Uncategorized

La ment, segons la meditació vipassana

El procés físic va unit al procés psíquic, la ment, que tot i que no pot ser tocada, sembla estar encara més íntimament lligada amb nosaltres, connectada amb el cos. No obstant, ¡què poc en sabem de la ment i com en som d’incapaços de controlar-la!
[…]
En examinar el cos, el Buda va examinar també la ment i va trobar que, en termes amplis i globals, aquesta consta de 4 processos: consciència (viññana), percepció (sañña), sensació (vedanã) i reacció (sankhãra). El primer procés, la consciència, és la part receptora de la ment, l’acte de consciència indiferenciat o cognició. Aquesta es limita a registrar qualsevol fenomen, la recepció de qualsevol dada física o mental. Aquesta no assigna etiquetes ni fa evaluacions positives o negatives.

El segon procés mental és la percepció, l’acte de reconeixement, és la part de la ment que identifica qualsevol cosa que hagi estat notada per la consciència. Distingeix, etiqueta i classifica les dades concises que li arriben i les evalua com a positives o negatives.

La següent part és la sensació. En realitat la sensació, el senyal que alguna cosa està passant, sorgeix tan bon punt es rep qualsevol dada. El procés: fins que la dada no és avaluada la sensació roman neutra, però quan se li assigna un valor a la dada que acaba d’arribar, llavors la sensació es converteix en agradable o desagradable, segons l’avaluació que hagi rebut.

Si la sensació és agradable es crea el desig de perllongar i intensificar l’experiència, i de la mateixa manera es crearà el desig d’aturar-la i expulsar-la si és una sensació desagradable. […] Aquestes 4 funcions mentals són encara més breus que les efímeres partícules que composen la realitat material. Cada cop que els sentits entren en contacte amb algun objecte, els 4 processos se succeeixen a la velocitat de la llum i es repeteixen en el moment subsegüent.

L’aspecte més impressionant d’aquesta descripció no és allò que passa, sinó allò que s’omet. Ja siguis occidental, oriental, budista, ateu, cristià o qualsevol altra cosa, cadascun de nosaltres tenim la completa seguretat congènita que existeix un “jo” en alguna part dins de nosaltres, una identitat contínua. Operem en aquest món amb la irreflexiva assumpció que la persona que va existir fa 10 anys és essencialment la mateixa que existeix avui dia i que existirà d’aquí 10 anys –i inclòs que existirà, potser, després de la mort. Vivim amb la profunda convicció que “jo era, jo sóc i jo seré”.

El Buda va qüestionar aquesta afirmació instintiva d’identitat i, en fer-ho, no estava exposant una opinió especulativa més per tal de combatre les teories d’altres persones, sinó que estava descrivint la veritat que ell mateix havia experimentat i que qualsevol persona pot experimentar. […] El Buda va veure que cada persona és tan sols una sèrie de successos connectats íntimament que produeixen una sensació de continuïtat, d’identitat, i aquesta és només una sensació aparent, però no la veritat última.
[…]
El Buda va entendre que una persona no és una entitat acabada i immutable sinó que és un procés que flueix a cada moment. No existeix cap “ésser real” sinó un flux en marxa, un procés contínu de l’esdevenir. Per descomptat, en la nostra vida quotidiana hem de tractar-nos els uns als altres com a persones amb una naturalesa més o menys definida i inalterable, hem d’acceptar la realitat externa, l’aparença, perquè de no fer-ho no podríem funcionar.

La realitat externa és una realitat però només superficial; en un nivell més profund la veritat és que tot l’univers, animat o inanimat, és un estat constant de l’esdevenir, és el sorgiment i de la desaparició. Cadascun de nosaltres som, de fet, un corrent de partícules subatòmiques en canvi constant i que, en conjunció íntima amb els processos de consciència (percepció, sensació, reacció i consciència), canviem encara més ràpidament que el procés físic.

Aquesta és la realitat última de l’ésser amb el qual tots ens sentim tan implicats. Aquest és el curs dels esdeveniments en el qual ens hi veiem immersos. Si aconseguim comprendre-ho adequadament a través de l’experiència directa trobarem la pista que ens durà a l’extinció del patiment.

Fragment extret del llibre La vipassana. El arte de la meditación de William Hart

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s