Uncategorized

Observar profundament la depressió

Us deixo una entrada al blog de la sempre recomanada Elisabeth Mattis Namgyel, sobre la depressió. Espero que sigui útil per als qui podeu pensar que, en practicar la meditació, topeu amb energies o sensacions o emocions denses de depressió que no sabeu exactament com treballar-les.

El que anomenem “depressió” pot ser el catalitzador d’un gran aprenentatge i discerniment espiritual si podem portar-lo a la llum de la pràctica. Crec que és important esmentar abans de començar, que jo no estic suggerint una cura per a la depressió clínica profunda […].

Hi he pensat molt, en la depressió. Què és exactament? Sembla que les persones ho descriuen de diferents maneres. Pots sentir que el seu sistema nerviós està disparat, pots sentir-te petrificat de por, és possible que de vegades quedis atrapat en un cicle en què tot sembla presentar-se com el teu enemic — coses que normalment no et molestarien semblen turmentar i molestar. La depressió també pot expressar-se com una sensació de pesadesa i falta de motivació o direcció. És interessant veure com […] la depressió pot sorgir en determinats moments del dia. […]

Però qualsevol que sigui la seva expressió, la depressió sembla tenir un fort component físic. Alguna cosa s’agita dins físicament. Seria difícil dir si la depressió es va iniciar amb una malaltia física, o que algun tipus d’estrès circumstancial exterior va instigar un desequilibri físic. Jo no crec que es pugui separar l’estat d’ànim del cos físic. Quan el cos es relaxa, la ment també ho fa, i també a la inversa. En el sistema de la medicina tibetana parlen de pertorbació Lhung, el que bàsicament vol dir que el flux de la respiració i l’energia –l’energia canals subtils– es bloqueja en el cos.

La pràctica d’observar profundament la depressió
Jo recomanaria permetre sentir la sensació de la depressió sense etiquetar-la o decidir per tu mateix/a que ja saps què és. Si us plau, no la jutgis o la tractis amb duresa. En el moment en que “això” es converteix en una “cosa sòlida” en la teva ment, s’atura el flux d’energia en moviment. Però si et dediques a observar-ho de manera més propera, no trobes res que puguis anomenar “depressió”, més enllà d’una ràfega de canvi de sensibilitat. Per observar les coses més de prop, sense tractar de bloquejar qualsevol cosa o jutjar, pren una mica de curiositat i coratge. Simplement el fet de no reaccionar és contrari a les teves tendències de contraure’t i tractar de protegir-te. Però en realitat és aquest tipus de reactivitat i d’autoprotecció en que crea tant dolor.

Al matí, o just quan la depressió sembla sorgir, pots seure (o fins i tot estirar-te d’una manera relaxada o fins i tot seure enmig de la natura) i portar la teva consciència al seu cos. Pots començar per la part superior del cap i realment deixar-te experimentar la sensació de cada part del seu cos. Deixeu-vos experimentar el moviment de la sensació fins i tot en les parpelles, els porus de la pell, les orelles… […] Fixeu-vos en la vostra contracció o rebui, i com deixeu de respirar, i quan bloquegeu la sensació.

Si meditant trobes una àrea de bloqueig o una observació et remet dolor en aquesta zona, mira si hi ha alguna “cosa” singular allà que es pugui anomenar “depressió”. Una vegada més, si investigues acabes de trobar una ràfega de sensacions. No jutgis res… deixa que “això” s’expressi. No voler que “això” hi sigui és el major impediment per a destensar i relaxar la zona. Jo a això li dic ‘bloqueig’. És una agressió a la vitalitat natural de la ment i el cos. Alguna cosa s’està expressant a través de causes i condicions… ¿pots deixar-la treballar per si sola? Totes les coses –l’alegria, la desesperació, l’avorriment, la claredat…– sorgeixen basades en causes i condicions. Potser no està al teu abas saber totes aquestes causes i condicions, però la qüestió és no aferrar-se a un ideal sobre allò que es considera bo o còmode. La qüestió principal de la pràctica és deixar que sorgeixen i es dissipin, i donar-li a aquest fenomen espai per moure’s. Respongueu amb la no violència, el que significa, “no bloquegeu.”

Com podem treballar amb la rica energia de la ment?
M’adono que de vegades és molt difícil anar a treballar i interactuar amb altres o prendre decisions quan hi ha una gran quantitat de pertorbació energètica. Però jo no sé fins a quin punt es podria dir que la pràctica de la meditació instiga a la depressió. Em sembla que en el moment en què et dones el temps per practicar, tot allò que has estat tractant d’evitar o de distreure surt a la superfície. Sí: la pràctica és la voluntat de mirar la ment directament. Sorgiran moltes coses, però aquestes coses no són essencialment un problema. Durant la pràctica, la pregunta és: “Com treballar amb els la rica energia de la ment?” Quan comences a fer-te aquesta pregunta significa que et trobes al punt de partida de la pràctica. Pràctica genuïna requereix humilitat i obertura a l’experiència.

És important entendre que la pràctica de la meditació tracta de la llibertat i d’aprendre a gaudir de la ment. Sovint parlo de com, quan jo estava en un llarg retir, de vegades només era capaç de suportar el 10% de l’activitat de la meva ment. Volia sentir-me bé i familiaritzar-me amb les coses que em passaven per la ment i em vaig sentir desafiada quan van sorgir dificultats, com la solitud, la depressió o el dolor físic. Quan vaig experimentar la relaxació o l’alegria vaig tractar d’aferrar-m’hi a ella. Així que jo tenia un munt d’aferracions i rebuig en la meva meditació.

[…] Recordo com de sola em vaig sentir. Era com una profunda solitud primordial –un sentit de desesperació. […] Llavors vaig decidir que ja no volia bloquejar ni evitar la soledat mai més. Em va entrar curiositat. Vaig començar a veure que aquesta solitud era molt profunda. Tenia la seva pròpia vitalitat subtil. Vaig començar a gaudir, llavors, profundament, d’aquesta solitud. La meva capacitat per admetre que en la meva experiència s’havia potenciat va fer, de sobte, que comencés a notar que no només m’agradava el 10% de la meva experiència, sinó de vegades el 20%, 40%… de vegades el 100%! A vegades pensava: “Que vingui! Que torni!” Crec que aquest és el punt de la pràctica: no mantenir-nos aferrats al que volem ni rebutjar les coses que trobem incòmodes. La “depressió” ens dóna aquesta oportunitat.

El meu mestre sempre diu que la felicitat és el resultat de no agafar i rebutjar res. […] Si aquest no és el progrés espiritual, què és, doncs?

[…]

L’actitud bàsica o l’esperit de la pràctica és fer-ne de tot una oportunitat. Si recordem que el discerniment ve de la inclusió de la vida, tot el que sorgeix serveix per augmentar la nostra confiança, el creixement i la compassió. Això no és una actitud o enfocament convencional, sinó que allibera la ment, és el resultat de la pràctica real.

 

 

Looking Deeply into Depression

Advertisements

2 thoughts on “Observar profundament la depressió

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s