Uncategorized

Aversions: les enemigues llunyanes de l’agraïment

Estic segur que podeu mirar enrere i pensar en dies en què heu estat embogits pel bon humor d’algú altre. Aquest algú és feliç i somriu, i va per la vida saltant d’alegria deixant una estela de joia al seu pas, mentre tu per dins remugues: “Per què coi estarà tan feliç?!” Això és el que el budisme anomena arati.

De vegades estem ressentits de la bona fortuna dels altres. Recordo, per vergonya meva, estar amb uns amics quan jo tenia 20 anys i veure que els va tocar el primer premi d’una rifa –un vol a París per un cap de setmana, a més d’allotjament en un hotel. Susie, que era una de les persones que van guanyar el premi, va arribar ballant cap a mi amb els seus ulls brillants i un enorme somriure a la cara. “He guanyat un cap de setmana a París!” em va dir, gairebé amb l’explosió d’alegria. Jo estava tan gelós i ressentit que ni tan sols podia tornar el somriure. Això també és el que el budisme anomena arati.

I aquí tenim la vella dita: “Cap bona acció queda sense càstig” (No good deed goes unpunished). Sembla que sempre hi ha algú disposat a criticar quan t’ofereixes voluntàriament per fer alguna cosa que beneficiï a d’altres. Aquesta actitud és arati també.

Arati és el que es diu l'”enemic llunyà” de mudita o el que és el mateix: l’apreciació o agraïment alegre/joiós. L'”enemic llunyà” és un terme que significa “contrari de la qualitat que es considera.” De tant en tant m’he estat referint a un manual de meditació del primer segle anomenat el Camí de l’Alliberament (Path of Liberation, the Vimuttimagga) […]. Aquest llibre, que pot ser el manual més antic de meditació budista, diu que la manifestació de l’agraïment o apreciació joiósa és “la destrucció de desgrat” (la destrucció de les aversions o d’allò que no ens agrada). Així que el desgrat (arati) és el contrari de l’apreciació o agraïment alegre/joiós.

L’aversió és una enemiga nostra, ja que destrueix l’agraïment joiós. I per tant, l’apreciació joiosa al seu torn destrueix l’aversió. Arati és una paraula pali amb una construcció gramaticalment negativa: combina el prefix a- negatiu amb la paraula “rati” que significa amor, afecció, plaer, gust per les coses, afició o fins i tot delit. (L’expressió pali “ratiṃ karoti” significa “fer l’amor”!) Així que estem parlant de la manca de totes aquestes qualitats.
[…]
En un comentari del llibre s’indica què cal fer amb l’arati: L’alegria ha de ser practicada sense por de les aversions, perquè no és possible practicar l’alegria [agraïment joiós] i estar descontent amb morades remotes o amb coses connectades amb el més alt profit al mateix temps.
gratitude_harte
El que indica el llibre en aquest cas és que no podem tenir l’apreciació alegre si no podem gaudir de les coses senzilles (“morades remotes”) i si no podem valorar i apreciar les coses bones (“les coses connectades amb el més alt profit”).

Però arati pot ser més subtil que això. Pot ser qualsevol tipus de resistència o aversió a les coses beneficioses. Quan no podeu ser molestats mentre mediteu, tot i que sabeu que és bo i que us fa la vida millor, això és arati.

Quan estem en un estat arati les coses beneficioses es perceben com a avorrides o com una molèstia o com una font d’avorriment dolorós. El llibre ens parla de la nostra incapacitat per gaudir de les “morades remotes”, el nostre equivalent modern sobre aquestes podria ser un recés d’un dia al nostre centre local de Dharma, que sembla una gran idea al moment de reservar el seu lloc amb anticipació, però que a mesura que el dia s’acosta els ànims s’enfonsen. L’anar de retir en aquest estat sembla una tasca avorrida. I, no obstant, si superes la teva resistència i hi vas, et trobes amb que has passat un dia amb gent interessant, emocionalment positiva i que és una delícia. Trobareu que practicar i parlar del Dharma és atractiu i inspirador.

Una cosa que pots fer per superar l’aversió és simplement l’experiència de la resistència amb l’atenció plena, deixar anar i triar ativament de no creure totes les històries que el cap genera sobre el per què esteu cansats, o per què serà avorrit l’esdeveniment…
[…]
Arati és un estat de sofriment i patiment, de manera que mentre mediteu podeu notar aquest sofriment, conscient en el punt on es troba en el cos, i enviar pensaments de compassió: “Tan de bo estiguis bé, tan de bo siguis feliç”. Això ens pot ajudar a estovar i dissoldre aquesta tancada sensació d’opressió que ve amb l’arati, i obrir-nos a sentir la veritable alegria per l’altra persona.

O bé, podeu també tornar a connectar amb la gratitud i l’estima per tal de contrarestar la vostra desconnexió. Podeu portar de manera consicent a la ment conscient tot allò positiu. He parlat de diverses maneres com podem fer això. Podem recordar les qualitats positives dels altres i desitjar-los que aquestes qualitats, i la felicitat que ve d’ells, creixin i es desenvolupin. Podem recordar totes les nostres coses bones, dient-nos cap a dintre “gràcies” per totes les coses que normalment donem per fet, ignorem o fins i tot per aquelles de les quals ens queixem. Podem tenir en ment la gent amb qualitats positives i deixar-nos inspirar pel seu exemple. Fins i tot podem, simplement, desitjar-nos bé a nosaltres mateixos, i recordar que volem ser feliços i volem evitar el sofriment.

Aquest és tot el treball que hem de fer per superar els prejudicis i la negativitat de la ment. Però és una feina noble. I és necessària si volem viure amb alegria.

Text de Bodhipaksa. Podeu llegir l’original clicant aquí.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s