Tècniques

La meditació lliure ajuda a processar emocions i pensaments

Us deixo un article aparegut al diari Abc.

La meditació lliure ajuda a processar emocions i pensaments

Un estudi mostra que deixar fluir imatges, records i pensaments potencia la xarxa neuronal que ens ajuda a «assajar» situacions futures i millorar l’empatia.

La llista de beneficis que comporta practicar la meditació es va fent cada vegada més llarga: ajuda a disminuir el dolor i l’ansietat, és eficaç també després successos vitals impactants, perquè redueix l’estrès prostraumàtic; fa més fàcil deixar de fumar… En definitiva, la meditació sembla modificar l’estructura del cervell perquè funcioni millor, segons alguns estudis. I els resultats es poden palpar en tot just un parell de mesos d’entrenament.

Però qui es decideixi a provar aquest mètode, que ja és gairebé una panacea, pot perdre’s entre els molts tipus de meditació. Són tots igual d’eficaços? Quin tipus triar? Aquesta és la pregunta que s’han fet un grup d’investigadors de tres universitats: la Sueca de Ciència i Tecnologia de Noruega, la d’Oslo i la de Sydney.

D’entre els científics que han participat en la investigació, publicada a “Frontiers of Human Neuroscience“, alguns practiquen habitualment aquesta tècnica capaç d’aquietar la ment i disminuir l’ansietat. Entre ells, Svend Davange, de la Universitat d’Oslo, que està convençut que una bona investigació en aquest tema depèn de tenir un equip que pugui combinar l’experiència personal en meditació i una actitud crítica cap als resultats.

Dues formes de meditar
Així que es van posar mans a l’obra per aclarir quina tècnica podria ser la més efectiva. Per a això van partir de la base que hi ha dues formes fonamentals de practicar-la, sigui quin sigui el nom que rebi. La primera consisteix a focalitzar l’atenció en la respiració o en pensaments específics, de manera que se suprimeix el lliure vagar de la ment i s’impedeix que s’ocupi en altres pensaments. L’estar ensimismat o estar a la lluna són considerats distraccions que obren la porta a la ruminació (donar-li voltes improductives a les coses), així com a l’ansietat i la depressió. I per tant l’objectiu d’aquesta meditació, anomenada directiva, és reduir-los.

L’altre tipus de meditació es pot anomenar lliure o no directiva. També es focalitza en la respiració o en un so (oommm), però es permet el lliure fluir de pensaments i imatges. En aquest cas, es considera aquest vagar espontani de la ment com a part del procés de meditació.

S’ha proposat que les formes de fer meditació que permeten que els pensaments espontanis, imatges, sensacions, memòries i emocions flueixin lliurement poden ser més eficaços a l’hora de reduir l’estrès, incrementat la consciència i acceptació de les experiències amb algun significat emocional.

Xarxa neuronal per defecte
Alguns estudis d’imatge han mostrat que hi ha una xarxa d’àrees corticals, denominades en conjunt xarxa neuronal per defecte, que incrementa la seva activació quan el cervell no està ocupat en res en concret. Aquesta xarxa per defecte està més activa com més erràtics són els nostres pensaments, és a dir, com més abstrets estem.

La xarxa cerebral per defecte que s’activa mentre estem a la lluna (vagant de pensament en pensament) inclou l’escorça medial prefrontal, l’escorça cingulada posterior, el lòbul parietal inferior, l’escorça temporal lateral, l’escorça prefrontal dorsomedial i l’hipocamp.

En aquest estat experimentem una barreja de records, plans de futur, pensaments i experiències personals, que flueixen sense cap control, el que es coneix com a activitat introspectiva o centrada en un mateix (d’aquí la paraula embadalir). Aquest funcionament per defecte del cervell és de gran importància i està implicat en malalties neurològiques que van des de la depressió major a l’Alzheimer.

Estudis recents suggereixen que aquesta dispersió del pensament i l’activació de la xarxa neuronal per defecte podria tenir una funció adaptativa més enllà de la mera rumiación i de permetre’ns somiar desperts.

Simulacions mentals
Aquests efectes adaptatius beneficiosos podrien incloure “simulacions” mentals de situacions que requereix la recuperació de records de la memòria autobiogràfica per imaginar el futur i per permetre’ns també posar-nos al lloc dels altres (empatia).

D’acord amb això, una interessant qüestió seria esbrinar quin dels dos tipus de meditació afavoreix una activació major d’aquesta xarxa neuronal per defecte, donades les seves possibles avantatges.

En general, s’assumeix que la meditació, qualsevol que sigui el seu enfocament, aquieta la ment especialment a les persones experimentades en aquesta tècnica. Però en realitat mai s’ha mesurat de manera objectiva, sinó únicament mitjançant qüestionaris. I gairebé tots els practicants veterans asseguren que la seva ment vaga almenys durant la meditació, independentment de la tècnica que utilitzen.

Els autors conclouen que aquest tipus de meditació no directiva és més eficaç a l’hora d’ajudar-nos a processar els pensaments i sentiments”


Però en aquest estudi s’han proposat comprovar-ho de forma objectiva. Per a això s’han sotmès 14 experimentats meditadors Acem a una ressonància magnètica funcional per veure què passa en el seu cervell mentre practicaven la meditació de forma no directiva, l’habitual en aquesta tècnica, i després controlant la seva ment perquè no es dispersi (directiva).

L’objectiu de la investigació va ser determinar si la meditació no directiva provoca l’activació de la xarxa neuronal per defecte. “La nostra hipòtesi és que acceptar el flux espontani de pensaments, imatges, sensacions, memòries i emocions com a part de la meditació, sense afavorir-les, reduir-les ni avaluar-les, podria incrementar l’activació d’aquesta xarxa en major mesura que les tècniques que posen més èmfasi en focalitzar l’atenció”, expliquen els investigadors.

I això va ser precisament el que van trobar, un augment d’activitat a la xarxa per defecte, la mateixa que està activa quan no fem res especial i estem abstrets. I dins d’ella, durant la meditació no directiva el major augment tenia lloc a l’àrea del cervell on es processen pensaments i sentiments. Per això mateix els autors conclouen que aquest tipus de meditació no directiva és més eficaç a l’hora d’ajudar-nos a processar els pensaments i sentiments. En definitiva, a l’hora de buscar aquest anhelat estat de pau, concentració i major consciència d’un mateix.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s