrir-los els cors i crear la pau mundial.

Però s’espera que un dia el paper de Tan es convertirà en un lloc comú. Una creixent consciència de la importància de la nostra aptitud emocional, segons diu Tan, està seguint el mateix camí d’acceptació que va tenir l’exercici físic en el segle passat. I Tan creu que l’evidència científica dels beneficis de la pràctica budista de l’atenció plena o mindfulness serà l’instrument que catapultarà aquesta pràctica al cor mateix del món empresarial.

A Tan –conegut oficialment com el Jolly Good Fellow de Google– li agrada estar a l’altura de la seva imatge de fer broma de tot i assenyala: “Si vostè és una empresa líder que diu que els empleats han de ser encoratjats i motivats, ningú l’hi troba la gràcia”. Tan continuat en to de broma: “El mateix està succeint amb la meditació i l’atenció plena, perquè ara que s’ha convertit en una pràctica científica i s’ha desmitificat. Serà vista com l’aptitud per a la ment”.

A través del desenvolupament d’aplicacions i altre programari, empreses de tecnologia com Google tindran un paper important a desenvolupar en l’atenció plena i la seva incorporació, prediu Tan. De la mateixa manera que el podòmetre ha influït en l’exercici, aquestes aplicacions de manera similar podien popularitzar l’atenció plena, assegura Tan.

Ell parla, per exemple, de dispositius que siguin capaços de mostrar com varien les ones cerebrals amb la meditació, el que podria crear tota una indústria d’instructors professionals. “Imaginin l’establiment d’una meta com la de: “D’un any en endavant vull ser capaç de calmar la meva ment en el 40% del temps que em porta fer-ho ara”, i el meu entrenador personal és responsable d’aquest objectiu”, avança Tan.

Però, què té tot això a veure amb el despietat món dels negocis?

Tan diu que l’atenció plena ens obre la porta a la bondat amorosa que és al cor de l’èxit empresarial. “En moltes situacions, la bondat és bona per al negoci” assegura. “Si, com a cap, ets bo amb els teus empleats, ells són feliços, tractaran bé els seus clients, els clients estaran disposats a gastar més diners i d’aquesta manera tothom hi guanya. A més, si vostè tracta a tots amb bondat, a aquests els agradarà, encara que no sàpiguen bé per què. I si els agrades, volen ajudar-te a tenir èxit. Així que és bo per a l’ànima i és bo per la seva carrera” diu Tan.
Chade-Meng Tan
Però si això és tan obvi, per què és tan difícil per a les empreses a practicar l’altruisme? Tan assenyala la fixació al curt termini, que premia aquells directius que impulsen els guanys a qualsevol cost, encara que a la llarga condueixi a una pèrdua de talent i de productivitat. Per això, Tan suggereix l’altra raó principal és que els empleats sovint cauen en el parany psicològic d’involucrar-se en conductes destructives mitjançant la representació dels seus judicis inconscients.

“Si el treballador no té el fonament de la pau, l’alegria i la bondat, es fa molt dur, dia a dia, fer sempre el correcte”, diu Tan. […] Tan assenyala que es necessita una mica d’esforç per lluitar contra l’instint de simplement fer alguna cosa destructiva i arribar a aquesta mentalitat de guanyar-guanyar [win-win].

“Si ets bo amb els teus empleats ells són feliços, tractaran bé els clients i els clients estaran disposats a gastar més diners. Tothom hi guanya”

“L’ira és alimentada per la por, i en el budisme hi ha una diferència entre l’ira i la indignació” diu. “L’ira és destructiva, la indignació és un estat en el qual vostè sent el dolor de vostè mateix, però alhora està aquí per canviar el món, perquè és la cosa correcta a fer. La diferència entre els dos és que el poder de l’ira sorgeix de la impotència… la indignació sorgeix del poder. Així que ¿com ajudem les persones a reduir la por i augmentar l’energia positiva?”

Tan insisteix que es pot crear un canvi substancial en 100 minuts de pràctica de l’atenció plena o mindfulness. Per a aquells que volen un impacte més fonamental que pugui canviar les seves vides, Tan ho apuja a 52 hores, tot i que Tan diu que hi ha innombrables profunditats que l’atenció plena pot ajudar a descobrir.

Ell fa broma dient que li agradaria pensar que el mindfulness li ha fet “menys idiota del que solia ser”, però en un comentari més seriós Tan diu que l’atenció plena l’ha ajudat a desenvolupar una “capacitat de calmar la meva ment sempre que així ho vulgui, i això, per si mateix, és enorme. Amb la calma ve l’alegria interior que és independent del plaer dels seus sentits o del plaer de l’ego.”

Fins ara, al voltant de 2.000 empleats de Google han estat entrenats a través del seu programa d’atenció plena, el més popular dels programes de formació de l’empresa. Tan diu que la investigació sobre els efectes del seu programa de mindfulness a llarg termini encara no s’ha fet i que té només l’evidència anecdòtica de l’èxit del programa.

“Pots crear un canvi en 100 minuts de pràctica de l’atenció plena. Qui vulgui un impacte que canviï la seva vida, que practiqui 52 hores”

[…]

Tan té grans ambicions, com la formació d’un milió de professors de l’atenció plena, que també té com a objectiu perfeccionar la seva pròpia pràctica. El seu gran desig és entrar en sotapanna, paraula en sànscrit referida al corrent de la vida que s’assoleix amb la realització que mai no hi ha hagut –ni hi ha ara– un objecte anomenat “jo”: és llavors quan el sofriment es redueix d’un oceà a una llàgrima.

“El punt de vista actual de la pràctica ha estat que cal treballar molt dur per guanyar aquests estats” diu Tan. “M’agradaria replantejar tota la pràctica –continuat Tan– del mindfulness no com un sacrifici sinó com una porta, com un camí pel qual cada pas és alegre. Si puc fer això, llavors la pràctica es converteix en molt més accessible. Si faig això ja em puc morir”.

Consulteu l’article original a The Guardian clicant aquí.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s