Uncategorized

La ment en estat de meditació

Hi ha una dita famosa: “Si no forcem la ment, aquesta és espontàniament joiosa per naturalesa; igual com l’aigua, si no la remenem, és per naturalesa transparent i clara”. Sovint comparo la ment en meditació amb un gerro d’aigua tèrbola. Com més deixem reposar l’aigua, sense inteferir-hi ni remenar-la, més podran anar-se dipositant al fons… Continua llegint La ment en estat de meditació

Uncategorized

Procés de qüestionament

La pràctica de la meditació –així com també altres pràctiques com la teràpia o altres pràctiques psicològiques– suposa buscar el rerefons de pau, serenor, profunditat i bellesa de l’experiència humana. El destí és allò que més crida l’atenció a les persones: la saviesa que s’adquireix, la tranquil·litat i alegria que es guanyen… però suposa endinsar-se… Continua llegint Procés de qüestionament

Uncategorized

Sogyal Rinpotxé sobre la transformació amb la meditació

Contemplar profundament la impermanència ens condueix a comprendre en el més profund del nostre cor la veritat que tal eloqüentment expressen aquests versos del mestre Nyoshul Khenpo:   La natura de totes les coses és il·lusòria i efiímera; els que tenen una percepció dualista veuen el patiment com felicitat, com qui llepa la mel d’un… Continua llegint Sogyal Rinpotxé sobre la transformació amb la meditació

Uncategorized

Un sentit del jo fracturat

Aquesta setmana he llegit una frase de Marianne Williamson que m’ha fet pensar uns dies. Parlant sobre meditació (Williamson és congressista i autora de llibres sobre espiritualitat) Williamson deia que la finalitat d’aquesta és la recuperació, i hi afegia que l’única recuperació que necessitem les persones és la de recuperar-nos d’un sentit del jo fracturat.… Continua llegint Un sentit del jo fracturat