Uncategorized

La novetat constant

La pràctica del mindfulness o de la meditació del tipus que sigui ens obre les portes a una sensació nova que en realitat és una “vella” sensació: la novetat permanent. La pràctica constant i regular de la meditació ens porta a una realitat que tenim oxidada, amagada, tapada i que no considerem com a important –el món adult acostuma a obviar-la quasi el 100% del temps. Aquesta realitat és la novetat constant que la vida ens posa cada dia davant dels ulls.

Acostumem a “cobrir-nos” i “tapar-nos” amb els vels d’experiències passades i en cada situació que ens trobem a la vida, hi avantposem les nostres projeccions. La ment ens aporta, abans d’hora, tota una elaborada teoria sobre com serà el futur proper, quin serà el nostre estat anímic quan aquest arribi –“no hi vull anar, m’avorriré!” o “serà fantàstic quan pugui arribar a fer allò”– i com es precipitaran els esdeveniments. Però tot és futur projectat en la base del passat. I la realitat última és que no tenim ni idea de com aniran les coses.

Què en podem treure, de tota aquesta informació que se’ns presenta dins del nostre cap? Quina conclusió en traiem? És tot fals? És tot vertader? El mindfulness i la meditació en general no hi entren, en la veracitat dels pensaments perquè és una tasca absolutament pròpia de cadascú decidir si els pensaments que té se’ls vol creure o no. No és, doncs, la tasca de cap meditador ni cap guia de meditació advertir que no es faci cas dels pensaments ni tampoc el contrari. Allò que cal advertir és que els pensaments són:

– realitats inventades, recreades per un mateix
– la funció principal del cervell, i el producte de la seva activitat
– eines molt útils per a determinades situacions de la vida, sempre i quan puguem “descansar” de l’activitat de pensar
– i sobretot: no són la realitat última de l’experiència

“Viure la vida com una constant experiència novedosa on tot allò que experimentem aporta sempre quelcom a aprendre”

La comprensió i pràctica d’aquestes premisses ens porta a una mateixa vida viscuda però amb una sensació molt diferent, la sensació que aporta la novetat constant. Poder obviar les pròpies projeccions, els records del passat i l’existència de la pròpia persona –això darrer és el que es coneix com el sentit de l’ego– duu el meditador a viure la vida tal i com es presenta, nua de pensaments i projeccions. És possible viure la vida com una constant experiència novedosa on tot allò que experimentem aporta sempre quelcom a aprendre –encara que la ment ens recordi que ho hem fet mil vegades. Si la realitat última es pogués escriure, vindria a ser aquesta: cada moment és nou, cap moment no té relació amb cap altre, i cada moment que passa no torna mai més.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s