Uncategorized

Sogyal Rinpotxé sobre la transformació amb la meditació

Contemplar profundament la impermanència ens condueix a comprendre en el més profund del nostre cor la veritat que tal eloqüentment expressen aquests versos del mestre Nyoshul Khenpo:

 

La natura de totes les coses és il·lusòria i efiímera;

els que tenen una percepció dualista veuen el patiment com felicitat,

com qui llepa la mel d’un tall de navalla,

Que miserables són els que s’aferren amb força a una realitat concreta:

dirigiu l’atenció al vostre interior, amics del meu cor!

 

Què difícil pot ésser, però, dirigir l’atenció a l’interior! Que fàcilment deixem que ens dominin els nostres antics hàbits de comportament sòlidament establerts! Encara que no ens donin més que patiment, com explica la poesia, els acceptem amb una resignació gairebé fatalista perquè estem molt acostumats a rendir-nos a ells. Molts de nosaltres idealitzem la llibertat però de fet som esclaus absoluts dels nostres hàbits.

La reflexió, no obstant això, ens pot conduir lentament cap a la saviesa. Podem fer-nos conscients de com caiem una vegada i una altra en patrons de comportament constants i repetitius, i podem començar a albergar el desig d’alliberar-nos-en. No deixarem de caure-hi, encara, moltes vegades, però amb el temps podem sortir-nos-en i canviar.Aquesta poesia, anomenada “Autobiografia en 5 capítols” ens parla a tots nosaltres:

 

1) Camino per un carrer.

HI ha un esvoranc profund a la vorera.

Hi caic.

Estic perdut… desesperat.

No és culpa meva.

Trobar la manera de sortir-ne es fa etern.

2) Camino pel mateix carrer.

Hi ha un esvoranc profund a la vorera.

Faig com si no el veiés.

Torno a caure-hi.

No em puc creure que torni a ésser aquí.

Però no és culpa meva.

Trobar el camí per a sortir-ne és bastant laboriós.

3) Camino pel mateix carrer..

Hi ha un esvoranc profund a la vorera.

El veig.

Torno a caure-hi… és un hàbit.

Mantinc els ulls oberts.

Sé on sóc.

És culpa meva.

En surto de seguida.

4) Camino pel mateix carrer.

Hi ha un esvoranc profund a la vorera.

Hi passo pel costat.

5) Camino per un altre carrer.

 

La finalitat és propiciar un autèntic canvi al més profund del nostre cor, aprendre a evitar “l’esvoranc de la vorera” i a “caminar per un altre carrer”. Moltes vegades és necessari un llarg període de recés i de contemplació profunda perquè només això ens pot obrir els ulls sobre què estem fent amb la nostra vida.

[…]

La renúncia comporta un element de tristesa i un d’alegria: la tristesa de veure com n’eren d’infructuoses les teves antigues maneres de fer i l’alegria de la visió més àmplia que comença a obrir-se quan ets capaç de d’abandonar-les. No és una alegria corrent: és una alegria de la qual neix una força nova i profunda, una confiança i una inspiració constants, que provenen de fer-nos conscients que no estem condemnats als nostres hàbits de comportament, podem realment sortir-nos-en, podem canviar i fer-nos cada vegada més lliures.

 

 

 

 

 

El llibre tibetà de la vida i de la mort.

Sogyal Rinpotxé

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s