Vídeos

Alliberar-nos del patiment

ÀUDIO: Tinc opinions infinites. Ja sabeu… tots tenim idees i opinions sobre tot, i també gustos, preferències. I allò que fa la consciència quan meditem no és dir: “D’acord, eliminem les opinions”. Això no és meditació en mindfulness. El mindfulness implica donar la benvinguda a les opinions i veure de quina manera estem enganxats en els nostres propis gustos i aversions. I veure de quina manera estem conduits per aquest tipus d’impuls d’aferrar-nos i identificar-nos o –en cas que no ens agradi i hi tinguem aversió– per la intenció de rebutjar (“això no ho vull, m’espanta, fora”). I amb tot això ¿qui pateix? Nosaltres. Patim si ens hi aferrem. Patim si ho rebutgem.

Per tant: si la meditació en mindfulness és l’alliberació del patiment, l’única cosa realment que ens pot alliberar del nostre propi engany, la nostra pròpia bogeria, la nostra por i la nostra manca de confiança en nosaltres mateixos és aquesta mateixa essència de l’ésser que ja està bé –sempre ho està. La gent que ve a la nostra clínica i pateix de malalties del cor o dolor crònic tenen aquestes malalties greus però des del centre no intentem treure les malalties als pacients o “arreglar-les”, només invitem la gent a que donin la benvinguda a totes les dimensions de la seva experiència. Que facin amistat amb aquesta experiència viscuda en el cos encara que això sigui l’últim que desitgin fer, de tal manera que donen la cara a la intensitat del dolor en el cos o en el cor, i l’abracen.

Quan fem això, el dolor canvia. Sovint el cor, així com el cervell, la pell i els ossos tenen les seves “orelles” per escoltar aquest missatge, i el dolor comença a canviar, perquè som un organisme complet biològicament unificat. Quan ens alineem en una certa manera amb el mindfulness, la fisiologia ens acompanya. Tenim estudis universitaris que demostren que en un programa de 8 setmanes d’entrenament mindfulness vivim molts canvis fisiològics en el cervell, i no només al còrtex prefrontal sinó també en regions com l’hipocamp, relacionat amb l’aprenentatgge, la memòria… i amb altres regions del cervell que, de manera conjunta, col·laboren per a ajudar-nos “navegar” per la vida –prendre decisions sobre què és valuós i què no, què em causarà més dolor i què no, què em fa feliç i què no…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s