Uncategorized

Medita amb una intenció i no amb objectius

Avui deixo aquí un article del sempre recomanat Ed Halliwell, on l’escriptor i coautor de Mindful manifesto hi assegura que només quan meditem pel nostre propi bé, sense buscar aconseguir alguna cosa, és quan ens trobem amb els resultats que estem buscant.

Medita amb una intenció i no amb objectius
Vaig arribar a la meditació després d’anys d’intentar millorar la meva vida. Jo havia estat atrapat en una depressió per un llarg temps, i la meditació era l’última opció d’una llarga llista de remeis que havien d’alliberar-me de la penombra. No obstant això, va passar una cosa curiosa quan vaig seguir les instruccions donades, vaig descobrir que era impossible meditar i lluitar al mateix temps.

La lluita encara la vaig continuar fent, esclar, però això només em passava quan estava “intentant meditar”, i hi afegia les meves pròpies expectatives o metes a la pràctica, o quan no em molestava per meditar, i simplement deixava arrossegar-me pels meus hàbits mentals. Quan vaig començar a meditar de debò (romandre present, obert a l’experiència, tornant quan la ment vagava), les ganes d’intantar, amb esperança, que les coses siguin diferents, o el rendir-me al desànim, a la desesperança i la por… tot això va començar a desaparèixer. En el seu lloc van arribar indicis de la pau que havia estat buscant desesperadament.

Sovint veig el mateix ara en l’inici dels practicants. Molta gent ve al mindfulness amb el desig de ser rellevat de l’estrès i la dificultat, però només quan practiquen la meditació pel seu propi benefici, en lloc de tractar d’aconseguir alguna cosa d’ella, és quan troben els resultats que buscaven. Això fa que la qüestió de l’esforç sigui una trampa una mica difícil.

L’alleujament arriba quan ens adonem que no necessitem provar de ser una cosa que no som”


Realment sí que hi ha alguna cosa que hem fer. Per tal de fer un descobriment sobre el poder de deixar anar hem d’aparèixer (estar presents), hem d’estar disposats a aprendre, escoltar i comprometre’ns amb les actituds i les pràctiques suggerides. Però és fàcil de convertir aquest esforç en un “lluito per meditar” o per contra, en un deixar anar propi de “no em preocupa gens, simplement passo l’estona, deixo vagar la ment i faig el que em vingui de gust”.

Objectius vs. intencions
He trobat que és útil distingir aquí entre les intencions i els objectius. Quan fem del mindfulness una meta o objectiu, per definició ens hem mogut fora del moment present: hem creat una discrepància entre el que estem vivint ara i el que ens agradaria que succeís. Això condueix inevitablement a la tensió –podríem començar a jutjar la nostra experiència actual (o a nosaltres mateixos) com a “no prou bona”, “inacceptable”, o “m’he de deslliurar d’això”. […]

Per la seva banda, fer del mindfulness una intenció és molt diferent. Les intencions es troben (i retroben) en el present, amb la qual cosa amb només amb una intenció, ja hauràs aconseguit el que et proposaves fer (ben fet!) Una intenció no pot fallar, ja que passa en aquest moment present. Amb una intenció, no hi ha resultat, allò que es requereix és simplement la connexió amb el nostre present triat. “Jo només vaig a practicar, per veure què passa.” Per tant convidem a la curiositat i al sentit de l’experimentació: “Bé, això és interessant, em pregunto què passarà ara”. La intenció té força, ja que està arrelada en la realitat, però també té flexibilitat –agafar-nos a una intenció no vol dir les nostres accions no puguin canviar, en base al que descobrim.

Les intencions vénen des de l’interior, mentre que les metes o objectius són externs. En la connexió amb una intenció, no hem de buscar un altre lloc per a la satisfacció –el que desitgem ja és aquí com una llavor dins nostre. És possible que tinguem alguna orientació i formació per conrear aquesta llavor, però l’alleujament arriba quan ens adonem que no necessitem tractar de ser una cosa que no som.

El benestar ve de deixar-nos anar de la lluita: aquesta és la manera d’arribar a la meta”


[…] És cert que l’objectiu tradicional de la pràctica és alleujar el sofriment. És útil saber això, en cas contrari no podríem inspirar-nos per a començar, […]. Però ens veiem amb dificultats quan lluitem per assolir aquesta fita directament, i no a través de la creació de les condicions perquè passi a través de la gràcia. És una mica com tractar d’agafar la son: ajuda si et prepares el llit i apagues el llum, però si segueixes tractant de deixar-te anar per dormir-te, simplement no ho aconseguiràs. En algun moment has de confiar i deixar-te anar.

Entregar-nos a la pràctica de la consciència i la compassió, obrir-nos, treballar i aprendre del que passi el millor que puguem. Aquestes són útils intencions en pràctica de l’atenció plena. Podem deixar que aquestes intencions ens portin quan sembla que no hi ha massa per fer, o quan creiem que no estem rebent el que ens agradaria de la nostra pràctica. El benestar ve de deixar-nos anar de la lluita: aquesta és la manera d’arribar a la meta.

Llegiu l’article original aquí.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s