Uncategorized

Realitat hologràfica

La pràctica de la meditació ens insisteix i empeny constantment a fer quadrar l’activitat dels nostre cervell amb el seu director, allò que Jon Kabat-Zinn en diu “afinar l’orquestra”. Això implica que constantment estem observant des de la distància els pensaments i emocions a fi de connectar amb la consciència, l’origen de tota aquesta realitat que se’ns genera al cervell.

Des dels punts d’informació o fonts que intenten (intentem) promoure aquesta pràctica, sovint ens oblidem o se’ns passa per alt mencionar una qüestió que crec que és clau: la consciència és l’origen de tot l’entramat mental i emocional que patim, però alhora n’és també el cap, el “jefe”, el director d’orquestra. És l’òrgan regulador de tot allò que generem dins del nostre cap.

Què ens passa, doncs, a les persones? Per què ens costa tant connectar amb el director de tota la nostra orquestra mental? Per què hi hem d’invertir temps, esforços o fins i tot diners per a estar presents en consciència plena? Una de les respostes que més he llegit i sentit és el pes dels anys i de les generacions que duem a les espatlles: ens han forçat a funcionar –com a societat i en massa– d’una determinada manera, obviant la consciència per complet. I és cert que ha estat així durant molts milenis.

Però també m’agradaria aportar llum a un aspecte: les persones tendim a donar consistència a la realitat. Això vol dir que si ens parlen d’un “òrgan regulador”, un “director d’orquestra” o un “cap d’operacions mentals” –per posar noms a l’òrgan que regeix el nostre cervell– les persones tendim a imaginar alguna cosa amb forma, amb volum, fixa, d’una determinada consistència, però alguna cosa tangible al cap i a la fi.

I la realitat és que hem de començar a desfer-nos d’aquesta idea perquè, com a tal, només és una idea. Hem de començar a entendre que vivim en una realitat on la matèria va íntimament lligada amb el buit, una realitat on, de fet, el buit és més present que la matèria –tal i com ja indica la física quàntica– i en la qual tenir quelcom implica alhora no tenir res.

La realitat és hologràfica, i el millor d’això és que el nostre cervell ja ho sap. Per això no som mai feliços ni en tenim mai prou ni ens calmem ni ens sentim plens si no és que estem connectats a la nostra consciència. L’òrgan rector i coordinador i regulador del nostre cervell és un immens espai buit anomenat consciència, i és quelcom que no hem de buscar perquè constantment és amb nosaltres.

L’òrgan rector, coordinador i regulador del nostre cervell és un immens espai buit”


Sobre això, m’agrada pensar sovint amb un exemple clarificador. Imagineu que us trobeu dins d’un menjador, amb el típic sofà, un televisor, un moble gros que sosté el televisor, una butaca, calaixeres i una taula amb quatre cadires. Un menjador estàndard, en podríem dir. Llavors imagineu que algú us diu: de totes les coses que es troben al menjador, troba’m la que hi posa ordre, la directora de la distribució del lloc. Podríem qüestionar-nos si aquest és el televisor, si l’objecte responsable de l’ordre del menjador és el sofà, o si ho són els calaixos del moble, o fins i tot les rajoles del terra. Però totes les respostes serien equivocades. L’òrgan que regeix l’ordre de la sala és l’aire que s’hi troba dins.

En un paral·lelisme, ens pot passar el mateix amb la nostra pràctica meditativa, podem passar-nos hores intentant buscar la consciència, desesperant-nos per trobar-la sense aconseguir resultats positius. Hem de tenir en compte, doncs, que no hem de buscar res tangible per a trobar la consicència perquè estem totalment regits per un òrgan, sí, però un òrgan que té la propietat de ser heteri. I això no vol dir que no existeixi i molt menys encara que no tingui cap importància en les nostres vides.

Deixem de generar una realitat consistent i comencem a deixar-nos tocar per la realitat real, una realitat més buida que plena d'”objectes”, i més hologràfica del que ens pensem.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s