Uncategorized

Un sentit del jo fracturat

Aquesta setmana he llegit una frase de Marianne Williamson que m’ha fet pensar uns dies. Parlant sobre meditació (Williamson és congressista i autora de llibres sobre espiritualitat) Williamson deia que la finalitat d’aquesta és la recuperació, i hi afegia que l’única recuperació que necessitem les persones és la de recuperar-nos d’un sentit del jo fracturat.

Efectivament, l’activitat mental es basa en aquest axioma. Així com l’activitat dels ronyons necessita que ingerim de líquids per tal que puguin ser filtrats o l’activitat dels pulmons requereix d’oxigen per a convertir-lo en diòxid de carboni, l’activitat mental requereix de manera indispensable d’un sentit fracturat del jo.

Què vol dir això? D’entrada cal entendre per què tenim una ment. Podríem suposar que la tenim per pensar. Llavors, per què tenim una ment que pensa? Doncs, d’entre moltes altres conclusions, podríem sentenciar que la tenim per a allargar la nostra vida i per a assegurar la continuitat de la nostra espècie. Com més intel·ligents ens convertim els éssers humans millors condicionis de vida obtenim i més assegurem la pervivència de la nostra espècie.

Tenint en compte això, la ment es serveix d’una activitat (que fa a la perfecció) per a aconseguir aquesta perpetuació de l’espècie –un esforç que evolutivament ha estat molt valorat– i aquesta activitat és un desdoblament del sentit del jo. La ment –sobretot la humana, amb un alt grau de desenvolupament– crea ràpidament i automàticament una realitat paral·lela per tal de superar certes situacions problemàtiques.

La ment es dedica a obviar la realitat i esborrar-la del nostre davant amb l’objectiu evolutiu que salvem la vida i perpetrem l’espècie”


Posem el típic exemple del lleó que ataca l’home. La imatge de perill que crea la ment dins del cap de l’home, amanida amb emocions de por que activen el sistema nerviós i circulatori de l’amenaçat són els grans aliats de l’home. Quin és el secret de tota aquesta pel·lícula? Que és irreal. És una molt bona imatge d’allò que pot passar possiblement en un futur proper, però no deixa de ser una imatge.

En l’actualitat és molt poc probable que ens trobem en situacions de perill tan extrem per això resulta inútil basar-nos el 100% del nostre temps en les imatges sobre la realitat que recrea constantment el nostre cervell. La ment és l’especialista en crear realitats paral·leles a la realitat “real”. Per això Williamson parla de recuperació. Amb una eina tan evolucionada i especialitzada com la ment humana es fa difícil recuperar-nos de les imatges amb les quals ens bombardeja tothora, per això ens és útil la meditació.

Amb la meditació hem de detectar l’activitat mental. I valorar-la com allò valuós que és. Però alhora entendre que, més enllà d’aportar-nos informació útil, la ment només ens dóna un reflex de la realitat, una imatge, un holograma d’allò que és real. Mai no podrem trobar la realitat en la nostra ment perquè per definició la ment es dedica a obviar la realitat, a oblidar-la i a esborrar-la del nostre davant amb l’objectiu evolutiu que salvem la vida i perpetrem l’espècie.

Què us semblaria deixar de banda l’opció “supervivència” que ens ofereix la ment i passar a l’opció “viure” que tenim davant dels nassos?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s