Uncategorized

Para de posar-hi resistència: accepta-ho per solventar-ho

Sabies que resistir-te a una situació és el que causa la infelicitat en aquesta, en lloc de la pròpia situació en si? I això que vol dir?

Prenguem un exemple. Diguem que Diane va aconseguir un munt de problemes amb una despesa descontrolada i ara les seves targetes de crèdit estan al màxim: números vermells. És comprensible! Diane passa hores i hores preocupant-se per això. L’ansietat es converteix en pànic, i com més hi pensa en la situació i desesperadament intenta trobar una solució, més alterada es posa.

I com més fa això, més bloquejada i desequilibrada es torna.

Diane no ha après l’art de l’acceptació. Ella es resisteix a la situació per la que desitjaria que acabés, l’evita (no agafar el telèfon quan els seus creditors la truquen) i constantment visualitza el pitjor resultat possible.

Les seves converses interiors són més o menys així: “Tant de bo no hagués comprat aquest vol a Puerto Rico! Oh, si tant sols hagués pagat aquest bitllet quan vaig tenir diners! Merda, ara què faré? Si comencen a embargar-me el compte, estic fotuda! Com mantindré casa meva? Què faré ara??”

Tota la seva xerrada interna és sobre el passat –desitjant poder-lo desfer– i sobre prediccions negatives sobre el futur. Perquè ella furiosament s’ha quedat encallada en el problema i no pot veure més enllà de la solució.

Però, i si Diane aprèn a acceptar la situació? I si es digués a si mateixa: “Bé, aquí està la situació. La vaig crear amb les meves opcions, i no puc desfer aquestes eleccions. No em jutjaré a mi mateixa per aquestes eleccions: n’aprendré d’elles. En aquest moment, estic bé i estic acceptant aquesta situació. Prendré les mesures que pugui per manejar la situació, i permetré que les coses que no puc canviar evolucionin. No cal entrar en pànic. Quina és la petita cosa que puc fer en aquests moments que pugui em ajudar amb aquesta situació?”

No em jutjaré a mi mateixa per aquestes eleccions: n’aprendré d’elles”

¿Pots veure com aquesta conversa interior realment és més poderosa, i crea pau interior? Mentre que les anteriors xerrameques interiors eren completament estressants i creaven feblesa.

Per descomptat, la situació no desapareixerà per a Diane en acceptar-la. No obstant això… són més importants els seus pensaments i comportaments positius i proactius. En lloc d’una resposta de supervivència de vol o fugida (estrès) que ennuvola el seu pensament i la manté hiperconcentrada en el que pot sortir malament, Diane comptarà amb la presència d’un estat d’ànim tranquil per arribar a un pla viable. Pas a pas, es pot cavar a si mateixa un sot o pot sortir-se’n de l’embolic.

L’acceptació d’una situació no vol dir que estàs rendint-te. Simplement vol dir que estàs acceptant la seva existència i, en comptes de viure en el passat i en el futur, vius centrat en el present i penses en el que pots fer en aquest moment –incloent-hi la decisió de no fer res quan no hi ha res que es pugui fer. En aquest moment és quan es crea el futur.

En aquest moment, en esdevenir l’acceptació d’una situació, de deixar de resistir-se a l’energia que el va crear (els seus pensaments, sentiments, decisions i accions). És el que és –i ara és la teva oportunitat per destil·lar les seves lliçons i treure el màxim profit d’aquesta.

 

 

Llegiu l’article original aquí.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s