Uncategorized

Pertorbacions i els seus antídots

“Fear is the path to the dark side. Fear leads to anger. Anger leads to hate. Hate leads to suffering.” – Yoda

Sovint se’m passa pel cap un victimisme exagerat que em fa pensar que és impossible que jo hagi pogut patir tant. Que si m’ha passat això, que per què em va passar allò altre, que si sóc massa jove per haver sentit allò… i la frase per excel·lència del meu ego: per què m’ha hagut de passar a mi? En meditar per una llarga estona, però, trobo consol en l’alineació dels meus pensaments amb la consciència: tot té un per què, encara que sigui increïble per al nostre ego o que no sigui entenedor per a la resta del món.

Efectivament, el patiment m’ha fet entendre que el principal problema el tinc jo. La matèria prima amb què treballem els meditadors és el patiment. Per què, si no, ens posaríem a meditar, si no és per a millorar la nostra salut mental –i la física, de retruc? I millorar suposa eliminar el patiment a través del seu origen. El patiment, en la forma que sigui, està fent la funció d’allò que els orientals en diuen “despertar”. En meditar obrim les portes al patiment, cridant subtilment la nostra força interior i valentia –i la resta de qualitats bones que tenim– per a què despertin i es quedin per sempre amb nosaltres, i així les puguem manifestar.

En certa manera l’experiència del patiment en les persones s’assembla a l’aprenentatge més bàsic i planer que experimentem els animals, basat en l’encert-error: anar descobrint quines són totes les opcions que haig de descartar i quines són les bones a través de l’experiència. Fa poc parlava amb un conegut sobre un tipus de patiment molt humà, molt compartit i alhora molt amagat en les societats occidentals. En la conversa me’n vaig adonar de com el mateix patiment ens va revelant, a través de l’experiència nostra, tots els secrets de la vida, de la felicitat i del plaer, ell sol. I com nosaltres estem tan encegats que mai no ens n’adonem dels seus missatges.

El patiment em recorda a una senyal d’alerta, com una alarma d’aquelles estridents, de submarí transatlàntic. El patiment és l’alerta màxima dirigida cap a tu únicament i exclusiva; a tu que ets el capità de l’embarcació i l’únic que condueix i direcciona el rumb de la nau: et diu que tens pertorbacions internes, que no continuis funcionant així, que el problema és únicament teu, i que treballis les teves pertorbacions. Què fem, però, davant del patiment? Triem la reactivitat: busquem culpables fora o dins nostre, lamentem el passat, projectem cap al futur, ideem sortides paral·leles… i perpetrem encara més el problema.

Les històries que ens creem sobre nosaltres provenen de l’odi/aversió i de l’aferrament”

El patiment és bàsicament un senyal que t’indica que no estàs detectant l’arrel del problema –les pertorbacions internes teves– i que tampoc no estàs treballant-les per a neutralitzar-les. Des d’un manual pròpiament budista –i sense necessitat que ho siguis per a entendre’l o aplicar-lo– es pot accedir a l’enteniment del patiment i el treball per a posar fi a aquest. El patiment compta amb tres indicadors principals: la ignorància, l’aferrament i l’aversió o odi.

El patiment, doncs, pot ser un indicador de la teva ignorància. Què has d’aprendre, doncs, per tal d’eliminar el patiment? Pot ser que necessitis entendre el més bàsic que s’ha d’aprendre en meditació: la vida no és allò que passa allà fora sinó això que passa aquí a dins. Aquesta realitat és molt simple i fàcil d’entendre, de fet ho és tant que no ens la creiem i tendim a complicar-nos la vida per tal de donar-li un “sentit” –el que vindria a ser un significat pròpiament egoic i no un sentit real.

De nou, cal tornar a repetir-ho: la vida, la teva vida, no és una història, ni dues ni quatre ni vuit-centes juntes, per molt que ho sembli. Demà mateix podríem morir i les històries sobre nosaltres mateixos deixarien de tenir sentit egoic i una continuïtat temporal. Tenint en compte això: per què no l’hi treus el sentit ara? Per què no fer desaparèixer les històries referents a tu ara, si després de morir deixaran de tenir-ne necessàriament? La antiignorància (terme budista) és allò que s’aplica a la ignorància per a treballar amb ella un cop l’has detectada: implica avançar-se a la ignorància per triar voluntàriament no perdre’t en les històries sobre tu i els altres. Per sota d’aquestes històries es troba la vida en majúscules, la que tu has triat viure. I no t’ha de passar desapercebuda.

Per altra banda, un cop entès que som ignorants i que hem de treballar amb aquesta ignorància, podem començar a observar els dos fenomens que sorgeixen de la ignorància i que podem estar arrossegant de fa temps: l’aversió o odi i l’aferrament. Aquests dos fenomens s’han de tractar tenint en compte la nostra ignorància. Si no ho fem així, continuarem lligats a les històries que inventa el nostre ego, bàsicament perquè aquestes històries es generen des de la ignorància i la sensació d’aferrament i la d’odi o aversió.

Tingueu en compte, com a exemple, una persona feliç, segura de si mateixa i tranquil·la: creieu que aquesta dedicarà massa temps de la seva vida a pensar per què va tenir tanta mala sort de caure i trencar-se el peu? O creieu que pensarà massa els motius per què aquell conegut l’odia tant? Penseu que planejarà fins a l’últim detall algun esdeveniment important que hagi de viure en un futur proper? Creieu que res li traurà la son? Que tindrà por de fallar o no ser prou bona? Efectivament una persona així tendirà a no crear històries paral·leles més enllà del que està vivint en el present. Les històries que ens creem sobre nosaltres provenen de l’odi/aversió i de l’aferrament. Si et desempallegues d’aquests dos, s’acaben les històries.

La detecció d’aquests dos fenomens, la seva desvinculació amb la teva vida “de fora” (la teva experiència exterior) i la conseqüent anul·lació de la ignorància, i finalment l’aplicació dels seus antídots –aplicar antiodi a l’odi, i antiaferrament a l’aferrament– configura un camí segur cap a la consciència.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s