Uncategorized

Quin passat tries?

La nostra relació amb els pensaments és molt simple: o ens els creiem o no ens els creiem. Què passa en aquesta relació de sí-no amb els pensaments? Un dels secrets més grans que es revela en meditar és que el sí ens ve per defecte, mentre que el no l’hem de forçar.

Us sonen les explicacions de científics d’arreu que asseguren que el cervell confón imaginació amb realitat? Només ens cal imaginar allò que no voldríem mai que passés per començar a tenir la tensió alta, els nervis a flor de pell, la ràbia encesa o l’odi a punt d’explotar. Efectivament, no cal que ho diguin els científics: el cervell no distingeix entre realitat i imaginació.

És possible que això es degui a molts motius, d’entre els quals s’hi troba l’elevat nivell de desenvolupament del cervell humà, l’alta capacitat de supervivència que hem desenvolupat al llarg de milenis d’existència o la societat en la qual ens trobem immersos, que continua sent completament inconscient. Sigui com sigui, com podem sortir d’aquest cicle de patiment?

En meditar hem de ser conscients d’aquesta “relació per defecte”: hem de conèixer-nos interiorment per saber que tots els pensaments que tindrem seran reals per a nosaltres, fins que finalment nosaltres, activament, amb esforç i dedicació, i amb actitud alliberadora, compassiva i positiva decidim que els pensaments no són reals, sinó només pensaments.

La millor manera de treballar això és amb el passat. El nostre passat, el que donem per descomptat, el que recordem a vegades potser sense voler, el passat amb el que ens basem per definir-nos, etc. Tot aquest entramat compta amb un pes enorme dins els nostres caps, ja sigui a nivell de pensaments com a nivell emocional.

Feu la prova en meditar: porteu a la memòria un episodi del passat del qual n’estigueu completament convençuts que és cert. Atureu-vos i pregunteu-vos: és això cert? Com que heu estat completament convençuts durant temps que sí, és molt probable que la resposta sigui ràpida: sí. Torneu-vos-ho a preguntar: esteu completament segurs que això és cert? Quan comenceu a dubtar-ho entrareu al bon camí: anar perdut i desconcertat és un bon símptoma en la meditació.

Aquest excercici és molt bo per a deixar-nos d’aferrar a les idees que tenim del passat, i que al seu torn configuren l’escenari del present que creiem viure i del futur que viurem. També és bo quan va dirigit a aquells records i vivències lligats a emocions que ens fan mal. En aquest darrer cas, torneu a l'”escenari del crim” o escena dolorosa i reviviu –sempre que estigueu en un lloc tranquil, còmode, i que l’experiència no us porti a un dolor emocional insuportable: aneu a poc a poc!– aquella part del passat que encara us acompanya.

En reviure-la, en posar-vos a la pell d’allò que va passar i que us va fer mal i posar-la sota qüestió, podeu fer l’exercici de no posar cares a les persones involucrades en l’escena. Una de les meves pel·lícules favorites, Eternal sunshine of the spotless mind, ho mosatrava bé: el protagonista, perdut en el mar dels seus pensaments (uns pensaments que creia reals perquè li feien plorar, patir, etc.), en un moment del film veu com aquests se li esborren del cervell, fins al punt que les persones amb les qui parla perden el rostre.

Seguint aquesta tècnica podeu arribar a la fase final: res del que us passa pel cap és cert. I si no és cert és perquè en el seu moment tampoc ho va ser. Encara que tothom pensi el contrari. Encara que vosaltres penseu el contrari. Encara que això us desmunti anys de creences falses. Encara que us sentiu perduts i sense identitat. Encara que això us deixi orfes de lligams emocionals amb els altres. Sigueu insistents contra tots aquests “encara”. Quan arribeu a un lloc de descans ampli, profund i renovador, sabreu quins són els resultats positius de meditar regularment. Llavors serà quan podreu triar el passat que més us convingui a vosaltres mateixos sense por de dubtar que, aquell que trieu, de ben segur que serà el més real.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s