Uncategorized

Què s’entén per ‘mindfulness’?

El concepte de ‘mindfulness’ no és nou, de fet el seu origen es remunta a més de 2.600 anys, als temps en que va viure Buda –possiblement fins i tot en faci més. El concepte va néixer en el context d’un camí que buscava enfrentar i superar el patiment humà. El Buda no era un déu sino un ésser humà que buscava una resposta a allò que ell mateix va denominar “noble patiment”, com ho assenyala Hanh (2000):

“Durant 45 anys Buda va dir un i altre cop: “Només ensenyo el patiment i com transformar-lo””.
(pp.11)

Des de la seva gènesi, el mindfulness va néixer com una práctica que busca afrontar el patiment, és a dir, poseeix un sentit terapèutic. La paraula ‘mindfulness’ no té una traducció exacta, es tradueix com: plena presència o atenció o consciència plena (Vallejo, 2006), pero aquests termes no capturen del tot el sentit del concepte, ja que o bé reflecteixen parcialment el que significa, o tenen un marcat èmfasi psicologista.

D’acord amb el que assenyala Hanh, el mindfulness (Smrti en sànscrit) poseeix 2 components:

1. Concentració (Samadhi en sànscrit)
La concentració és l’atenció dirigida a alguú o alguna cosa durant un temps específic.Es refereix a la capacitat de mantenir l’atención un temps en un objecte: hi ha concentració quan una persona mira per un parell de minuts la fulla d’un arbre sense distreure’s, sense pensar en cap altra cosa, ni mirar cap altre objecte.

La concentració no és sols un exercici mental, sinó que és un víncle d’unió entre qui observa i allò observat, en aquella atenció no hi ha separació entre observador i observat, i per tant en aquesta acció es trenca el dualisme.

2. Comprensió profunda (Prajña en sànscrit)
La comprensió profunda implica tenir un acostament profund i sentit a allò observat, poder contemplar-ho amb la major profundidad possible i la menor interferència dels propis prejuicis, juicis o interessos personales, o més ben dit: essent conscient d’ells i distingint-los del fenòmen observat.

La comprensió profunda implica un alt grau d’amplitud de consciència, mirar el fenomen i les seves arrels. Un exemple: si tenim una poma sobre la taula, diferents persones poden tenir molt distintes experiències i qualitats de percepció en mirar la poma, Per tant, podem tenir el cas d’un que passa pel davant mirant rápid a la poma porquè té pressa, i probablement ingui una comprensió molt superficial del frit, mentre que una altra que observa amb més atenció podria detenir-se a mirar-la manzana, y adonar-se, per exemple, que está sobre un plat, que es roja, gran, que té una pell granulada i que és fresca.

La comprensió profunda és la fondària amb què s’entén un fenomen i aquesta comprensió, a l’igual que la concentració, és una práctica component del mindfulness.

En síntesi, mindfulness té com a components: la concentración, és a dir, una unió i atenció sostinguda en un temps definit, i una comprensió profunda, és a dir, el grau de penetració amb que són percibudes les coses.

El mindfulness aludeix a un estat de consciència que està íntimament lligat a una forma de percebre el món, i de com la persona l’està habitant.

Definicions de diversos autors:

“Mindfulness és mantenir viva la consciència en la realitat present”.

“Estar davant la despullada realitat de l’experiència, observant cada esdeveniment com si estigués passant per primera vegada”

“Prestar atenció de manera particular, com a propòsit en el momento present i sense judicis mentals”

“La capacitat humana universal i bàsica que consisteix a ser conscient dels continguts de la ment, moment a moment”

“Donar-se compte del moment present amb acceptació”

Germer (2005) enuncia vuit components centrals del mindfulness:

(1) No conceptual: prestar atenció i conciència sense centrar-se en els processos de pensamient implicats, des d’una mirada més integral, incloient-hi sensacions, percepcions i emocions;
(2) Centrat en el present: el mindfulness sempre es dóna en i sobre el moment present, aquí i ara;
(3) No valoratiu: no pot experimentar-se plenament alguna cosa que es desitja que sigui canviada o d’una altra manera, per tant, en la pràctica existeix aceptació primordial d’allò que passa a cada instant;
(4) Intencional: sempre hi ha la intenció directa de centrar-se en alguna cosa, i de teornar-la a aquesta cosa en cas que se’n vagi;
(5) Observació participativa: no és una observació distanciada, implica en nivells profunds la ment i el cos de l’observador participant;
(6) No verbal: l’experiència mindfulness no té un referent verbal, sinó emocional i sensorial;
(7) Exploratori: obert a l’experimentació sensorial i perceptiva, no focalizat en els coneixements que ja es tenen i
(8) Alliberador: cada moment d’experiència viscuda plenament és una experiència de llibertat.

Llegiu l’article original: http://www.mindfulness-salud.org/articulos/mindfulness-y-cambio-terapeutico/

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s