Uncategorized

Procés de qüestionament

La pràctica de la meditació –així com també altres pràctiques com la teràpia o altres pràctiques psicològiques– suposa buscar el rerefons de pau, serenor, profunditat i bellesa de l’experiència humana. El destí és allò que més crida l’atenció a les persones: la saviesa que s’adquireix, la tranquil·litat i alegria que es guanyen… però suposa endinsar-se en el total qüestionament de les coses tal i com veiem que són, tal i com creiem que són i tal i com les experimentem.

És per aquest motiu que trobo una gran eina el programa The Work creat per Byron Katie –ja he parlat d’ambdós en diverses entrades d’aquest blog, aquí, aquí i aquí. Sobretot si ens trobem en el cas de practicar la meditació des de casa i relativament “sols” (sense guia, amb l’ajuda de webs de la xarxa, llibres, etc.) malauradament ens trobarem amb entrebancs en la pràctica que necessiten ser resolts per algú que sàpiga com portem el procés de meditar i que ens empenyi a obrir cada cop més les fronteres i percebre on ens entrabanquem i què és el que no ens permet avançar en la cerca de la consciència plena.

I això només ho pot aconseguir algú molt proper que ens serveixi de guia o una altra persona: nosaltres mateixos. Per això sempre recomano The Work, perquè és meditació i la meditació és qüestionament. Què vol dir això? Vol dir que més enllà de qüestionar-nos els conceptes que tenim ficats al cap, la meditació suposa que nosaltres agafem les regnes del cervell i li “ensenyem” a funcionar (allò que Rick Hanson anomena “canviar el cervell a través de la ment”). Això, molt sovint, suposa fer treballar els processos de pensament de manera completament inversa a com ho hem fet durant tota la vida. Vol dir això que ho hem estat “fent malament” durant anys? Vol dir que no “hem pensat bé”, o que hem estat defectuosos d’alguna manera? No. Vol dir que hem realitzat durant anys i anys una tasca, la de pensar, de manera ineficient, ineficaç i incompleta. Però cal no caure en l’anàlisi pobra de bé/malament.

Els escenaris imaginats, les imatges mentals, les interpretacions que en fem… no són mai la veritat última”


L’exemple més senzill és considerar que el nostre cervell és els dos braços que tenim. Hem nascut amb tots dos i tenim la capacitat de moure’ls i d’usar-los, però amb l’antiga manera de funcionar només en podem percebre un, i per tant la nostra experiència amb l’entorn molt probablement sigui més complicada, més difícil i sobretot incompleta per haver “malgastat” l’ús d’un braç i haver forçat l’altre a treballar massa. La meditació ens ensenya a entendre que “tenim un altre braç” i que el podem fer servir igual com fem servir el que ja usem.

El qüestionament és l’única via per assolir més alts nivells de consciència en la nostra experiència vital. El qüestionament és la introspecció de la persona en el seu sistema de creences, és endinsar-se voluntàriament en una crisi, i és un procés tan delicat i molest com alhora necessari per al nostre benestar i per al benestar de qui ens estimem. Les crisis ens demanden sempre coratge, força, empenta i seguretat en nosaltres mateixos i això és el que es requereix amb la meditació: meditar no és seure sobre un coixí i imaginar que la vida és bonica o perfecta. La meditació suposa percebre i entendre la vida com quelcom perfecte, i per això cal abandonar tota percepció que vagi en sentit contrari. En aquest aspecte, la meditació demana d’una gran energia per part nostra per tal d’abatre i fer fora tot convenciment sobre allò que creiem que som nosaltres, que són els altres i que és, en general, la vida.

Sempre, quan em trobo en situacions difícils o no desitjades, em faig una pregunta: és veritat, tot això? Per exemple, tinc una entrevista de feina i estic neguitosa per com anirà, per si podré aconseguir el lloc de treball, etc. Durant tot el procés previ a la trobada –o davant qualsevol altre dificultat– em pregunto sovint: és veritat, això? En el moment en què m’imagino a mi entrant a l’edifici de l’entrevista em torno a preguntar: és veritat? Quan em sento contestar les preguntes que em fan a l’entrevista des de la meva imaginació em qüestiono: és veritat? Ara mateix, que seieu davant la pantalla o que llegiu aquestes línies des d’on sigueu: és veritat que esteu llegint aquest text?

La resposta a aquestes preguntes no és important sempre i quan, en si mateix, us hagueu pres seriosament el mateix procés de qüestionament. Amb el temps, amb més pràctica i amb més meditació us adonareu que els escenaris imaginats, les imatges mentals que ens sobrevenen, les interpretacions que en fem de tot plegat no són mai la veritat última. I que cada cop es desdibuixen més les trampes que ens muntem dins del cap –veritats que al principi són de ciment– per a donar pas a allò de què sempre parlo en aquest web: la consciència. Aquesta pot arribar a ser percebuda, doncs, a través d’un procés dur, intens i profund de qüestionament de les nostres veritats per a acabar prioritzant la consciència per davant de totes les coses. 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s