Uncategorized

Sentir compassió per un mateix ajuda a superar problemes emocionals

L’autocompassió és una manera diferent de tractar les teves emocions. Implica acceptar-les tal com són, reconèixer que tots cometem errors i que no tens per què sentir-te malament per una cosa que forma part de l’experiència de ser humà.

En primer lloc, per sentir autocompassió has de ser plenament conscient del que estàs sentint quan comets un error, quan fiques la pota, et rebutgen, etc. Reconeix el teu dolor, ira, frustració, etc., i posa-li nom. Per exemple, pensa: “He dit una cosa que crec que no hauria d’haver dit i sento humiliació i menyspreu cap a mi mateix”. Limita’t a reconèixer i ser conscient del que ha succeït i has sentit sense jutjar ni criticar-te. Després, evoca sentiments d’autocompassió i tolerància cap a tu mateix.

Per practicar, imagina que ara mateix estàs sentint compassió per alguna persona a qui vols que està patint. Centra’t en el que sents, en el que li diries i en el que faries i després projecta tot això cap a tu. Per exemple, potser li donaries la mà i li diries “no et preocupis, jo t’ajudaré” i li desitjaries de tot cor que tot li surti bé i se senti feliç de nou. Fes això sovint al llarg del dia, per anar acostumant-te i, especialment, quan tu ho estiguis passant malament (per exemple, en cometre un error, fer el ridícul, etc.)

Una altra cosa que pots fer per practicar és escriure una carta d’autocompassió. Un estudi va trobar que escriure una carta d’aquest tipus un cop al dia durant set dies produeix un augment en la felicitat i una disminució dels símptomes de la depressió.

L’alta autoestima sense autocompassió no és una autoestima real”


Per escriure aquesta carta, pensa primer en alguna cosa que et fa sentir malament amb tu mateix (un error comès, problemes de pes, defectes que consideres tenir, etc.) Després imagina una persona que t’estima i t’accepta incondicionalment, i que és compassiva i amable amb tu. Imagina que pot veure totes les teves debilitats i tot el que no t’agrada de tu. Després escriu una carta adreçada a tu des de la perspectiva d’aquesta persona. És a dir, escriu el que aquesta persona compassiva et diria a tu. Quan acabis, guarda la carta durant una estona i després torna a llegir sentint la compassió que emana d’ella.

Investigacions sobre la compassió cap a un mateix
En una investigació, Kristin Neff i els seus col·laboradors van comparar les persones amb alta i baixa autoestima amb persones amb alta autocompassió. Van descobrir que si una persona té una autoestima alta però una baixa autocompassió, es veu tan afectada pels successos que ataquen la seva autoestima com les persones amb autoestima baixa.

Per exemple, quan havien d’escriure sobre les seves debilitats, les persones amb autoestima alta i baixa es posaven igual d’ansiosos, mentre que les persones amb alta autocompassió, no es veien tan afectades. També van trobar que les persones amb més autocompassió usaven més el pronom personal “jo” quan escrivien sobre les seves debilitats i feien referències a altres persones, com a amics o familiars, més sovint. “Això suggereix que la sensació d’interconnexió inherent a l’autocompassió juga un paper important en la seva capacitat per esmorteir l’ansietat”.

Una altra d’aquestes investigacions es va centrar en les reaccions de les persones en situacions en les que podrien sentir humiliació, vergonya o sensació de ridícul. De nou, van veure que les persones amb alta autocompassió tenien menys probabilitats d’experimentar aquests sentiments o els experimentaven en menor mesura. De fet, tendien a pensar que tothom fica la pota de tant en tant o que a llarg termini no té molta importància. Per contra, tant les persones amb alta com baixa autoestima tenien més probabilitats de tenir pensaments com “sóc un fracassat” o “desitjaria morir-me”. Per tant, l’alta autoestima sense autocompassió no és una autoestima real perquè només pots aconseguir-la quan tens èxit però la perds quan fracasses en alguna cosa, quan fiques la pota o quan ets rebutjat.

Un estudi realitzat per Natasha Odou i Jay Brinker, de l’Australian National University, amb persones amb trastorn obsessiu, va trobar que escriure sobre una experiència negativa des d’un punt de vista autocompassiu millora significativament l’estat d’ànim en permetre processar les emocions negatives, en comptes de evitar-les.

Llegiu l’article original aquí.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s