Tècniques

La meditació en mindfulness i les emocions

A l’entrada d’avui voldria donar-li un toc més de personalisme però no per cap voluntat en concret de mostrar el meu cas a tothom sinó perquè el meu exemple crec que pot ser clarificador per a explicar la meditació basada en les emocions. Un període de la meva vida de baixa autoestima i males notes a la universitat van dur-me a partir un atac d’ansietat farà cosa de 10 anys. D’aquell episodi, van romandre en la meva vida l’ansietat i l’angoixa, que en els darrers 4-5 anys es van intensificar.

La roda era eterna:

pensaments negatius sobre mi -> angoixa en situacions importants -> por a tenir atac d’ansietat (que mai no arribava) -> pensaments negatius.

Ara ja fa quasi 3 anys que practico la meditació i puc assegurar que aquesta pràctica m’ha aportat serenitat, capacitat de concentració, obertura en les relacions socials, eliminació de molts pensaments negatius i sobretot un descens de l’angoixa i l’ansietat. O sigui que he pogut trencar el cicle.

M’agradaria puntualitzar, però, que en tota aquesta experiència que he viscut sempre hi ha hagut emocions que m’han “superat”, que he cregut que no hauria de tenir, que eren negatives per mi i que jo creia que havien de ser eliminades. A través de la pràctica de la meditació he pogut observar pensaments, sensacions, imatges… però ara m’he endinsat, després de tres anys de pràctica, en la meditació de les emocions, i estic descobrint moltes coses interessants com les que em disposo a explicar.

“Les emocions segueixen una dinàmica ON/OFF: quan són observades amb consciència durant el temps requerit, s’esvaeixen”

Primera: la meditació basada en l’observació de les emocions és molt diferent a la meditació basada en l’observació dels pensaments o imatges. Quan treballem amb pensaments és possible, d’alguna manera, situar-nos a distància i poder veure’ls “des de fora” com s’acostuma a dir. Aquesta pràctica seria quelcom semblant a anar al cine o veure la tele: tu veus la pel·lícula dels teus pensaments i hi prens distància, de tal manera que comences a desenganxar-te i desvincular-te de la trama i aquests deixen de tenir poder sobre tu. Observes aquests fenomens, doncs, des de la tranquil·litat de la consciència. Però la meditació basada en les emocions no és així.

La meditació sobre les emocions és, d’entrada, més profunda i per tant requereix un nivell de consciència més elevat –és recomanable, per tant, haver practicat la meditació basada en altres fenomens durant un temps–. Cal deixar clar, a més, que les emocions són nuclis energètics que no podem definir mentalment i dels quals només podem notar la seva presència. Això dificulta també el nostre posicionament en la consciència plena. I per últim: una emoció quan és observada des de la consciència desapareix. Això vol dir, per entendre’ns, que les emocions segueixen una dinàmica ON/OFF: quan són observades amb consciència durant el temps requerit, automàticament s’esvaeixen perquè la llum de la consciència no les pot sostenir.

Per tant, com ens ho podem fer per a meditar basant-nos en les emocions? Aquí deixo els meus passos:

1. Reconèixer l’emoció. Aquest pas és bàsic i important. Moltes vegades podem portar mesos o inclús anys sentint una mateixa emoció dins nostre i que això ens faci passar-la per alt. Cal parar molta atenció: qualsevol energia interna nostra que no sigui obertura ni espai “buit” (consciència) és una emoció. L’ego és un gran expert en guardar emocions i acumular-les: qui seria l’ego sense emocions?

2. Reconèixer dos fenomens lligats a l’emoció:
2.1. L’aferrament. Aquest fenomen és el que fa que l’emoció perduri dins nostre. Les emocions les hem de tractar, en meditació, com els pensaments i com qualsevol dels altres fenomens interiors nostres: apareixen i desapareixen perquè són impermanents. Hem d’entendre, doncs, que són esdeveniments amb un principi i un final. Si tens una emoció que no aconsegueixes treure-te-la de sobre o alguna de recurrent en la teva vida observa com t’hi aferres a ella. L’aferrament s’acostuma a trobar intentant provar el contrari. Per tant, proveu aquest exercici: quan sentiu l’emoció i l’estigueu observant, digueu-vos a vosaltres mateixos: “Aquesta emoció no és meva, no em pertany”, “aquesta és una visita i ara marxarà”. Proveu amb sentències d’aquest tipus.

L’observació de les emocions permet augmentar la capacitat de concentració i de donar una millor resposta a les situacions problemàtiques

2.2. El rebuig. Aquest fenomen pot anar lligat a l’aferrament i suposa la voluntat del teu ego (de la teva imatge o d’allò que tu creus que ets) de fer fora l’emoció. És subtil i sovint passa molt desapercebut. Proveu de trobar pensaments que sustentin el rebuig, com per exemple “No! Ara no em vull sentir així”, “Ja em torno a sentir malament” o potser alguna imatge d’algun episodi “negatiu” del passat us pot venir al cap. El rebuig és difícil de paliar, és un fenomen que generalment ens neguem a considerar negatiu perquè justifiquem fins la medul·la la seva existència. Per què ho fem? Perquè considerem que és un aliat nostre i que ens protegeix d’algun perill –un perill que sempre és imaginat. Aquesta és la manera de funcionar de l’ego que juga a protegir-nos d’imatges i pensaments que ell mateix crea. Ull.

Per fer front al rebuig proveu d’acceptar l’emoció, a sentir-vos orgullosos de tenir-la i a donar-li la benvinguda. Si aquest rebuig s’intensifica encara més amb mil motius (històries negatives passades, futurs desastres i hecatombes… accions típiques de l’ego), proveu a acceptar també aquests fenomens des de la consciència. Al cap i a la fi, només són històries inventades!

En resum, primer cal detectar l’emoció, després veure com ens hi aferrem pensant “aquesta emoció és meva” i després veure si l’estem rebutjant (acte posterior a l’aferrament, perquè si l’emoció no és nostra, no té sentit rebutjar-la). Amb el temps, la capacitat mental per a fer front a les emocions –adquirida amb la pràctica de la meditació– us farà més àgils i desperts, i en el moment en què tingueu emocions fortes sereu més capaços de dominar-les, d’observar-les com fenomens aliens. L’observació de les emocions permet augmentar la capacitat de concentració i de donar una millor resposta a les situacions problemàtiques. Aporta amplitud de mires i benestar emocional.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s