Uncategorized

Sentit de responsabilitat

La meditació i l’accés a nivells de consciència cada cop més elevats desperten a l’interior un sentit de responsabilitat cap als altres, cap a tu mateix i cap al món que queda per a les generacions que vénen. Sovint la societat occidental proposa un sentit de la responsabilitat lligat a les obligacions, al paper que les persones desenvolupem a la societat (feina, família, etc.) i a les accions que duem a terme.

La meditació desperta un sentit de la responsabilitat més bàsic i vertader. Sense arribar a qüestionar cap altre definició sobre què suposa ser responsable, l’accés a la consciència posa de manifest com podem els humans arribar a ferir i fer mal els altres, i equivocar-nos i fer-nos mal a nosaltres mateixos sense ser-ne vertaderament conscients. I també ens fa veure com podem fer perdurar els errors i les ferides al llarg del temps, de generació en generació i de mil·leni a mil·leni.

La veritat sobre qui som vertaderament no és un luxe. La consciència no és una part de les persones equiparable a una extremitat o a una característica genètica, com qui té els ulls verds o les dents petites. La consciència és un element fonamental per a poder tenir clar què fem en aquest moment de vida que ens ha tocat viure. En termes comparatius pobres, es podria dir que és una brúixola, perquè et dóna pistes sobre qui ets, què has vingut a fer i quines són les teves prioritats i valors.

Com ho aconsegueixes això? A través de la coherència. La consciència aporta coherència a la vida a través de la connexió del cervell amb la ment, o del que vindria a ser el mateix: l’alineació del cap i el cor. L’error més greu que podem cometre amb les generacions que han de quedar-se en aquest món al nostre lloc és fer-los creure que la ràbia, la venjança, la mala sort, la pena, les frustracions, la violència, les il·lusions trencades… són reals.

El millor que podem fer per a nosaltres mateixos i per al futur de les generacions és assentar les bases del bon funcionament, coherent i responsable, del nostre cervell, i d’un correcte manteniment d’aquest. Deixar clar que, mentre que el dolor a la vida és inevitable, el patiment és una opció, una tira, i que aquest se’ns genera al nostre cervell quan perdem de vista qui som, què fem i que aportem de positiu en aquest món. Quan deixem de ser conscients.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s