Uncategorized

Quin món t’imagines?

Avui us proposo parar atenció a l’escenari on viviu. Qui sou? Quina vida porteu? Qui són les persones amb qui us relacioneu?

Avui practicant la meditació en mindfulness podeu preguntar-vos aquestes qüestions a vosaltres mateixos. Generalment –com a mínim a mi em passa– les respostes a aquestes preguntes vénen en forma d’imatges sobre el lloc on viviu, les cares de la gent amb qui us relacioneu… fins i tot us poden aparèixer escenes del passat o imaginades d’un futur proper.

Deixeu que tota aquesta gran escena passi per les vostres ments amb un objectiu: fer-les conscients. Què vol dir això? Desvnicular-vos d’elles. Les persones que ens vénen al cap no existeixen, són només imatges del cap. L’ego serà molt astut i insistent: “jo sé que existeixen”, “jo les conec”, etc. Observeu també les reaccions a l’intent de fer conscient aquests pensaments.

La desvinculació amb el món imaginari i mental on creiem viure és essencial. El nostre ego no existeix sol: s’ha creat un àmbit on existir, uns “amics” amb qui viure i uns “enemics” contra qui lluitar, s’ha creat el seu pis, la seva rutina i tots els detalls que odia i que estima. Desvinculeu-vos del món d’imaginació en el que vivim.

Si ho voleu, també es pot arribar a la total acceptació conscient de l’escenari inventat –en cas que la imaginació us porti a territoris que us fan por o us espanten. L’acceptació conscient implica que doneu la benvinguda a tot el món creat dins del cap –l’àmbit on hi viu l’ego– però sense acceptar-lo com a realitat definitiva ni real.

Posem per cas que en el món imaginat de dins del cap, la imatge que tens de tu –l’ego– s’endu la pitjor part. De tots els personatges que imagina, l’ego és el més poruc, el més pobre, el menys valorat, el més solitari, el menys agraciat. “Quina sort que tal persona té parella i jo no”, “com pot ser que encara no hagi acabat la carrera i el veí sí?”, “encara visc amb els meus pares i la resta d’amics són independents”… etc.

Accepteu aquests estaments i doneu-los la benvinguda. Estigueu atents a ells i desitgeu estar envoltats per aquests pensaments. Estimeu-los. Aquest simple acte us alliberarà d’ells i us portarà a la saviesa interior: sota la carcassa d’aquests pensaments hi sóc jo. De fet, la realitat és que sota la closca conceptual s’hi troba tothom. Experimenteu aquesta única veritat.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s