Uncategorized

L’entrega

La meditació conté constantment la paraula consciència en les referències a aquesta pràctica. Realment, sabem a què ens referim quan parlem de consciència?

A mi la consciència em recorda a aquells llibres que contenien a l’interior estampats estranys en els que, si t”hi fixaves detingudament i et concentraves, finalment podies veure-hi imatges tridimensionals. Eren uns llibres d’imatges en 3D sense necessitat de tenir ulleres per veure la figura tridimensional. Calia, doncs, concentrar-te i esperar, i finalment la teva visió i el cervell s’unien per a mostrar-te la imate.

En certa manera, la consciència segueix aquest patró. Es perd totalment quan seguim les imatges mentals i ens les creiem, i quan diem el primer que pensem o recordem fets del passat o ens recreem a nosaltres mateixos dins del cap. I per tant, per molt que la tinguem davant no som capaços d’accedir a ella. Perdem de vista, doncs, la consciència, i només veiem garagots sense sentit que ens impedeixen ser plenament nosaltres.

L’experiència de la consciència plena comporta una actitud d’entrega. És una actitud de confiança: confiar en l’univers, en tu mateix, en la teva pràctica… confiar en el poder de la consciència. La consciència, quan s’expressa plenament, no és una vacuitat escèptica, és realment una força, un espai altament viu, intencionat i energètic. No parlem, doncs, de ser conscients per a viure penjats d’un núvol completament aliens a allò que passa a les nostres vides i dels altres.

La consciència, doncs, és vida mateixa, i té intenció, té voluntat i forma part de tu. Per això si no estem en contacte amb ella patim, ens sentim sols, abandonats, enfurismats o simplement tenim una constant sensació que la vida no té sentit. L’entrega és un exercici que s’ha de fer sovint quan es practica la meditació.

Podeu veure la imatge 3D?

Practiqueu-la sobretot en aquelles emocions intenses que mai no us abandonen, o per aquells pensaments recurrents, siguin aparentment positius o no. Un objecte mental que portem anys creient o donant per cert no se n’anirà així com així de les vostres ments, ens hi hem aferrat tant temps que el simple fet que sorgeixi en el nostre cap implica l’aferrament. Es podria dir que ambdós fenomens van junts.

Sovint també passa que l’aferrament és molt difícil d’observar en la meditació. L’aferrament només s’aprecia quan deixem anar: quan per fi hem pogut fer conscient aquella emoció negativa que duiem a dins és quan notem la diferència i acabem concloent: “Ostres, si que n’estava d’aferrat a això!”

O sigui que hem de practicar l’entrega. Com es pot fer? Tan senzill com pensar-hi. Primerament, observem els fenomens mentals, i després, un per un, els entreguem a la consciència perquè ella mateixa treballi. La consciència sempre treballarà per nosaltres, només hem d’oferir els nostres continguts mentals a ella mateixa, i deixar-los a la seva disposició.

L’equivalent de consicència en el cristianisme és l’anomenat esperit sant. Sé que la nomenclatura no és important però en aquest cas, esperit sant és una visió molt més aproximada del que vol dir realment la consciència. És esperit perquè no té forma i perquè s’expressa com un espai buit. I és sant perquè treballa per a nosaltres si nosaltres volem i desitgem transformar-nos interiorment. La manera adequada perquè així sigui és practicar l’entrega dels nostres continguts mentals a la nostra consciència i deixar que aquesta faci la seva feina.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s