Uncategorized

“Sobre com va canviar la meva vida el mindfulness”

Avui deixo un testimoni colpidor, tendre i esperançador d’una meditadora de mindfulness. Barbara Buck, anglesa de 60 anys, explica al seu blog com la pràctica del mindfulness l’ha ajudada a superar parcialment ansietat, depressió, al·lucinacions i el seu pànic a viatjar.

“Sobre com va canviar la meva vida el mindfulness”

‘Waking up is ultimately something that each one of us can only do for ourselves’
(Jon Kabat-Zinn)

Crec que hi ha un problema amb el meu entusiasme pel mindfulness i per voler que altres es beneficiïn d’ell també. Lluito per mantenir-me en silenci, així que estic contenta de tenir aquesta oportunitat d’escriure sobre el meu propi viatge a aquest lloc web Everyday Mindfulness. Però Jon Kabat-Zinn sempre diu que és important no parlar de la teva pràctica massa amb altres persones, els altres tenen la seva pràctica. “No et molestis malgastar la seva energia en dir-li a tots com d’increïble és la meditació i el molt que t’ha ajudat en la teva vida quotidiana. Mai no diguis als altres que han de meditar” diu Kabat-Zinn. Trobo que és un bon consell, però difícil de posar en pràctica quan una cosa com la meditació ha canviat la meva vida tan profundament!

Jo sempre estava ansiosa, aprenssiva, amb una ment ràpida, imparable, que corria de preocupació en preocupació, sempre un pas per davant de mi: la planificació del que anava a dir mentre que l’altra persona estava parlant, la planificació del futur, des d’on podria aparcar el cotxe, de com anava a manejar la meva mort, de les preocupacions del passat, del per què havia dit o fet coses tan estúpides… Vaig suposar que tothom feia això, que les seves ments estaven plenes de coses que estaven pensant, coses que volien dir, tot el temps. Però la meva ment es va sobrecarregar i vaig començar a tenir atacs de pànic que es va perllongar durant hores, amb mal de panxa regirat, nàusees i diarrea o terribles mals de cap. Em van diagnosticar depressió, trastorn d’ansietat generalitzada i síndrome de l’intestí irritable. Vaig tenir medicaments per a tots els símptomes, cap d’ells realment efectiu. Vaig trobar un treball remunerat dur, massa estressant, i que només podia manejar a temps parcial: cada matí un turment de despertar ansiós i d’estar malalta físicament. Durant les vacances vaig continuar malalta i els viatges van passar a terroritzar-me.

“Al principi m’havia rigut del mindfulness: oh sí, els meus pensaments aniran a menys. Haha! Però certament, així va ser”

I llavors, de sobte, quan jo tenia 53, em vaig desplomar a casa. Tenia una perforació a l’intestí de diverticulitis no diagnosticada que va causar una sèpsia greu, una que bàsicament et mata. A la meva família se’ls va dir que no ho superaria. Vaig estar en vigilància intensiva durant 8 dies i a l’hospital durant 5 setmanes. Vaig tenir quatre operacions en dos anys, i una llarga recuperació lenta, començant al llit, a una cadira de rodes, a un pal, per caminar sense ajuda, durant uns 5 anys. Una de les conseqüències no intencionals va ser que vaig tenir una espècie de pau en aquell temps. Jo era a casa 24 hores al dia, els 7 dies de la setmana, no podia anar ni fer res, i tenia un munt de temps per pensar. En certa manera, estava molt menys ansiosa, tot i que havia començat a desenvolupar els símptomes de trastorn d’estrès posttraumàtic (un resultat comú d’estar a la UCI, amb al·lucinacions i flashbacks) i que feia teràpia.

Jo ja n’havia fet un munt, de teràpia, a la vida: la psicoteràpia, la TCC, teràpia regular i fins i tot havia entrenat com a consellera de teràpia, així que sabia tot l’argot ja, i jo podria podria oferir de manera fàcil una versió resumida dels meus problemes de salut mental i les seves causes. Al meu nou terapeuta, que m’havia d’oferir CBT individual, li vaig dir la meva anàlisi en profunditat dels meus problemes. I també li vaig dir com jo ho entenia tot dins del meu cap però com el meu cos em mantenia defraudant-me sempre. I llavors ell va dir-me que jo semblava tenir una bona comprensió de mi mateixa, ben pensada, però que aquesta en cap cas m’havia ajudat en els últims quaranta anys. Va donar la casualitat que ell estava entrenant-se en Mindfulness Based Stress Reduction (MBSR) i em va proposar si em venia de gust participar-hi. Ell em va portar a través d’una meditació de 10 minuts, deixant que els meus pensaments vagin i vinguin, i vaig plorar, i el meu cos el vaig deixar anar, i de cop i volta es podia sentir el canvi en l’ambient. Ell em va proposar llegir-me el llibre The Mindful Way Through Depression (que és el curs bàsic MBSR 8 setmanes amb un CD) i vam treballar-hi en les 8 setmanes següents. Llavors ja em vaig adonar que les coses eren diferents. Al principi m’havia rigut del mindfulness (“Oh sí, els meus pensaments aniran a menys. Haha!”), però certament, així va ser.

Vaig necessitar el control d’un professor, i em vaig trobar amb el lloc web Headspace que Andy Puddicombe havia creat per facilitar a les persones poder “tenir 10 minuts” en un enfocament secular de l’atenció plena i la meditació. Vaig llegir el seu llibre i vaig començar a prendre 10 i després prendre 15 i després 20. Al final he repetit a tots. Posteriorment Headspace va fer un any complet de meditació que també he seguit, i he seguit fent la meva meditació diària bàsica davant del meu ordinador cada matí. […]

I l’efecte? No he tingut més necessitat de prendre Vàlium, vaig començar a ser capaç de fer coses que no havia fet en anys (els viatges, comprometre’m amb coses noves, deixar de voler-ho controlar tot (això va ser realment positiu amb els meus fills!). Em vaig fer més flexible i espontània i creativa. Les persones se’n van adonar i em van preguntar què vaig canviar. I així és com crec que li diem a la gent sobre l’atenció plena o mindfulness: canviem a través de nosaltres mateixos, la nostra pràctica es manifesta en la forma en què som.

Crec que cada un de nosaltres té el seu propi temps en el qual descobreix que està disposat a sentir-ne a parlar d’això. Anys enrere hagués parlat del mindfulness com alguna cosa New Age o hippy o alguna història religiosa. […] Fa temps jo no estava disposada a “escoltar” res de tot això.

Ara estic molt contenta de trobar un lloc web Everyday Mindfulness, i l’oportunitat de parlar amb la gent en un lloc semblant a mi tots els petits dubtes i incerteses, i consells útils, sobre la pràctica, i ser part de la comunitat de mindfulness en el món.

Anuncis

2 thoughts on ““Sobre com va canviar la meva vida el mindfulness”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s