Uncategorized

La ment en estat de meditació

Hi ha una dita famosa: “Si no forcem la ment, aquesta és espontàniament joiosa per naturalesa; igual com l’aigua, si no la remenem, és per naturalesa transparent i clara”. Sovint comparo la ment en meditació amb un gerro d’aigua tèrbola. Com més deixem reposar l’aigua, sense inteferir-hi ni remenar-la, més podran anar-se dipositant al fons les partícules de brutícia, permetent que es manifesti la claredat natural de l’aigua. La natura mateixa de la ment és tal que, si senzillament la deixes en el seu estat natural i inalterat, trobarà la seva vertadera natura, que és la joia i la claredat.

Tingues cura, per tant, de no imposar res a la ment, ni posar-la a prova. Quan meditis, no hi ha d’haver cap esforç per a controlar la ment ni intentar apaivagar-la. No et posis massa solemne ni pensis que estas fent alguna mena de ritual especial. Oblida fins i tot la idea que estas meditant. Deixa el teu cos tal i com és i la teva respiració tal i com la trobis. Imagina que ets un cel que abraça i sosté tot l’univers.

La disciplina de la pràctica de romandre en la calma consisteix a dur la ment a l’objecte de meditació, com per exemple la respiració, una vegada i una altra. Si et distreus, immediatament, quan te n’adones, senzillament tornes a dur la ment a la respiració. No cal fer-hi res més. Fins i tot fer-se la pregunta de com és possible que m’hagi distret no és més que una altra distracció. La senzillesa de l’atenció, portant contínuament la ment a la respiració, la calmarà gradualment. Pas a pas, la ment s’assentarà en si mateixa.

A mesura que perfecciones la pràctica de romandre en la calma i et fas un amb la respiració, amb el temps fins i tot la respiració mateixa com a objecte de la teva pràctica s’acaba dissolent, i et trobes descansant en el moment present. Aquest és l’estat centrat en un punt, que és fruit i objectiu del shamantha, del romandre en calma. Reposar en el moment present i en la quietud és un assoliment excel·lent però, tornant a l’exemple del got d’aigua tèrbola, si mantens el got quiet, la brutícia s’assentarà i l’aigua es tornarà clara, però al fons del got continuarà havent-hi brutícia. Si un altre dia remenes el got, la brutícia es tornarà a fer visible. Mentre ens limitem a cultivar la quietud, podrem gaudir d’una certa pau, però cada vegada que alguna cosa ens pertorbi la ment, els pensaments enganyosos vindran novament.

No n’hi ha prou amb mantenir-nos en el moment present gràcies a la pràctica de romandre en calma per a conduir-nos a la il·luminació o alliberació. El moment present es converteix en un objecte subtil i la ment que hi reposa en un subjecte subtil. Mentre estiguem en l’àmbit de la dualitat entre subjecte i objecte, la ment encara es troba en el món ordinari i conceptual del samsara.

Què hem de fer amb la negativitat o amb certes emocions pertorbadores? En l’amplitud de la meditació pots arribar a veure els teus pensaments i emocions amb una actitud completament imparcial”


Amb la pràctica de romandre en la calma, per tant, la ment arriba a assentar-se en un estat de quietud i troba una certa estabilitat. Igual com la imatge d’una càmera fotogràfica que es fa més nítida quan l’enfoques, centrar la ment en un punt amb la pràctica de romandre en la calma permet d’assolir una major claredat en la ment. Els obscuriments s’eliminen gradualment i, així, l’ego i la seva tendència a l’aferrament es comencen a dissoldre: es manifesta la visió clara, o la visió “profunda”. Això és el que s’anomena “vipashyana” en sànscrit i “lhaktong” en tibetà. Quan arribes a aquest punt ja no necessites ancorar-te en el moment present; pots avançar fins i tot més enllà del teu “jo”, en l’obertura de la “saviesa que comprèn i acompleix l’absència d’ego”. És aquesta saviesa la que pot tallar l’arrel de l’engany i alliberar-te del samsara.

A mesura que aquesta visió clara es va fent més i més profunda, et porta a una experiència de la natura intrínseca de la realitat i de la natura de la teva ment. Quan els pensaments i les emocions s’esvaeixen, com els núvols, la natura del nostre autèntic ésser, que és com el cel, es revela. L’aferrament a un “jo” fals, el que anomenem ego, s’ha dissolt i senzillament reposem, tant com podem, en la natura de la ment, en aquest estat més natural que no té cap referència ni concepte, cap expectativa ni por, en una confiança tranquil·la i àmplia que és la forma més profunda de benestar que es pugui imaginar.

[…]

Quan les persones comencen a meditar, sovint es queixen que els seus pensaments i emocions es descontrolen i s’esvaloten més que mai. Jo els tranquil·litzo i els explico que aquest és un bon senyal. No és que els teus pensaments estiguin més esvalotats que mai, sinó que tu t’has calmat una mica i finalment t’has fet conscient de com són d’eixordadors es teus pensaments. No et descoratgis ni abandonis. Vingui el que vingui, senzillament resta present i continua tornant a la respiració fins i tot enmig de la confusió.

En unes antigues instruccions de meditació s’indica que, al principi, els pensaments vindran els uns darrere dels altres, sense interrupció, com un salt d’aigua a la muntanya. Gradualment, a mesura que la teva pràctica de meditació progressa, els pensaments es tornen com l’aigua d’un torrent en un congost estret. Després són com un gran riu que serpenteja lentament fins al mar; i finalment la ment es torna un oceà tranquil i serè, torbat només per alguna ona ocasional.

A vegades les persones quan mediten pensen que no hi hauria d’haver cap pensament ni emoció, i quan vénen pensament i emocions s’enfaden i s’exasperen pensant que han fallat. Res podria estar més lluny de la realitat. Hi ha una dita tibetana que diu: “És demanar massa voler carn sense ossos, o te sense fulles”. Mentre tinguem una ment hi haurà pensaments i emocions. […] Tingues per tant una actitud espaiosa, oberta i compassiva amb els teus propis pensaments i emocions perquè, de fet, els teus pensaments són la teva família, la família de la teva ment.

Sovint em pregunten què hem de fer amb la negativitat o amb certes emocions pertorbadores. En l’amplitud de la meditació pots arribar a veure els teus pensaments i emocions amb una actitud completament imparcial. Quan tu et tornes més conciliador, ells també ho seran. Si no tens dificultat amb ells, ells tampoc en tindran amb tu. Quan vinguin els pensaments i les emocions, per tant, deixa que el pensament s’elevi i s’assenti, sense forçar-lo de cap manera. No t’aferris al pensament, ni l’alimentis ni t’hi recreïs. No t’hi enganxis ni intentis solidificar-lo. No segueixis els pensaments ni els convidis: sigues com l’oceà que observa les seves pròpies ones o com el cel que contempla els núvols que el travessen. Ben aviat descobriràs que els pensaments són com el vent: tal com ve se’n va. El secret consisteix a no “pensar” sobre els pensaments sinó deixar-los fluir en la ment a la vegada que deixem la ment lliure de comentaris mentals.

A nosaltres els moviment dels pensaments en la nostra ment ordinària ens sembla un continu però de fet no és així. Descobriràs per tu mateix que entre un pensament i un altre hi ha un interval. Quan el pensament passat ja ha passat i el pensament present encara no ha vingut sempre trobaràs un interval on rigpa, la natura de la ment, es revela. La tasca de la meditació és, per tant, deixar que els pensaments s’alenteixin perquè aquest interval es faci cada vegada més evident.


El llibre tibetà de la vida i de la mort
, Sogyal Rinpotxé

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s